El nou Pla Territorial de Mallorca prohibirà els megaparcs fotovoltaics

PalmaEl nou Pla Territorial de Mallorca (PTM) evitarà la creació de nous megaparcs fotovoltaics com el de Santa Cirga, pendent de l’autorització del Consell de Govern per posar-se en marxa. El Consell de Mallorca està treballant en la revisió del PTM i un dels objectius serà establir un màxim pel que fa a la mida que poden tenir aquestes instal·lacions, ja que ara mateix no es té en compte una ocupació màxima.

La consellera insular de Territori, Mercedes Garrido, ja va anunciar que una de les mesures que es durien a terme amb aquesta nova normativa seria una “revisió crítica” de, per exemple, la instal·lació de grans infraestructures tant en sòl rústic com en altres espais del territori mallorquí. I, en declaracions a aquest diari, assegura que encara no s’ha decidit on es posaran els límits ni de quina manera, però sí que seran “menys de 50 hectàrees”, l’extensió que, precisament, ha d’ocupar el parc fotovoltaic de Santa Cirga, un dels més polèmics dels que hi ha pendents, que s’instal·larà a Manacor.

El Govern el considera imprescindible per avançar en la transició energètica i augmentar el percentatge d’energies renovables de les Illes (que actualment no arriba al 3% del que es produeix a l’Arxipèlag), però diversos col·lectius ecologistes i el mateix Consell de Mallorca s’hi han oposat per l’elevat impacte paisatgístic que generarà una vegada s’instal·li.

De fet, Garrido explica que l’impacte paisatgístic és el principal motiu pel qual es limitaran les hectàrees que poden ocupar els parcs solars. Des del Departament de Territori consideren necessari que, a l’hora de pensar infraestructures com aquestes, “es tinguin en compte les dimensions insulars” perquè, si bé les hectàrees són les mateixes aquí que en un altre lloc, “la percepció de la dimensió” en un territori limitat com una illa és diferent de la que es pot tenir, posem per cas, a la Península.

Alguns dels projectes que ja estan en marxa i que poden superar aquest límit (Santa Cirga n’és un exemple, però n’hi ha d’altres) no quedaran inclosos dins aquesta normativa, ja que disposaran del vistiplau de l’Administració abans que s’aprovi definitivament el Pla Territorial (si es compleixen les previsions del departament de Territori, serà a finals de l’any que ve).

Segons el mapa amb què treballen des de la institució insular, actualment a Mallorca no arriben a 200 les hectàrees cobertes pels aproximadament 40 parcs fotovoltaics que hi ha a l’illa. D’aquests, el que ocupa un espai més extens està situat a Capdepera i té una dimensió de 9,42 hectàrees, més de deu vegades inferior al que ocuparà el de Santa Cirga (56 hectàrees). D’altres, a Campos, en tenen 7,36 o 6,5 a Santanyí, però també n’hi ha d’una mida molt reduïda, com els de sa Pobla o alguns dels de Palma, que no arriben a l’hectàrea sencera.

En el mapa en falten d’altres, com el de sa Caseta, a Llucmajor, que ha passat la tramitació ambiental però encara no s’ha aprovat en el Consell de Govern, però sí que s’hi inclouen aquells que s’han posat en marxa per una declaració d’interès general o a través de tenir el vistiplau de la Direcció General d’Energia.

El que sí que mantindrà sense canvis el nou Pla Territorial serà, de fet, el límit per baix que permet al Govern instal·lar o autoritzar la instal·lació d’un parc fotovoltaic sense que el Consell hagi de donar el seu permís: el màxim de quatre hectàrees que han funcionat fins ara. Qui s’encarregarà de decidir on poden ubicar-se aquestes infraestructures (en quin tipus de sòl, per exemple) és el pla director energètic.

Els parcs fotovoltaics no seran les úniques infraestructures que es veuran afectades per la nova normativa territorial. De fet, Garrido va explicar, quan es presentaven les línies mestres del nou PTM, que dins aquestes grans infraestructures es troben, a més dels parcs solars, altres instal·lacions com circuits de Fórmula 1 i parcs temàtics, com el de Terra Santa, un projecte que fa anys que intenta executar-se a Mallorca i que ha rebut el rebuig de diversos municipis.

Altres actuacions

Les modificacions del Pla Territorial abastaran molts altres àmbits, com la terciarització del sòl rústic, que prioritza l’ús residencial i turístic d’aquests terrenys per davant dels usos agraris i, de vegades, sense tenir en compte els criteris paisatgístics.

També s’intentarà fer front a la “macrocefàlia” de Palma, que concentra la meitat de la població de l’illa i gran part de la pressió territorial. Per això, es crearan nous “pols d’atracció” des del PTM, la qual cosa pot suposar, per exemple, obrir la possibilitat de crear equipaments comercials a altres municipis per retirar pressió humana, urbanística i de trànsit cap a la ciutat.

En aquest sentit, des del Consell asseguren que el Pla Territorial ha de conjugar-se perfectament amb dues normes territorials més: el PIAT (Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics) i el pla d’equipaments comercials, ambdós previstos igualment per a aquesta legislatura.

Grans parcs en marxa

Santa Cirga

El parc fotovoltaic de Santa Cirga ja disposa del vistiplau de la Comissió Balear de Medi Ambient i afectarà 56 hectàrees. A principis d’any va rebre un informe no vinculant del Consell de Mallorca que en rebutjava la instal·lació. Grups ecologistes han denunciat l’impacte que generarà el parc per al sòl, fèrtil, i la seva capacitat agrària. A més, està situat en sòl rústic. Si bé hi ha consens a l’hora de defensar la necessitat d’instal·lar més energies renovables a Mallorca, hi ha polèmica sobre l’extensió que ha de tenir cada una d’aquestes infraestructures per l’impacte visual que generen en un territori limitat.

Sa Caseta

El projecte de parc fotovoltaic de sa Caseta, a Llucmajor, ocuparà menys hectàrees que el de Manacor, però també té el rebuig del departament de Territori del Consell de Mallorca i dels grups ecologistes, que, de fet, consideren que l’àrea de la Marina hauria de ser declarada ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus). Ocuparà una extensió de 25 hectàrees en una finca de 100, situada en un indret que, segons el planejament urbanístic de l’Ajuntament de Llucmajor, és agrícola i hauria de ser de protecció paisatgística.