Peu pla en la infantesa

Mai se’n parla abans dels 3-4 anys, perquè amb anterioritat l’arc plantar no s’ha format i existeix l’anomenat ‘greix de bebè’

L’anomenat peu pla és una alteració en la forma de la planta del peu que la majoria d’ocasions no indica cap patologia. L’arc plantar ‘cau’ cap avall, per la qual cosa l’empremta que deixa un peu banyat a terra (o quan posam l’infant damunt un podoscopi), en comptes de deixar el típic buit del pont, fa una forma rectangular, que indica que l’infant recolza tota o part de la planta del peu a terra. Per aquest motiu, en moltíssims casos, si miram el taló d’Aquil·les des de la part de darrere, veurem que el peu ‘cau’ cap a dins, mentre que el tendó d’Aquil·les s’inclina també cap a dins i manifesta una discreta curvatura arrossegat per la caiguda del peu: és el conegut com a peu pla valg.

És una alteració molt freqüent en edats primerenques, alguns estudis parlen de fins a un 20% de la població, i en general quasi sempre benigna. Majoritàriament es tracta d’un peu lax o blan, molt flexible, amb un arc plantar que ‘cedeix’ per manca de to muscular i que amb el pas d’alguns anys millora de manera espontània. La musculatura del peu es va desenvolupant a mesura que l’infant creix i en dependència de l’exercici físic que realitza. D’aquest factor es deduiran algunes consideracions importants en relació amb el tractament.

Mai es parla de peu pla abans dels 3-4 anys, perquè amb anterioritat l’arc plantar encara no s’ha format i existeix l’anomenat ‘greix de bebè’: si tocam la planta del peu a un nadó o lactant petit, veurem que és blana, ‘grasseta’, en comparació amb la nostra, que és llisa i sense presència de greix.

ELS SÍMPTOMES

En principi, l’infant no sol manifestar cap tipus de símptoma; de vegades els pares acudeixen a la consulta dient que el nin camina de manera rara o que cau amb més freqüència de la que ells consideren normal, o que els genolls li topen. Alguns infants més grans, sobretot si realitzen activitats físiques de cert nivell, podran manifestar molèsties o dolor, en general lleu, als peus o al ventre de la cama.

El diagnòstic és senzill: en algunes ocasions els pares ja venen amb aquesta sospita perquè han vist com camina l’infant, perquè s’han fixat en l’empremta del seu peu banyat en superfícies llises o han observat que a la zona del taló l’infant gasta més sola de sabata que a la part de dins, la qual cosa indica que estam davant un peu valg (caiguda del peu ca a dins) associat.

A la consulta, es comprova amb el podoscopi. N’hi ha de diferents models (de vidre amb llum fluorescent, etc.) en què, en posar-hi l’infant descalç damunt, permeten observar-ne l’empremta, o bé realitzant un estudi biomecànic informatitzat de la petjada. S’estableixen diferents graus de peu pla, des del pont normal fins a l’empremta plantar rectangular.

EL TRACTAMENT

S’han fet servir les plantilles ortopèdiques amb massa profusió. Se sap que la majoria dels infants no les han de menester perquè es tracta d’una alteració benigna i transitòria. Segons diversos estudis, en algunes tribus africanes, la presència del peu pla és molt baixa perquè caminen descalços per superfícies irregulars i recorren trajectes molt llargs cada dia, fet que potencia enormement la musculatura de la planta del peu. Un altre estudi realitzat a l’Índia arribà a conclusions similars.

Per tot això, per sobre dels 3-4 anys se solen recomanar d’entrada diferents exercicis: caminar de puntetes, caminar recolzant-se en els talons, caminar descalços (amb calcetins antilliscants per dins casa), caminar per damunt l’arena i la gespa (aprofitant la potència muscular que proporcionen les superfícies irregulars), jugar amb pilotes... En molts casos, l’alteració es resoldrà en 1-2 anys per si sola. També serà important evitar l’excés de pes que sobrecarrega aquest arc plantar. Posat que no hi hagi una millora o que es tracti d’un peu pla rígid, s’indicarien plantilles ortopèdiques personalitzades per corregir el problema.

La necessitat de tractament quirúrgic és absolutament excepcional.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF