Societat 01/09/2018

Pesticides: un debat global que ha entrat fins a les nostres cuines

El del glifosat ha estat el darrer capítol d’una polèmica amb les multinacionals al bell mig

Maria Llull
3 min
Pesticides: un debat global que ha entrat fins a les nostres cuines

PalmaLa problemàtica dels pesticides, que solen aparèixer disfressats sota l’eufemisme de ‘productes fitosanitaris’, de cada pic ocupa un eix més central en el debat ciutadà. Només fa uns dies que l’associació ecologista Amics de la Terra va demanar al Consell de Mallorca que deixàs d’utilitzar glifosat per eliminar les herbes de les carreteres. Els efectes nocius d’aquesta substància han aixecat un clamor popular en contra, però la Comissió Europea ha renovat l’autorització del seu ús cinc anys més.

Els pesticides són substàncies que s’utilitzen amb la finalitat de destruir, prevenir i mitigar les plagues, ja siguin d’insectes, fongs, males herbes o bacteris, entre d’altres. No només s’utilitzen a l’agricultura, sinó que també s’apliquen en altres àmbits, com els camps esportius i els jardins.

Aquestes substàncies poden provocar diversos problemes de salut, en funció de la seva toxicitat i l’exposició. Alguns pesticides es degraden amb facilitat, com és el cas dels denominats organofosforats i els carbamats (així i tot, se’n poden trobar-se quantitats a l’aigua i els aliments). D’altres, com els denominats organoclorats, tenen una persistència important no només en el sòl, sinó també en els teixits humans.

Fou a mitjans del segle passat quan es començaren a utilitzar els pesticides. La quantitat d’aquests composts químics no ha fet més que augmentar i s’han descobert efectes perjudicials de molts d’ells a llarg termini. La regulació del seu ús començà els anys seixanta, sobretot per protegir la salut dels treballadors que els aplicaven. Posteriorment, s’afegí també l’interès per protegir la salut dels consumidors. Des de llavors, les ganes de conèixer els efectes dels pesticides s’han incrementat en gran manera, com també ho ha fet el nombre de ciutadans que ha apostat per l’agricultura ecològica.

La Unió Europea és l’encarregada d’aprovar els pesticides que es poden utilitzar en els cultius dels estats membres. Aquí és on entren en joc els estudis de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, que col·labora amb diversos organismes estatals. Una vegada que s’ha aprovat un pesticida, cada Estat membre s’encarrega de donar el vistiplau final als productes que s’utilitzaran al seu territori. En el cas de l’Estat espanyol, l’única potestat que tenen les comunitats autònomes és la d’opinar i sol·licitar usos excepcionals. Aquest va ser el cas de les Illes Balears amb la xylella fastidiosa.

Els riscos dels pesticides per al medi ambient són, en gran part, perquè s’incorporen a la cadena alimentària, cosa que provoca importants modificacions en els ecosistemes i també afecta els consumidors. Malgrat que la normativa europea cerca reduir els efectes i els riscos dels pesticides, els organismes de la Unió no són immunes a les pressions de les multinacionals que controlen el mercat, com Monsanto i Bayer.

Les comunitats no decideixen

“Debats com el del glifosat no depenen de nosaltres”, explica Mateu Ginard, director general d’Agricultura i Ramaderia de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. “Aquesta substància està autoritzada per la normativa europea i nosaltres ens limitam a donar-ne l’opinió i fer recomanacions als agricultors com a administració”. Ginard és conscient que a mesura que avancin les investigacions i es coneguin els efectes dels pesticides “hi haurà noves prohibicions”. “La llista de substàncies acceptades es va modificant, però no és una cosa que depengui de nosaltres”.

La problemàtica dels pesticides varia d’un territori a l’altre de l’Estat, en funció del tipus d’agricultura que es practiqui. “A les Illes no tenim una agricultura molt extensiva, i el nivell d’ús de productes fitosanitaris no és excessiu”, diu Ginard. Quan el nivell de producció és més elevat, com en el cas de la patata, s’utilitzen més pesticides. El creixement de la superfície destinada a l’agricultura ecològica compta amb el suport del Govern, “igual que feim amb la resta d’agricultors”.

El que sí que es pot fer per part de l’executiu insular és “controlar els comerciants de productes fitosanitaris”. “Aquí gairebé no tenim productors, així que els nostres controls es dirigeixen tant als comerciants com als aplicadors”. Els resultats obtinguts als controls no han estat mai negatius. La normativa estatal obliga els aplicadors de pesticides a tenir un carnet que acrediti que tenen els coneixements apropiats per exercir la seva activitat.

Un factor important que s’ha de tenir en compte és l’arribada d’aliments procedents de països que no tenen una normativa tan restrictiva com ho és l’europea. La deslocalització de la producció és un repte a molts de nivells i l’ús de pesticides no només afecta de manera local, sinó que també és un element molt important quan es parla de la contaminació del planeta.

stats