PROJECTES VIARIS

La Plataforma Antiautopista demana al Consell de Mallorca que freni

El col·lectiu presenta batalla i adverteix de l’impacte de l’eix Campos-Llucmajor

Tot i que el Consell de Mallorca està decidit a tirar endavant el projecte de desdoblament de l’enllaç viari Llucmajor-Campos, amb un cost de 33 milions d’euros, el col·lectiu que integra la Plataforma Antiautopista, creada el 1997, ha anunciat una campanya informativa contra el projecte i ha lamentat que la institució insular, governada per una coalició progressista, no tingui cap altre pla de mobilitat “més enllà de projectar noves autopistes”.

La plataforma ha presentat aquest cap de setmana la publicació Pus carreteres, en format diari, per denunciar l’impacte que tindrà l’autopista Llucmajor-Campos. Margalida Rosselló, exconsellera de Medi Ambient del Govern (1999-2001) i membre de la plataforma, considera innecessari ampliar el principal corredor viari del Migjorn, “després que a l’inici de l’actual legislatura es duguessin a terme un seguit de rectificacions, un major control de la velocitat i una millora en la senyalització de la carretera, cosa que ha permès un descens de la sinistralitat”. Rosselló assegura que “continuam amb el model que té com a prioritat accedir al més aviat possible a les zones turístiques, i això, a la llarga, implica també més urbanisme”.

La Plataforma Antiautopista ha fet palesa la seva oposició al projecte de prolongació fins a Campos de l’autopista Palma-Llucmajor, un desdoblament, segons el Departament de Territori del Consell de Mallorca. Per això, ha cercat un mirador al puig de Randa, vora el monestir i amb vistes a la costa sud, una panoràmica que, segons els opositors al projecte viari, canviarà en poc temps. “La imatge de devastació de territori que es va viure amb l’autopista Inca-sa Pobla, el 2005, es repetirà”, remarca Rosselló, acompanyada d’altres membres del col·lectiu, com Xavier Mas, qui ha recordat que l’amplada de nou metres de l’actual carretera passarà a ser de 42 metres per esdevenir autopista.

El moviment en contra de la política viària del Consell ha demanat als grups de coalició d’esquerres que el piloten invertir en un nou model de transport públic a Mallorca, “ja que l’actual no funciona, i, a més, per coherència, les forces del pacte de govern insular haurien d’estar en contra d’una major massificació”.

“El problema de seguretat no es resol amb més vehicles”, insisteix Margalida Rosselló, subratllant que Balears és la comunitat d’Europa amb més cotxes. Amb aquest argument, demana “una reflexió per no pavimentar més Mallorca”.

La publicació Pus carreteres recorda en els seus reportatges i articles els darrers 50 anys de desenvolupament viari; el model territorial actual i la mancança d’un model de mobilitat, alhora que critica “la covardia dels partits d’esquerres amb la seva nul·la determinació per posar fi a la dictadura del cotxe”. A més, recupera la memòria del grans projectes de carreteres i els seus impactes en unes illes entregades a l’engoliment del territori i planteja propostes de mobilitat en què el bus, el tren i la bicicleta han de fer un paper clau com a alternativa a l’ús desmesurat del cotxe.

Cal ampliar la xarxa ferroviària i la d’autobusos interurbans, potenciar la intermodalitat entre el tren, el bus i la bicicleta i la implicació dels ajuntaments perquè es dissenyin i apliquin plans de mobilitat que figuren entre les alternatives que proposa la Plataforma, en contraposició a “les inversions anacròniques que practica el Consell en favor dels vehicles”.

La campanya informativa de la Plataforma Antiautopista començarà aquest diumenge a Campos i continuarà a Portocolom, Manacor, Palma i Alaró, un itinerari que s’anirà ampliant en els propers mesos, segons els seus membres.

222 finques expropiades i 2.000 arbres arrabassats

La veu d’alarma dels antiautopistes arriba acompanyada de xifres, com les d’ocupació de terreny: 222 finques que pertanyen a uns 300 propietaris es veuran ocupades. A alguns, se’ls prendrà fins a 30 hectàrees de terreny. També es destaquen els 2.000 arbres que s’hauran d’arrabassar per l’afectació de la franja de 42 metres d’amplada, equivalent a 62 camps de futbol, amb un moviment de terra que podrà omplir 81 piscines olímpiques. Amb tot, l’actual projecte del Consell progressista només és d’un metre menys d’amplada que el que projectà l’anterior executiu.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF