Societat 16/06/2019

Palma vista pels viatgers del segle XIX

En aquest capítol donarem la paraula a alguns dels viatgers que quedaren fascinats amb la ciutat que trobaren abans d’entrar al segle XX

Revisat Per Antoni Capellà I Trobat
3 min

En aquest capítol donarem la paraula a alguns dels viatgers que quedaren fascinats amb la ciutat que trobaren abans d’entrar al segle XX. Tots ells arribaven a Mallorca amb vaixell. El 1837 va començar la primera línia regular Palma-Barcelona, amb 40 passatgers, i a partir del 1855 es constituïren diverses empreses navilieres que establiren línies regulars a València, Eivissa, Maó i Alcúdia. A aquestes s’hi sumaren progressivament altres companyies que començaren a fer trajectes cap a Amèrica o cap a altres països europeus, especialment a França, des del port de Sóller.

Abans del ‘nostre’ arxiduc, un altre jove arxiduc de la casa d’Àustria, Maximilià d’Àustria, amant d’Espanya, va fer un viatge a Mallorca a mitjan segle XIX. Sobre Palma ens deia: “29 de maig de 1852. Avui, a les nou del matí i amb un esplendorós sol meridional tiram les àncores al port de Palma [...]. Juntament amb l’àmplia i bella rada, banyada per un blau ultramarí, hi ha la ciutat antiga, bastant gran, per cert. De les seves nombroses restes gòtiques [...] destaquen com un enorme reliquiari, daurat, cisellat i previst de fíbules, l’antiga catedral. Al voltant de la ciutat s’hi estén el pla amb els seus camps de blat i els seus boscos d’oliveres, envoltats per una cadena muntanyosa [...] pintoresca i rocosa.”

Una de les expressions més conegudes que pretén captar l’atmosfera de Ciutat és la que va fer l’arxiduc Lluís Salvador cap al 1880 al seu llibre La Ciutat de Palma : “Quan navegant a alta mar, s’arriba a l’àmplia badia de Palma, particularment si es ve de l’oest, van emergint a la llunyania, d’una manera gradual, encantadores i immòbils, les torres, després les daurades murades i finalment les cases assentades en la ribera de la capital de les Balears. Existeixen molt poques ciutats al món que ofereixin al foraster que a elles arriba una fisonomia tan amable, ja que en molt poques es combinen, com aquí, la forma i el color per oferir un efecte tan harmoniós.”

Charles William Wood, membre de la Reial Societat Geogràfica de Londres, al seu llibre Letters from Mallorca de 1887, dirigint-se a la seva germana, diu: “La vista des de la mar, a l’apropar-se a Palma, causa una gran impressió. Ja vaig dir que tenia un aspecte summament oriental, el qual és molt atractiu.”

Gaston Vuillier, il·lustrador i viatger francès reconegut, al seu llibre Les illes oblidades, publicat a París el 1893, deia: “Som dins el port; els molls ofereixen una animació extraordinària: han vingut a veure arribar ‘el vapor’; és una de les grans distraccions dels habitants. Unes barques volten el vaixell; lleugeres galeres es precipiten al gran galop de les mules o dels cavalls; tota aquesta gent formigueja a plena llum, baix d’un cel blau, davant el meravellós decorat de la ciutat encesa al sol”.

Hermann Alexander Pagenstecher era doctor en Medicina, catedràtic de la Universitat de Heidelberg i director del Museu Zoològic de Heidelberg. En el seu llibre ‘Die Insel Mallorca’, publicat el 1867, hi podem llegir: “Sembla incomprensible que en aquesta mateixa ciutat, que a més té un comerç marítim molt important i és seu de les autoritats, gairebé no existeix la possibilitat de trobar un allotjament adient, però és que realment no hi havia, en tota la ciutat, cap fonda que mereixés aquest nom.”

L’escriptor i viatger Charles Toll Bidvell, en el seu llibre Les Illes Balears, escrit el 1876, editat per Muntaner el 1997, ens diu: “També Palma té les seves fires de ramat i aviram als voltants de les murades, on per Nadal i Pasqua, l’elit de la ciutat examina galls i indiots, porcs i xots, abans de menjar-se’ls. La gran senyora, a peu i en carruatge, s’hi passeja, mentre la seva cuinera fa la compra per al dinar de Nadal o Pasqua. I així es fa a les fires de la part forana. Totes les classes socials es mesclen, senyors i pagesos, dandis de ciutat i dones de poble amb la seva presència donen vida i alegria a l’escena.”

Moritz Willkomm, botànic austríac, director del jardí botànic de Praga, va fer un viatge per Espanya i les Balears i en va publicar un llibre el 1873. Ens diu: “Des d’un punt de vista general, a Mallorca predomina un benestar econòmic, la millor confirmació del qual és l’escàs nombre de captaires”.

Més endavant, quan parlem de la ciutat moderna dels anys 30, tornarem a llegir el que diuen nous viatgers d’una ciutat que, en aquest cas, ja s’haurà introduït dins els circuits turístics preferits pels europeus.

stats