08/11/2015

Pau Bonet: “Els bancs són el pitjor propietari que pot tocar a una comunitat de veïns”

4 min
Pau Bonet: “Els bancs són el pitjor propietari que 
 Pot tocar a una comunitat de veïns”

PalmaUn dels professionals que més ha vist de prop la crisi i les seves conseqüències és l’administrador de finques, una especialitat essencial per a la societat, tot i que sovint és poc reconeguda. Ara, entre els morosos més importants que persegueixen es troben els bancs.

Amb la crisi hi ha hagut més problemes a les comunitats de veïns?

Sens dubte. La morositat s’ha incrementat i, evidentment, els propietaris que paguen s’han vist obligats a fer un esforç molt important per dur a terme les reformes i el manteniment de les finques. Això genera situacions de molta tensió, que no sempre són fàcils de gestionar. Però podem dir que començam a notar una millora, si bé encara es deu massa a les comunitats.

Hi ha morosos vocacionals o en general qui no paga no pot fer-ho?

La immensa majoria és gent que té problemes econòmics. Famílies en què tots dos han quedat sense feina i sense cap prestació, evidentment pagar per pintar la façana els cau molt tort. Ara bé, n’hi ha que són barruts, per què no dir-ho. A mi un em va dir que un any no es podia comprometre a aportar una quota per una despesa extra perquè s’havia comprat una embarcació.

Què aporta un gestor administratiu a una comunitat de propietaris?

Home, jo diria que dues coses fonamentals, entre moltes altres: el coneixement de la normativa i de les obligacions de la comunitat i dels propietaris, i l’adaptació i interpretació d’aquesta a la realitat de cadascuna de les que gestionam. Les tipologies són molt variades: des d’edificis amb pocs veïns fins a les que tenen molts elements comuns, com jardins, piscines, personal contractat...

Algunes reunions acaben a crits. Necessitaríeu estudiar psicologia?

És un aspecte fonamental. Amb els anys, aprens a escoltar, a entendre el problema de cada veí i a aportar solucions de consens. La nostra tasca és trobar el camí per resoldre conflictes que sovint vénen de molt enrere: disputes, enemistats, fins i tot gent que actua per sistema contra un altre propietari perquè hi ha un enfrontament històric no resolt. La passió amb què alguns es prenen les decisions i les reunions et sorprèn, sobretot al principi. Amb els anys ja no t’immutes per quatre crits. Hi ha gent que arriba a posar excuses del tot enginyoses amb un únic objectiu: intentar endarrerir unes obres necessàries o qualsevol despesa.

Manca cultura de pagar pel que és comunitari?

La veritat és que sí. Sempre dic que vas a una finca, te’n mostren els pisos i t’hi trobes parquet, tot tipus de detalls, inversions importants per tenir l’habitatge acollidor... I després veus la façana i l’escala, i la veritat és que semblen d’un edifici abandonat. I dius, com pot ser això? De portes cap endins, no escatimam, però de portes cap a fora sempre tenim la sensació que no és tan nostre. El de l’àtic que té la coberta a sobre frissa d’arreglar-la perquè té humitat. El del primer troba que no cal exagerar, que la veu en bon estat. Ens falta molta solidaritat en aquesta societat, i la comunitat n’és un reflex.

Això explica la gran judicialització dels conflictes entre propietaris.

Bé, fonamentalment el que arriba als jutjats són les reclamacions als morosos. Els morosos existeixen des que existeix la vida en comunitat. Sempre hi ha gent que no paga. I la veritat és que l’evolució legislativa ens ha anat facilitant una mica les coses i actualment, si la comunitat fa les coses bé, és a dir, si aprova les despeses en junta, després acorda les reclamacions i vetlla per les formalitats. Una vegada has posat la demanda, en 20 dies t’han de contestar. I el procés és ràpid.

És ràpid guanyar, però cobrar, no sempre.

Efectivament, qui no té no pot pagar. I em direu, com em diuen alguns propietaris, “bé, però si és propietari, que s’acordi l’embargament”. No és tan senzill. Hem passat una crisi terrible i el que no podem fer és que, per un deute de 4.000 euros, una persona perdi casa seva. A vegades alguns veïns que paguen religiosament i que estan cansats de morosos es desesperen, i jo ho entenc, però la nostra tasca és fer-los veure la situació de cadascú i trobar una fórmula perquè aquella persona pugui anar tornant a poc a poc el que deu. La justícia ens és molt útil quan el morós és un propietari que pot pagar i no vol fer-ho. Però per casos en què hi ha problemes socials, llavors cal també un abordatge més complet, i els jutges hi són sensibles. A més, si la comunitat es queda un pis amb un deute major del valor actual, ja que ha baixat molt, de què ens serveix?

En tot cas, els bancs són dels que poden pagar i no volen. Com és?

En la meva opinió, els bancs són el pitjor propietari que pot tocar a una comunitat. Es desentenen de les seves obligacions i fan tot tipus d’estratègies per no haver de pagar ni un euro. Em sembla una irresponsabilitat i, com a professional, sempre recoman als propietaris anar als jutjats, perquè és l’únic que entenen. Ells són els principals culpables del desastre que ha succeït a Espanya en matèria immobiliària. Donaven crèdits inflats, sobrevalorant les propietats per poder complir formalment amb els límits de finançament que marcava la llei, a persones que en alguns casos era gairebé impossible que tornassin el crèdit. I llavors executaren sense contemplacions i ara tenen els pisos després d’haver rebut una injecció de doblers nostres, i no paguen les quotes de la comunitat i molt menys les despeses extra. Ens duen una feinada, perquè no prenen possessió de l’immoble, no trobes cap interlocutor al banc, és un desastre. Valdria més que no haguessin frissat tant a desposseir persones del seu pis i trobar fórmules. Serien propietaris més responsables que ells. Al cap i a la fi, varen ser ells els que aprovaren hipoteques que no tenien ni cap ni peus.

stats