Pere A. Salvà: “La població balear es troba al límit del creixement”

PalmaSi algú està capacitat per parlar sobre l’evolució i la situació actual de la població de les Illes, aquest és Pere Antoni Salvà Tomàs. Catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears, Salvà és l’autor de l’estudi més recent realitzat sobre la població. L’expert ofereix una visió completa dels darrers quaranta anys de la situació demogràfica en què es troben les Balears: els canvis socials que han sofert i les repercussions que han tingut sobre la societat aquestes variacions, les característiques que la defineixen avui dia i els reptes de futur que presenta la situació actual.

Com seria l’evolució de les Illes Balears sense l’aportació de la immigració?

Sense el procés migratori que s’ha registrat en les darreres dècades, les Illes presentarien una situació similar a la de les províncies de Sòria o Àvila, entre d’altres. Amb tota seguretat, la mortalitat seria superior a la natalitat, que és el que succeeix a la resta de l’Estat. No tinc cap dubte que hi hauria una regressió molt significativa en el nombre total d’habitants.

I el turisme, quin paper juga en l’evolució poblacional?

El turisme ha estat una font d’oferta i demanda de treball. La demanda laboral ha implicat una gran part d’immigració. Primer va ser una immigració peninsular en els anys setanta i posteriorment una immigració estrangera als anys noranta. Això seria la immigració laboral. El fet que aquesta part de la població hagi estat estrangera ha causat que hagin invertit en cases, pisos o xalets, i ha donat lloc al que avui coneixem com la immigració residencial. Per tant, la immigració ha tingut una doble variant: l’efecte crida des del punt de vista laboral i l’efecte des del punt de vista residencial.

Existeix alguna zona de les Balears que presenti o hagi presentat alguna peculiaritat quant a l’evolució de la població?

Destacaria que el lloc on hi ha hagut al llarg d’aquests quaranta anys una presència d’estrangers més elevada ha estat al municipi de Deià, on el percentatge de gent d’origen estranger ha estat superior al d’origen balear. En segon lloc, i des d’un punt de vista laboral, m’agradaria apuntar el cas de sa Pobla, on trobam una gran presència d’immigrants marroquins.

Quant a l’envelliment de la població, quines conseqüències considerau que té per a la societat balear?

El procés d’envelliment és un dels debats més importants del moment. Des del punt de vista dels recursos que es coneixen actualment, puc afirmar que la població de les Illes es troba en el límit del creixement. S’ha de tenir en compte que a les Balears no només hi ha el més d’un milió d’habitants empadronats, sinó que durant els mesos d’estiu s’hi afegeix un milió més de persones. Tot i això, la sostenibilitat territorial es veu amenaçada per la tendència demogràfica actual i prevista: l’envelliment. Per tant, aquest procés té conseqüències a la societat. Entre d’altres, implica una intrusió en les àrees forestals i una intensificació dels hàbitats, en especial, una explosió dels processos d’urbanització.

Quins aspectes han condicionat la situació actual de la població a les Illes?

En primer lloc, el gran creixement de la població. En els darrers quaranta anys s’ha duplicat el nombre d’habitants i això té efectes en el territori i els usos dels recursos. El segon element destacable és l’envelliment. Per primera vegada hi ha més persones majors de 65 anys que joves menors de 15 anys. Aquesta xifra demostra que la població es troba en un procés molt evident d’envelliment. I per acabar, si continua aquest ressorgiment econòmic, possiblement la immigració a les Balears augmentarà, sigui immigració laboral o residencial. Consider que aquests són els tres punts clau que necessiten una planificació. S’han de cercar alternatives a una població envellida i solucions a la congestió territorial.

Quines polítiques públiques serien recomanables per a les Balears quant a població?

És molt difícil posar un límit que pugui aturar el creixement poblacional. L’única manera seria a través de la planificació territorial; és a dir, dur a terme plans que determinin de quantes places turístiques es poden disposar i quantes places urbanístiques es poden establir en funció dels recursos disponibles. És l’única manera que es podria posar un teòric límit. S’haurien de controlar tots aquests elements mitjançant la implantació d’unes polítiques socials concises i contundents. És una qüestió molt complexa que requereix una reflexió urgent i en la qual trobar una solució efectiva resulta complicat.