Patrícia Puigròs: "La majoria d'atletes no saben fer esport"

Patrícia Puigròs és la coordinadora del projecte de medicina esportiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, de Palma

Patrícia Puigròs és anestesiòloga especialitzada en teràpia del dolor, a més de llicenciada en medicina de l'educació física i l'esport. Fa tres anys va arribar a l'illa de Mallorca on s'implicà en el projecte de medicina esportiva de l'hospital de Sant Joan de Déu, de Palma. Actualment és la coordinadora, a part de metgessa esportiva, d'aquest projecte al qual molts esportistes d'elit, i amateurs, han confiat la seva recuperació aquests darrers anys.

És realment necessària la medicina esportiva per a aquells atletes que no pateixen cap tipus de problema físic?

És clar que sí. Et respondré amb una pregunta: L'oli del cotxe s'ha de revisar periòdicament o esperes que el motor es rompi per canviar-lo? El cos humà és exactament igual, l'hem de cuidar contínuament, no és necessari visitar contínuament experts en medicina esportiva, però si és recomanable tenir un control sobre la situació del nostre cos.

Quins creis que són els errors més freqüents de l'esportista actual?

Avui en dia molta gent creu que com més entrenis i com més càrrega posis als entrenaments millor físicament estaràs, i això és una de les fal·làcies més freqüents al món de l'esport. La clau de tot entrenament és l'equilibri, treballar totes les parts del cos per igual. Actualment molts atletes no saben fer esport.

Què voleu dir?

Actualment pareix que el que més marcats té els músculs té una millor salut corporal, però la realitat és molt distinta. Els moviments corporals, la flexibilitat, la col·locació del cos, l'amortiment de les petjades... són la base de qualsevol activitat física i són els aspectes més oblidats per la gran majoria dels esportistes actuals. Hi ha la creença que com més definits tens el múscul millor estàs, i en moltes ocasions aquells que tenen els músculs més marcats són els que pateixen més lesions.

Què s'ha de fer per evitar aquestes lesions?

L'equilibri és la base de tot, no només s'ha d'entrenar, també s'ha de reposar, deixar respirar els músculs i tenir una dinàmica d'entrenament basada en la varietat.

I un cop lesionats, quin és el millor procediment que s'ha de seguir?

No hi ha un procediment exacte per combatre les lesions esportives. El que sí que et puc dir és que una de les grans mentides del món de l'esport és que quan un esportista està lesionat ha d'aturar l'activitat física fins que estigui recuperat, o en procés de recuperació. L'esportista ha de redirigir els seus entrenaments, preparar nous exercicis, potenciar aquelles zones a les quals habitualment dedica poc temps. Estar aturat provoca a l'esportista una sensació d'inseguretat que un cop recuperat és molt difícil d'oblidar.

Les vitamines, els batuts, les barretes... sembla que són una base de l'esportista actual. Quin efecte tenen els suplements?

Cap. S'ha demostrat que la suplementació, sempre que no respongui a atletes que tenen una deficiència concreta, té un efecte completament placebo. Tothom pren vitamines i altres elements químics per millorar el seu rendiment, però la realitat és que no tenen cap efecte.

La medicina esportiva avança any rere any, quin creis que és el futur d'aquesta ciència?

No tenc cap dubte que el futur de la medicina esportiva és la realitat virtual, nosaltres a Sant Joan de Déu ja hem començat a treballar amb aquesta eina amb esportistes d'alt rendiment i la veritat és que la realitat supera les expectatives. És increïble veure el que es pot aconseguir durant el procés de recuperació amb la utilització de la realitat virtual.

Per acabar... quin consell donaríeu als esportistes?

Per a mi la clau de l'exercici físic, sigui l'esport que sigui, és competir contra un mateix i no contra els altres atletes. Cada persona té unes condicions físiques pròpies i el rendiment serà diferent. Comparar-se amb altres esportistes és un gran error que només pot provocar lesions, sentiments negatius i frustració a l'esportista. Tot atleta ha de lluitar per superar els seus registres dia a dia, però mai ha de fer-ho per superar un altre atleta.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF