Societat 06/08/2018

Pare Alemany: "Entrar a la presó és un drama que la gent no entén"

Després de 22 anys fent acompanyament als interns del centre de Palma, el capellà assegura que "com menys presó, millor"

Carles Tudurí
3 min
El primer que es perd en entrar a la presó són els amics, explica el pare Alemany.

PalmaEl pare Jaume Alemany, nascut a Palma el 1952, es va ordenar de capellà el 1979 i va ser destinat a Llucmajor. Després de ser rector de Bunyola i formador al Seminari va exercir de vicari episcopal amb el bisbe Teodor Úbeda, amb el qual va iniciar la seva feina amb presos, amb els quals fa 22 anys que treballa. Actualment és capellà a l'església Mare de Déu de Montserrat i director de Pastoral Penitenciària del Bisbat.

A part de la llibertat, que és el primer que es perd quan s'entra a la presó?

Els amics. Entrar a la presó t'estigmatitza. També es perd la feina. Entrar a la presó és un drama. De vegades, la gent no ho entén, no són conscients que ingressar a la presó suposa tot això. Es perden amics i es rompen famílies. És molt complicat mantenir una relació amb la parella i amb els fills des de la presó. És un desastre. Ja sé que no tenim altra manera, però com menys presó, millor, i com menys temps, millor, però no és que la gent demana de forma visceral.

Quina assistència oferiu a la gent que és a la presó?

Tenim un equip de trenta voluntaris que fan una feina que no és només religiosa, es tracta d'acompanyament personal i d'escoltar. Tenim tallers, programes, sortides culturals... donam aire i oxigen a la gent que en necessita. El més important és animar els processos de creixement. El pitjor que pot fer una persona que és a la presó és enfonsar-se. Tot i que és molt dur, han d'aixecar el cap i posar remei als problemes que els han dut a la presó.

Milloren les persones a la presó?

La presó té dues vessants, una és la punitiva, és un càstig. Quan una persona comet una acció que atempta contra els altres, se la castiga. Però també ha de ser educatiu, posar remei als seus problemes. Si és de droga, per exemple, s'han d'oferir teràpies. Moltes vegades els presos són persones amb poc nivell educatiu i la presó és una ocasió per treure un títol. Costa molt, no sempre s'aconsegueix, ja que es dedica més atenció a la seguretat que al tractament.

Quina és la principal preocupació del reclús?

Hi ha de tot, depèn del perfil. Abans eren drogoaddictes, per tant la seva preocupació era el consum, però avui en dia hi ha un perfil més variat. Hi ha gent, per exemple, que ha romput una ordre d'allunyament i la seva preocupació és saber on anirà en sortir. No poden tornar a ca seva i l'habitatge és difícil. La visió utòpica que a la presó et donen habitació i menjar i no tens cap preocupació és falsa.

Com és la reinserció?

Aquesta feina s'ha de començar a dins la presó. Quan tenen permisos nosaltres els podem oferir un lloc per estar als nostres dos pisos d'acollida. És molt habitual que els presos tinguin permís, però que no tinguin on anar. Si funciona, després obtenen el tercer grau i així tenen on anar a dormir. Els ajudam a cercar feina o fer algun voluntariat per adquirir experiència. Quan la persona ja té llibertat total tenim un pis d'acollida de vuit places, on poden estar un any. Per això tenim l'ajuda del Consell de Mallorca, que ens permet mantenir a Son Sardina aquest casal que ens varen cedir les monges agustines i que el capítol de la Seu ens va permetre rehabilitar.

Quin és el percentatge d'èxit?

La veritat és que tenim pocs fracassos tenint en compte que el perfil dels usuaris és propici al fracàs. Si un té una família, té suport, però nosaltres tractam amb persones amb deficiències especials, però si fan l'esforç sol funcionar.

Jaume Alemany és capellà a l'església de Mare de Deu de Monserrat.

És complicada la reinserció laboral?

És molt difícil, la majoria són persones grans, de més de 45 o 50 anys. A aquesta edat és difícil per un que és al carrer, imagina per als presos. De totes maneres, la majoria mostra un enginy admirable i aconsegueix tirar endavant.

Teniu un programa del camí de Sant Jaume, com funciona?

Cada any faig el camí amb dotze interns. És una autèntica teràpia, una acció molt positiva. No surten consumidors ni persones en risc de reincidència, però són vuit dies en els quals es demostra la confiança mútua i no hem tingut mai cap problema, mai, sinó tot el contrari. A més a més, a part de l'activitat amb interns, cada any s'organitza aquesta ruta per a 500 o 600 persones. Tenim previst posar en marxa a Betanzos un alberg d'acollida cristiana al camí. La finalitat del camí és en part religiosa i volem que no es perdi aquest esperit acollint a qui ho necessita.

stats