Peixos engreixats amb sopa de plàstics

L’aqüicultura s’ha convertit, des de fa anys, en una activitat en constant desenvolupament, vist que la major part dels nostres recursos pesquers estan ja sobreexplotats. El comitè de pesca de la FAO (l’organització de les Nacions Unides per a l’alimentació) estima que el 2030 el 60% de tot el peix que mengem provindrà de granges d’aqüicultura. Així doncs, en el futur, alimentar-nos només amb recursos derivats dels sistemes tradicionals de pesca esdevindrà quelcom inviable. Per aquest motiu, les tecnologies d’aquests sistemes de producció controlada han avançat molt; també ho han fet altres camps de recerca vinculats, com per exemple la genètica. Hi ha un aspecte, però, que encara no s’ha tingut prou en compte, i és el fet que pràcticament el 90% dels materials que es fan servir a les instal·lacions d’aqüicultura (granges d’engreix, procés de producció animal, tancs de juvenils, ombrejats, etc.) estan fets de plàstic, amb l’objectiu d’abaratir costos. Actualment, des de que neixen fins que són sacrificats, els peixos viuen rodejats de plàstic. Abans, les gàbies i malles, en canvi, eren fetes d’altres materials naturals com el cànem.

L’aqüicultura genera residus? Un grup d’investigadors del Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO) creu que els plàstics que es fan servir en aquest tipus d’instal·lacions poden acabar degradant-se indefinidament a la mar, com ja està passant dins el medi marí. Però el problema podria ser encara més greu, ja que aquests materials, per si mateixos, de vegades presenten contaminants químics associats. Per esbrinar-ho, aquests científics mallorquins s’han proposat quantificar l’afectació real del plàstic sobre els peixos que creixen dins els tancs i gàbies d’aqüicultura i, encara més que això, tractar de saber els efectes dels contaminants sobre la salut humana.

El projecte ‘Plàstics derivats de l’aqüicultura, impactes i efectes de las xarxes tròfiques marines’ (Acuiplastic) aborda, per primer cop a la Mediterrània, els efectes ecològics, fisiològics i químics dels microplàstics derivats de les activitats de l’aqüicultura sobre les espècies pesqueres comercials, tant en el seu entorn marí com en l’experimentació en condicions controlades de laboratori. El projecte està impulsat i gestionat des del centre de l’IEO a Palma, però es desenvolupa a les instal·lacions del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) del Govern balear al port d’Andratx, en col·laboració amb la UIB, l’Imedea i altres centres. Aquests tipus d’estudis s’havien fet, esporàdicament, en altres llocs del món, però fins ara només en períodes molt curts, de poques setmanes, i amb peixos petits d’aquari sense finalitat comercial.

El projecte Acuiplastic està en marxa des de fa pocs mesos i tindrà una durada de tres anys. Tot i que encara no hi ha conclusions, la hipòtesi de partida se centra en la premissa que els centres d’aqüicultura multitròfica integrada (IMTA) -amb predadors, filtradors i diferents nivells tròfics en un mateix sistema d’aqüicultura- representen una important font de plàstics per al medi marí que es transfereixen a través de la xarxa tròfica. Així mateix, els científics sospiten que els peixos juvenils en cultiu de determinades espècies comercials presenten respostes fisiològiques, histològiques i toxicològiques quan són exposats a dietes enriquides amb microplàstics.

Orades, musclos i cogombres

L’estudi s’està fent de manera controlada en aquaris i tancs ubicats en superfície, en una primera fase amb orades ( Sparus aurata ) i després amb musclos de la Mediterrània ( Mytilus galloprovincialis ) i cogombres de mar ( Holothuria forskahli ). En l’àmbit ecològic i fisiològic, les espècies esmentades són emprades com a “organismes sentinella” per a l’avaluació de la transferència dels microplàstics dins l’àmbit de l’ecologia marina. La idea és analitzar les mostres obtingudes per determinar la ingesta de microplàstics en espècies i mostres ambientals. S’estudiarà la resposta dels organismes en aquesta ingesta mitjançant biomarcadors i es faran anàlisis de disrupció endocrina i efectes histològics sobre els organismes. També es determinaran els possibles contaminants associats (PCB, PBDE i PAH) conjuntament amb una caracterització dels polímers en tots els microorganismes analitzats.

Una de les particularitats del projecte radica en la metodologia, absolutament innovadora fins a la data pel que fa a les seves estratègies alimentàries. Així, des de fa tres mesos als juvenils d’orades se’ls està administrant una dieta enriquida amb microplàstics dins tancs experimentals ubicats a les instal·lacions del LIMIA al port d’Andratx. L’experiment, que ha passat el preceptiu control de bioètica, consisteix a fer un subministrament amb tres tipus de dietes: una tercera part dels peixos no mengen plàstics; una altra menja plàstics ‘verges’, com si aquests materials acabassin de sortir de la fàbrica, mentre que la darrera part menja plàstics ‘marinats’, que abans han estat dos mesos en contacte amb l’aigua de mar i han agafat tot el que hi ha dins el medi marí, en teoria absorbint els contaminants que normalment hi ha a l’aigua. En el cas del segon i tercer grups, el pinso subministrat a les orades s’ha enriquit amb un 10% de pols de plàstic, un percentatge similar al de microplàstics a la mar de què la bibliografia científica constata que habitualment ja s’alimenten els peixos.

L’efecte de les toxines

L’experiment d’engreix és previst que duri un període de cinc mesos (tres amb dieta enriquida amb microplàstics, un altre de detoxificació i el darrer de nou amb la ingesta preparada). Es tracta de saber si les orades tenen temps de recuperar-se de les toxines acumulades en el seu organisme. Els exemplars avaluats són monitoritzats diàriament i, per saber-ne la taxa de toxicitat, cada diverses setmanes es fa un mostreig i es quantifica la ingesta amb biomarcadors per obtenir-ne els efectes histològics i contaminants associats, tant els clàssics com els emergents. Els científics esperen que els resultats d’Acuiplastic proporcionin una informació molt valuosa sobre la transferència de microplàstics derivats de les tasques d’aqüicultura en espècies de consum humà.

Salud Deudero és la investigadora principal del projecte, en el qual també participen Elvira Álvarez, Alberto Aparicio, Montse Compa i Carme Alomar. La part de manteniment i engreix del peix es fa des del LIMIA, mentre que dels mostrejos s’encarrega el Centre Oceanogràfic de Balears. Finalment, en la caracterització i anàlisi dels contaminants trobats hi participaran altres centres. Deudero argumenta que “amb aquest estudi podrem respondre la pregunta de si absorbim microplàstics en menjar peix; a la fi sabrem quina és la correlació i tindrem les primeres evidències científiques sobre els efectes reals dels plàstics sobre els organismes vius”, diu la investigadora i exdirectora del COB-IEO.

Des d’aquest centre de recerca esperen que el projecte servirà, a més, per reforçar l’estructura espanyola de R+D+I en aqüicultura, de manera que es generarà transferència de coneixement per establir així sinergies amb empreses i gestors que permetin conscienciar sobre la problemàtica dels residus dels plàstics derivats de l’aqüicultura. En aquest sentit, el projecte té un component important d’assessorament. L’àmplia experiència del grup dirigit per Deudero i l’enfocament experimental i innovador del projecte, que integra les feines de camp en sistemes multitròfics d’aqüicultura i de laboratori, creen un nou escenari per a l’avaluació de la complexa problemàtica dels microplàstics en el medi marí. Acuiplastic s’està duent a terme gràcies a la convocatòria de ‘Retos’, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. El cost del projecte és de 137.000 euros a distribuir en tres anys.

PEIXOS RESILIENTS O TOLERANTS?

Què passaria si una persona es menjàs una d’aquestes orades? Aquesta és la gran pregunta que els científics també tractaran de resoldre amb una simulació del procés digestiu amb metalls contaminants i gràcies a la col·laboració que, en aquest sentit, tindran del doctor Manuel Miró, catedràtic de Química Analítica de la UIB. Allò cert és que, després de tres setmanes de menjar pinso enriquit amb microplàstics, les orades dels tancs del LIMIA ara pesen uns 100 grams cada una i no només no han mort, sinó que presenten bon aspecte. Aparentment, no se’ls detecta cap deformitat, ni tan sols sembla que estiguin malaltes. Manca saber si hi ha un procés de contaminació a escala cel·lular i si aquesta comportarà conseqüències, però els científics encara no han començat aquest procés d’anàlisi.

Podria ser que les orades fossin resilients o tolerants a una determinada proporció de plàstics? Hi ha efectes sub-letals? En tot cas, quin seria el llindar de saturació de contaminants en els peixos? “Tractarem de respondre aquestes incògnites en el futur -diu Deudero-, no per penalitzar l’aqüicultura, sinó per millorar-la o moderar-la”. Els científics de l’IEO estan expectants per saber quins descobriments obtindran en l’àmbit histopatològic, o sigui, els efectes sobre els organismes, per exemple un càncer al fetge, danys cel·lulars, sobre el múscul i les diferències d’enzims a escala bioquímica. També observaran la microbiota intestinal per saber si varia; si es produeixen canvis de sexe, infertilitat, etc.; i, per descomptat, la presència de metabòlits contaminants. Un dels camps de discussió són els problemes de neurotransmissors, que en principi mai es va pensar que poguessin ser atribuïts als plàstics. “Hem escollit les orades perquè són una espècie molt comercial i fàcil d’estudiar”, explica Deudero. La setmana vinent els científics faran el darrer mostreig i després començaran les anàlisis, però els resultats es torbaran encara un any. Cada mes s’agafen 576 mostres. Això és molta feina per endavant.