Pau de Vílchez: "El dret a un medi ambient sa és un dret indispensable per a l'existència humana"

El subdirector del Laboratori Interdisciplinari sobre el Canvi Climàtic (LINCC) de la UIB ha pronunciat una conferència al Col·legi d'Advocats

"Estam  emetent els gasos que empitjoraran greument la vida dels qui ens succeiran" , ha advertit el subdirector del Laboratori Interdisciplinari sobre el Canvi Climàtic ( LINCC ) de la UIB, Pau de  Vílchez , a la conferència que ha dictat aquest dimarts al Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, titulada 'El canvi climàtic, una qüestió de justícia'. El professor de dret internacional ha oferit un punt de vista poc comú sobre com el dret també pot tractar els efectes derivats  de l'escalfament  global. Segons ha explicat De Vílchez, alguns tribunals van més enllà de l'ordenament jurídic dels seus estats pel que fa a les obligacions que evitin els danys derivats de l'escalfament global. En aquest sentit, el 2015, unes 900 persones varen denunciar el govern holandès per emetre emissions de CO2, i, per primera vegada, un jutjat donà la raó a la ciutadania, de manera que l'executiu va haver de prendre mesures per mitigar aquest impacte.  "El dret a un medi ambient sa és un dret indispensable per a l'existència humana", ha reivindicat el professor, i ha recordat que, el 2017, un jutge irlandès va reconèixer el dret a un bon medi ambient com a dret humà fonamental.

Per entendre millor la legislació internacional actual, el ponent ha explicat que els estats que varen participar a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), l'any 1992, es varen comprometre a limitar les emissions fins a uns nivells que permetessin viure i desenvolupar-se com fins aquell moment. El 2005, el Protocol de Kyoto obligà, per primera vegada, a la Unió Europea a reduir un 20% les seves emissions, però els EUA no hi varen voler participar, ni tampoc Rússia, Canadà, entre d'altres països. Finalment, l'acord de París no va establir limitacions, perquè no havien funcionat, però sí un objectiu perquè la temperatura mitjana de la terra no augmenti 1,5º C a final del segle XXI. Per aconseguir això, segons De Vílchez, les emissions s'han de reduir abans de 2050. "Com més tardem a prendre mesures, més abrupta serà la situació", ha advertit. Així mateix, ha afegit que la biotecnologia, de la qual es parla cada vegada més per solucionar ràpidament els efectes del canvi climàtic, "és preocupant". De Vílchez assegura que el millor és actuar ara, perquè es pot fer.

Tot i això, les polítiques actuals dels estats indiquen que la temperatura augmentarà fins els 3,31 C o més. A Espanya, ara per ara, no hi ha res per preveure el canvi climàtic, llevat de les lleis aprovades en algunes comunitats autònomes, com a les Illes Balears. Segons el doctor en dret, "donar una resposta al canvi climàtic sortirà més barat que no fer-ho, però també socialment". 

Efectes de l'escalfament global a les Illes

El subdirector del  LINCC , ha enumerat diverses conseqüències de les emissions humanes. Les onades de calor, que poden arribar a ser extremes, seran un fet i que, a les Balears, podrien ser més intenses i constants. "L'any 2003, varen morir 70.000 persones per culpa d'aquest fenomen a Europa", ha recordat. L'augment del nivell de la mar, és un altre factor important derivat de l'escalfament global, ja que el 90% d'aquest augment de la calor l'absorbeixen els oceans. "Això significa que si seguim amb el mateix nivell d'emissions, a les Illes la mar pujarà entre 40 i 70 centímetres en qüestió de poques dècades", ha dit De  Vílchez . A tot això, les sequeres seran més generalitzades, fet que provocarà  més incendis.

A més a més, la biodiversitat animal ja es veu greument danyada, però la salut humana no es queda al marge, atès que les malalties tropicals arriben als països del nord i tindran una influència sobre la producció i els ingressos de les finances públiques, perquè hi haurà més treballadors malalts i es requeriran més inversions destinades a la salut, ha explicat el professor. Això és conseqüència que, el 2050, la majoria de les persones tindran més de 60 anys de mitjana i necessitaran més cures.

Pel que fa a l'economia del turisme, especialment present a les Balears, els pics de temperatura superaran un llindar que farà insuportable visitar l'arxipèlag. Finalment, els drets de les persones es veuran afectats, com són la vida, la salut, la propietat, la sobirania territorial o la mateixa llibertat, ha recordat De Vílchez. "Kiribati, un país insular del Pacífic, deixarà d'existir si l'augment de la temperatura arriba als dos graus; i com aquest molts més", ha lamentat. Tots aquests efectes derivaran en una desafecció "molt gran" de la ciutadania envers els seus governs, perquè es demanaran què han fet durant tot aquest temps", ha dit.

Clarobscurs de la COP24: la imprescindible necessitat d'actuar contra el canvi climàtic

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF