Societat 20/02/2018

Per què el barri de Llevant necessita un districte cultural?

En el marc de les jornades del Think Up Culture!, una cinquantena de persones han fet un recorregut per la zona que es vol repensar

Margalida Mateu
3 min
Equipaments presents i futurs del barri del Nou Llevant de Palma.

PalmaEl barri de Nou Llevant com a nou districte cultural. Aquesta és la premissa que han seguit aquest dimarts una cinquantena de persones que han passejat pels barris Nou Llevant i la Soledat de Palma per conèixer de primera mà la zona. La iniciativa ha estat promoguda per Think Up Culture!, que aquests dies debat com les indústries culturals poden contribuir a canviar un territori.

La ruta ha tingut per objectiu identificar els espais d’interès i les àrees on en el futur es podrien desenvolupar noves iniciatives que la dinamitzin i la converteixin en un dels motors d’un nou districte creatiu per a Palma.

El recorregut ha sortit del Palau de Congressos, un equipament de referència pel qual s'ha de desenvolupar el districte nou; el 'Diario de Mallorca'; els terrenys de la Caixa de Música, on s'instal·larà la futura seu de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears; la fàbrica de Can Ribas, futur espai de creació en arts escèniques; l'espai Fornaris 21, una iniciativa privada formada per creadors artístics de diferents disciplines; la Fàbrica Gorila, emblema de la industrialització a Mallorca; la fàbrica Hierros y Aceros, el Museu Krekovic i l'edifici de Gesa.

La història del barri

Segons ha explicat el guia cultural Xesc Matas, la Soledat i Nou Llevant és un barri d'origen medieval; antigament era conegut com l'hort de Palma, ja que es tractava d'una zona humida que abastia d'aliment la ciutat. Fou a partir de la meitat del segle XIX que la ciutat sofrí un procés de canvi i industrialització, això fa que Palma creixi cap a aquesta zona i s'hi comencin a instal·lar fàbriques, com la de Can Ribes, que fou una de les més destacades, primerenca i pionera. Això fa que es creï un barri obrer amb una característica especial: la de cases baixes amb corral.

A principis del segle XX, el principal motor econòmic de Palma és la indústria i el Llevant n'és el barri principal, perquè s'hi van situant de cada vegada més fàbriques. No obstant això, a partir dels anys 50, a Mallorca es produeix un canvi de model econòmic i hi arriba el turisme. El Llevant que fins aleshores havia estat obrer necessita nous edificis i els antics obrers es desplacen a altres ocupacions; també és un barri que rep una forta immigració d'origen peninsular. Si a principis del segle XX disposava de serveis bàsics com un tramvia que el connectava amb el centre de Palma o una escola, aquest segon creixement del barri no ve acompanyada de cap d'aquestes infraestructures. El resultat és que el barri va decaient, conserva la tipologia obrera, però va creixent la criminalitat de l'indret.

Participants

Han participat en el recorregut Gabriel Horrach, director de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne de l’Ajuntament de Palma; membres de la Iniciativa Ramon Llull 2030 (Pepe Novas, Iñaki Miranda i Silvia Delgado); Jordi Llabrés, vicerector d’Innovació de la UIB; Laia Gasch, assessora de la tinent de batle de Cultura i Indústries Culturals a l’Ajuntament de Londres; Mark Lawler, director de Baltic Creative – Liverpool; i altres professionals d’entitats com el Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Palma, el CESAG, la UIB, Fornaris 21 i Melià Hotels International, entre d’altres.

La informació obtinguda en la passejada serà utilitzada en les jornades Think up Culture!, que es duran a terme a Can Balaguer aquest dimecres i dijous, 21 i 22 de febrer, on els assistents podran aportar idees i potencials projectes a través d’una dinàmica participativa. La jornada s'ha complementat amb la relatoria dibuixada de la il·lustradora Tonina Matamalas.

stats