Pollença posa en valor la formatjada

PollençaPanades, rubiols, crespells i mones són presents a les taules de les trobades familiars per Pasqua a tot Mallorca. A Pollença, a més, elaboren les formatjades, uns pastissos dolços amb forma d’estrella farcits, tradicionalment de brossat, confitura o cabell d’àngel.

L’Ajuntament de Pollença i l’Associació de Forners i Pastissers de les Illes Balears han impulsat una campanya de promoció de la formatjada, un dolç típic de Pasqua que és propi i genuí de Pollença.

L’objectiu de la campanya és donar a conèixer i posar en valor un producte únic i i típic de la gastronomia de Pollença amb la idea que els deu forns participants puguin comercialitzar la formatjada durant tot l’any, com fan amb les panades o els rubiols. Per això, l’Ajuntament ha repartit un centenar de capses a cada forn que s’ha compromès a fer el dolç i un motlle de 20 centímetres de diàmetre per a l’elaboració del pastís amb forma d’estrella de puntes rodones.

Avui, al mercat setmanal de Pollença, hi haurà una paradeta on es podran tastar les formatjades elaborades pels forns i les pastisseries participants. Així mateix, s’hi exposaran els cartells i les capses de la campanya.

Dolça tradició

Antoni Bisanyes és propietari de la pastisseria Bisanyes des del 1979, i des de sempre, a casa, ha vist fer formatjades. Bisanyes utilitza la recepta que la seva mare feia servir a casa per elaborar les formatjades que després ven al seu establiment.

Ell va ser un dels pioners en la promoció d’aquest producte. L’any 1989, a la tercera edició de la Mostra de Cuina Mallorquina va presentar-hi la formatjada, recorda. I ara afirma que està molt content que “l’Ajuntament hagi volgut promocionar aquest producte tan típic”.

Les festes i les tradicions sempre estan estretament relacionades amb la gastronomia. A les reunions familiars es prioritza el menjar, però també és motiu de trobades l’elaboració dels àpats. Bisanyes explica que, antigament, les families es reunien per elaborar rubiols i formatjades, que “es feien normalment el mateix dia, i el dia següent es feien les panades, que duraven menys dies en bon estat”.

També recorda que, quan era petit, les families preparaven les panades i les formatjades però les duien a coure als forns, no les enfornaven a casa, per qüestions de recursos. “Ara això no passa, ara la gent les comana directament, segurament la gent jove ja no en fa a casa”, explica Bisanyes, i afegeix que, ell, les que ven més són les de confitura.

El farcit, tradicionalment es feia de brossat, de cabell d’àngel o de confitura de codony i albercoc, “ja fos per separat o amb les dues confitures mesclades, que hi ha gent que encara ho fa”, assenyala Bisanyes. Actualment també se’n fan, segons la demanda, de crema i de xocolata.

Antiguitat

L’origen de les formatjades no està del tot definit, n’hi ha moltes teories, però allò que se sap és que ja s’elaborava fa segles.

Segons que explica Bisanyes, en el llibre Terç del Crestià, del franciscà Francesc Eiximenis, es fa referència a la formatjada com a pastís. “També hi ha la idea que té relació amb el crespell d’origen judaic”, assenyala el forner.

Una altra de les teories diu que, probablament, té l’origen al Millaró, un municipi del Rosselló. En aquest cas, potser la formatjada va arribar a Pollença a través dels catalans durant la conquesta de Mallorca del rei Jaume I.

La formatjada pollencina

De versions n’hi ha tantes com mans que pasten. Aquí us en deixam una per si us animau a posar-la en pràctica. Per a la pasta necessitareu:

1.200 g de farina

300 g de saïm

3 cullerades de sucre

1 tassa d’oli

1 tassa d’aigua

1 copa d’anís

El suc d’una taronja

4 vermells d’ou

Un poc de llevadura

Per al farcit podeu utilitzar:

Brossat, cabell d’àngel, confitura d’albercoc, codony o maduixa, o bé crema o xocolata. Va a gustos.