Formatge guardat
El sector ha mostrat una important voluntat de resistir l’embat
El món del formatge ho ha passat malament a partir de la declaració de l’estat d’alarma i, així i tot, ha mostrat una important voluntat de resistir l’embat, sense deixar de recollir la llet als ramaders i mantenint els preus. Hi ha hagut un grapat de formatgers, sobretot menorquins, que s’han acollit a les mesures comunitàries de suport a l’emmagatzematge (retirada temporal de producció del mercat) que ha posat en marxa la Conselleria d’Agricultura. El més destacable és que fins ara aquestes mesures mai no s’havien pogut aplicar a les Balears, atès que no es tenien en compte les circumstàncies insulars. Ens passaven de llis, ja que estaven pensades per a les grans empreses formatgeres europees, amb enormes volums de formatge. Les mesures no ens arreglaran del tot el problema, però tot ajuda a fer front a un panorama que no és gens fàcil.
Collita en verd
La mesura subvenciona l’eliminació del raïm de les vinyes
El que ha passat amb el formatge també ha passat amb el raïm. El tancament de restaurants i hotels, afegit a la incertesa econòmica, ha afectat molt les vendes dels vins de qualitat. Les mesures que la UE pren en aquests casos tampoc no solien tenir profit a les Balears, atès que no ho teníem bé per a cap d’elles: per destil·lar i produir esperit no tenim destil·leries autoritzades, el transport a la Península és car i per guardar el vi ni tenim els volums ni els preus compensen els costos. Però, per primera vegada, s’ha aconseguit millorar les mesures, sobretot la de retirada del raïm en verd de les vinyes (inscrites en denominacions d’origen) i tractar que no ens deixin fora com sempre. La mesura de collita en verd subvenciona l’eliminació del raïm de les vinyes, amb la finalitat de reduir producció sense arruïnar els viticultors.
Reactivació econòmica
El ritme del negoci turístic determinarà la recuperació de la resta de sectors
Un cop passat el primer envit de la pandèmia, les perspectives són incertes. Tot dependrà de la capacitat de reactivar l’economia i de la mateixa evolució dels contagis. Actualment, la nostra economia, en el seu conjunt, descansa sobre el negoci turístic i el ritme de recuperació d’aquesta activitat determinarà la recuperació de la resta de sectors, inclòs el primari. El debat sobre la reconversió del model hi és, i té plena justificació, però és indubtable que en un tema tan transcendent com aquest no es pot improvisar: fa falta consens social i decisió política. Sí que es pot incidir, però, en les formes que ha de prendre la reactivació econòmica, evitant recaure en els errors de sempre, de manera que la mateixa reactivació apunti cap a solucions econòmiques més estables i diversificades que les que hem tingut fins ara.
L’exportació
Empreses balears han intensificat les vendes en el mercat peninsular
Quan el consum intern davalla, la necessitat de vendre fora és ineludible. La meva sorpresa ha estat descobrir que hi ha un bon grapat d’empreses agroalimentàries balears que aquestes setmanes han intensificat les seves vendes en el mercat peninsular i europeu en general: cellers que embarquen palets de vi cap a Suïssa, formatgers que col·loquen els seus productes al Japó i empreses pobleres que no s’han aturat ni un moment en la seva campanya d’exportació de patata pertot arreu i han superat totes les dificultats del transport per les carreteres europees. Que en aquests moments difícils això hagi estat possible és una cosa meritòria, que s’ha de reconèixer i potenciar. Confiant en un mercat interior poderós s’ha abandonat massa la cerca dels mercats externs.
Ofertes i promocions
Els pagesos es troben amb dificultats per vendre les produccions
Moltes petites empreses han hagut de carregar-se a les espatlles la situació complicada encaixant les pèrdues i reduint l’activitat a l’espera de temps millors. N’hi ha que pensen que els efectes econòmics de la crisi sanitària no es veuran fins d’aquí a un temps i no seran gens bons. Altres són més optimistes i confien en la reactivació. En tot cas, la situació és incerta. Algunes empreses agroalimentàries, en general les de majors dimensions, han optat per davallar preus o participar en promocions a les cadenes de supermercats, encara que fos reduint els marges econòmics al mínim o entrant en pèrdues. L’objectiu és buidar el magatzem. Tot això afecta de bon de veres els pagesos que es troben amb dificultats per vendre les produccions o que, quan ho aconsegueixen, han de passar per preus molt baixos.
