Pilar Roca: “No podem fer recerca fent ús de la imaginació”
La catedràtica insisteix que s’ha d’invertir en la formació gent que pugui acabar curant
PalmaLa investigadora Pilar Roca, catedràtica de Bioquímica i Biología Molecular del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB des del 1987, Pilar Roca desenvolupa la seva línia d’investigació principal al Grup Multidisciplinar d’Oncologia Traslacional dins l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), a més de dirigir un màster d’investigació en Biomedicina.
Assegura que la seva investigació “passa per un moment complicat”, “com tota la recerca a Espanya”. El motiu és que s’hi dediquen pocs recursos. La crisi ha fet molt de mal a aquest camp al nostre país”, apunta.
S’inverteix molt poc en recerca
“No se pot fer recerca sense recursos. No podem utilitzar només la imaginació”, insisteix.
Per estudiar el càncer “fan falta molts doblers i estam sofrint una crisi de recursos important”. La qüestió -continua- és que la recerca no és un negoci. S’ha d’invertir en la formació de gent que pugui acabar curant”. I torna a citar la crisi, mentre lamenta la manca de recursos: “Des que la crisi va caure en picat es va deixar d’invertir. Ara se suposa que la crisi ha passat... però no s’inverteix. Hem format molta gent que ara està fent feina a l’estranger. Espanya ha fet una aposta per formar gent que ha d’agafar les maletes i anar-se’n i estan recollint fruits als altres països”
Pilar Roca lamenta que sembli com si el camp de la recerca fos una cosa prescindible “quan estam dedicant doblers a la formació de persones”. Roca insisteix que “tenim estudiants joves amb ganes de menjar-se el món i els estam tancant les portes”.
La investigadora reconeix que ocupar càrrecs de responsabilitat en el món de la ciència i la recerca “és complicat perquè aquest és un món creat i pensat per a homes. A banda, s’han de donar referents però no n’hi ha prou de dones que aconsegueixin arribar. Quan una dona arriba a un càrrec destacat la solen descriure com una dona manaire, agressiva, cridanera... És com si no estigués ben vista”. En canvi, quan defineixen un home “sembla com si aquest s’hagués de menjar el món. Aquí darrere hi ha un component educatiu: la dona s’amaga per no entrar en aquest conflicte i hauríem de llevar-nos aquesta por de sobre”.
Al final “has d’adquirir un paper masculí, adaptar-te a ell, perquè és un món per a homes i no canviarà perquè hi puguin entrar les dones. Som nosaltres les que hi hem d’entrar i rompre aquest paper que ens han venut”.
Curiosament, el seu departament és un dels pocs de la UIB “en què som més dones que homes. Tenim vuit catedràtiques i quatre catedràtics”.
La base de la seva investigació és l’estudi de les maneres de diagnosticar el càncer de manera més precoç. I és que, “amb un diagnòstic precoç, l’evolució del pacient és molt notable, millora moltíssim”.
A hores d’ara, el seu equip fa feina amb diversos professionals en càncer de còlon de l’Hospital Universitari Son Espases.
Més enllà de les estadístiques
Fa referència a les estadístiques de curació de la malaltia i apunta que “no s’han d’agafar només com a xifres, sinó tenir en compte què volen dir. Hem de mirar més enllà dels números. I en posa un exemple: “És veritat que cada vegada hi ha més càncer però també és veritat que vivim més, i com més vivim més probabilitats hi ha que es pugui desenvolupar”.
Una màquina meravellosa
A mesura que avança la conversa, Pilar Roca mostra més passió per la seva feina: “Formam investigadors per estudiar el càncer i també malalties metabòliques, l’envelliment... Això és el futur”, sentencia. “Poder estudiar com funcionen els éssers vius, el perquè de les malalties, com curar-les, com millorar el rendiment esportiu d’una persona...”. “L’ésser viu és una màquina tan meravellosa que estudiar com funciona cadascuna de les seves peces és fantàstic. D’aquí la bioquímica, la biologia molecular. Pots estar tota la vida aprenent. Et trobesun repte nou cada dia”.
Assumeix amb orgull que la seva és una professió que la fa estar sempre fent feina: “Pots estar fent bicicleta, gaudint d’un dia de sol... però penses que podries estar fent això o allò. Et fixes reptes i la feina va sempre amb tu”. Amb els companys parlam de ciència i ens qüestionam què hi haurà darrere perquè val molt la pena. Poder fer allò que m’agrada no té preu”.
