Places de policia local reservades per a exmilitars

Un conveni signat entre la FELIB i el Ministeri de Defensa privilegia els reservistes

Els militars que surtin de l’exèrcit espanyol amb més de cinc anys d’experiència es poden veure beneficiats a l’hora de trobar una feina com a policia local a les Illes. La Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i el Ministeri de Defensa varen signar un conveni a l’agost que estableix que es puguin reservar fins a un 20% de les places per als membres d’aquest col·lectiu que opositin com a policia. El conveni no és de compliment obligat i, fins ara, cap ajuntament balear s’hi ha acollit, segons fonts de la FELIB.

La mesura cerca informar i facilitar la incorporació dels exmilitars a la funció pública local, segons el document al qual ha tingut accés l’ARA Balears. El secretari general a les Illes del Sindicat Professional de Policies Municipals, Emilio Oyarzábal, recorda que les plantilles estan molt envellides i que potser no és la millor solució incorporar-hi efectius nous que tinguin 45 anys, que és l’edat de jubilació dels militars. No s’oposa a la iniciativa, però ho diu sense haver pogut llegir el conveni: lamenta que no hagi rebut el text, malgrat que el seu és l’únic sindicat de policies locals a les Balears.

D’altra banda, el secretari del sector d’Administració Local de l’STEI-Intersindical, Jaume Pons, sí que critica el conveni perquè és “discriminatori” i no afavoreix el rejoveniment de les plantilles del cos. El sindicalista creu que els reservistes tenen tot el dret d’aconseguir informació i formació, però no veu bé “que tinguin avantatges sobre la resta”. “Quan et fiques voluntàriament a les forces armades, saps que si no ascendeixes hauràs d’abandonar el cos”, comenta, i afegeix que no es pot discriminar les altres persones que també estan sense feina i no gaudeixen d’aquesta facilitat que ofereix el conveni.

La federació es defensa

El president de la FELIB, Antoni Salas, considera que el conveni no és una iniciativa “per encendre les alarmes” de cap col·lectiu, perquè suposa una mesura “integradora” i de “cura” per a un personal que acaba un servei. Segons Salas, hi ha soldats que tenen formació en seguretat que “suposen recursos humans que no s’haurien de perdre”. Afegeix que aquesta experiència professional s’ha estat pagant amb doblers públics i encara pot aportar moltes coses després de fer el servei militar. A més, diu que no tots els reservistes surten de l’exèrcit amb 45 anys perquè es fan seleccions cada cert temps i n’hi ha que es llicencien amb menys anys. Salas també comenta que el conveni és opcional i que els ajuntaments s’hi poden acollir si ho desitgen. Sobre les reserves de places, apunta que cada consistori estableix el que consideri adient i que el màxim és un 20%. Pel que fa als requisits, Salas diu que se’ls exigeixen els mateixos que a la resta de candidats, també el nivell de català.

L’exèrcit explica què fa als nins illencs, però s’oblida de les armes i les guerres

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF