Periodistes analitzen el virus que potser va infectar Trump

Davant la negativa de la Casa Blanca a investigar la variant del coronavirus que va afectar el president, el ‘New York Times’ esbrina que també va contagiar dos periodistes
Donald Trump en la primera aparició pública després de ser hospitalitzat durant tres dies per covid-19. / EFE
JAMES GLANZ, THE NEW YORK TIMES

La malaltia de Trump, contagiat de coronavirus el mes passat, ha sigut la pitjor crisi de salut viscuda per un president en exercici des de fa gairebé 40 anys. Tot i així, sabem molt poca cosa de com va entrar el virus a la Casa Blanca i s’hi va propagar.

El govern no va prendre les mesures més elementals per fer el seguiment del brot: va limitar el rastreig de contactes, va mantenir en secret els casos de contagi i no va fer cap cas dels Centres de Control i Prevenció de Malalties. Segons un portaveu, l’origen de les infeccions era “impossible de saber”. Hi ha, però, una tècnica estàndard de salut pública que podria fer llum sobre aquesta qüestió: el rastreig de les empremtes genètiques del clúster d’infectats.

Seqüenciar el virus de la Casa Blanca

Per entendre millor el brot, el New York Times ha col·laborat amb genetistes per determinar la seqüència genètica dels virus que van infectar dos periodistes d’aquest mitjà que, segons es creu, van estar exposats al coronavirus quan cobrien la informació sobre la Casa Blanca. Segons els investigadors, l’estudi revela per primera vegada la seqüència genètica del virus que podria haver infectat Trump i moltes altres persones. Aquest genoma és una pista crucial que permetria als investigadors esbrinar on es va originar el brot i si es va transmetre a altres persones per tot el país.

La Casa Blanca no ha manifestat cap intenció de dur a terme unes proves genètiques semblants, però els resultats de l’estudi demostren que encara és possible, fins i tot setmanes després de les proves diagnòstiques positives. Una seqüenciació addicional podria ajudar a reconstruir el camí que va seguir el virus a la Casa Blanca, les repercussions d’un possible episodi de supercontagi en un acte amb la jutge Amy Coney Barrett i l’origen d’un brot dintre de l’equip del vicepresident Mike Pence més o menys al voltant de la setmana passada.

Aquests dos periodistes, Michael D. Shear i Al Drago, van estar en contacte, durant força temps i per separat, amb funcionaris de la Casa Blanca a finals de setembre, uns dies abans de presentar símptomes. No van estar junts en cap moment les setmanes anteriors a les proves diagnòstiques positives

El 26 de setembre, quan Shear volava a l’Air Force One amb Trump i altres membres del seu equip, el president se li va acostar a menys de dos metres de distància sense mascareta. Drago va cobrir un acte de la jutge Barrett aquell dia i una roda de premsa l’endemà a prop de funcionaris que no portaven mascareta i que després van donar positiu. Tots dos periodistes sí que en portaven.

L’estudi ha descobert que els genomes virals dels dos periodistes compartien el mateix patró de mutacions. Les conclusions de l’estudi, afegides a l’historial d’exposició al virus, fan pensar que es van contagiar arran d’un brot més ampli propagat a la Casa Blanca, tal com explica Trevor Bedford, genetista del Fred Hutchinson Cancer Research Center i de la Universitat de Washington, que ha dirigit l’equip de recerca: “Les mutacions presents en aquests virus són molt poc corrents als Estats Units. Veient els seus genomes, estic totalment convençut que aquests virus provenen del mateix brot o clúster”.

L’estudi, que s’ha publicat en línia, tot i que encara està pendent de ser revisat pels experts i no ha aparegut en cap revista científica, ha seguit uns protocols acadèmics que exigeixen que les mostres genètiques siguin anònimes. Però Shear i Drago han decidit revelar la seva identitat per a aquest article.

Els virus muten constantment i, a mesura que es reprodueixen, el seu material genètic experimenta minúscules alteracions accidentals. Poques mutacions alteren el funcionament d’un virus. Però, comparant els patrons de mutacions de moltes seqüències genètiques, els científics poden construir els arbres genealògics d’un virus i explicar-ne així la propagació.

Un genoma poc habitual

Els genomes que, segons aquests investigadors, estan relacionats amb el brot de la Casa Blanca no identifiquen una font geogràfica recent, en part perquè són poc habituals. Els avantpassats d’aquests virus es van estendre pels Estats Units des d’Europa i a l’abril i al maig circulaven per tot el país, però després, com diu el doctor Bedford, se’n va perdre el rastre.

Els genetistes diuen que els genomes són una peça clau del trencaclosques que pot impulsar futures investigacions per esbrinar on es va originar el brot de la Casa Blanca i on es podria desplaçar després. Cada mes els científics recopilen i publiquen milers de noves seqüències del coronavirus, i la realització de més proves ens podria donar una imatge més clara de la situació.

Els resultats demostren que, tot i que han passat setmanes des que es va identificar el brot de la Casa Blanca, l’entendríem millor si se seqüenciessin mostres d’altres persones infectades. Els Centres per al Control i Prevenció de les Malalties (CDC) solen recórrer a les proves genètiques per ajudar a entendre els brots de covid-19 en altres llocs del país. En un estudi publicat el dijous de la setmana passada, els CDC informaven que amb la seqüenciació genètica i el rastreig intensiu de contactes s’ha pogut documentar un episodi de supercontagi que va tenir lloc durant un recés espiritual en un institut de secundària de Wisconsin.

Però, pel que se sap, l’administració Trump no ha fet cap anàlisi genètica dels contagiats pel brot. La Casa Blanca s’ha negat a contestar qualsevol pregunta sobre la seqüenciació genètica de Trump i del grup d’assistents i funcionaris que van donar positiu o van caure malalts. Segons Bedford, encara hi ha una remota possibilitat que els dos periodistes es contagiessin d’una versió anterior del virus que podria haver circulat per Washington o el nord de Virgínia sense ser detectada i al marge del clúster de la Casa Blanca. Creu que, si es fessin més proves sobre aquest brot, es podria descartar del tot aquesta possibilitat.

Els científics que no han participat en la investigació i n’han revisat els resultats estan d’acord amb la conclusió que totes dues mostres comparteixen mutacions poc freqüents, i això fa pensar que formen part del mateix brot. “Segurament aquests genomes seran idèntics o gairebé idèntics al genoma que va infectar el president”, comenta Michael Worobey, cap del departament d’ecologia i biologia evolutiva de la Universitat d’Arizona. El doctor Worobey qüestiona l’afirmació de la Casa Blanca que no es pot saber l’origen del brot: “Moltes coses són impossibles de saber si no es fa cap esforç per saber-ne res, i aquesta n’és una. En realitat, totes aquestes coses es poden saber si es fa un esforç i si s’actua amb la transparència que els científics intenten promoure desesperadament, mentre seqüenciem centenars de milers d’aquest tipus de genomes a tot el món”.

Durant mesos, la Casa Blanca va minimitzar l’amenaça del virus i es va negar a prendre les precaucions més elementals als actes oficials, com ara portar mascareta o mantenir una distància de dos metres entre les persones. El 26 de setembre va tenir lloc, al Jardí de les Roses de la Casa Blanca, la celebració de la confirmació de la jutge Barrett, que comprenia també un acte a l’interior sense mascareta. Com a mínim 11 dels assistents es van contagiar de coronavirus, inclòs Donald Trump. La realització de més proves genètiques contribuiria a desentranyar amb més claredat les repercussions d’aquesta celebració.

Seqüenciar per entendre

El doctor Bedford i els seus col·legues han obtingut una seqüència genètica completa del virus que va infectar Shear i una seqüència parcial del que va contagiar Drago. En totes dues mostres s’observa la coincidència d’unes quantes mutacions inusuals, una prova suficient, segons Bedford, per concloure que és molt probable que bàsicament siguin el mateix genoma.

L’estudi l’ha fet un equip multidisciplinari d’investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington, el Hutchinson Centre i Brotman Baty Institute for Precision Medicine de Seattle. És un treball convincent i la millor manera de reconstruir l’evolució d’aquest brot, segons David Engelthaler, cap de la unitat de malalties infeccioses del Translational Genomics Research Institute d’Arizona, on ell i els seus col·legues han seqüenciat milers de genomes per rastrejar la propagació del coronavirus, incloent-hi els brots devastadors que s’han produït a les reserves d’indis americans d’aquest estat: “És fonamental, siguem on siguem, seqüenciar aquest virus. No només a la Casa Blanca, sinó també a la Reserva Apatxe de la Muntanya Blanca, aquí a Arizona”.

Traducció Lídia Fernández Torrell

Copyright The New York Times

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF