FAUNA URBANA

A Palma hi ha 45.000 moixos i manco de mil estan controlats

En deu anys se n’ha disparat el nombre de colònies vigilades i s’ha passat de 3 a 63 punts d’alimentació i cura

En el documental Kedi, gats d’Istanbul, de la realitzadora Ceyda Torun, hi apareixen milers i milers de moixos que campen lliurement pels carrers de la ciutat turca, conscients d’haver-se convertit en petits testimonis de la història. Sembla que la convivència entre persones i felins sigui del tot harmònica, però és realment així? I és així en tots els casos? Se sap que, des del temps dels egipcis, moixos i humans han conviscut en pau i han compartit espais públics i privats. I que continuen fent-ho: només als carrers de Palma es calcula que hi viuen 45.000 moixos. Hi ha moltes persones que no senten gens de simpatia per aquests animals, pateixen al·lèrgies i preferirien mantenir-los lluny.

El cas de Palma no és comparable al d’Istanbul, però les poblacions felines també hi són abundants i agafen força any rere any. De fet, els darrers deu anys la ciutat ha passat de tenir-ne tres colònies controlades -legalitzades- a tenir-ne 63. A més, hi ha 87 colònies que han estat controlades en algun moment però ja no tenen la certificació vigent; ja no s’hi fan les esterilitzacions i inspeccions sanitàries que du a terme l’àrea de Benestar Animal. Segons l’Ajuntament de Palma, en total hi ha uns 45.000 moixos de carrer que viuen a Ciutat, només 620 dels quals estan censats i pertanyen a alguna de les colònies controlades.

Segons Josep Maria Rigo, coordinador d’aquesta àrea, l’objectiu és tenir el màxim nombre de moixos sota control i en bon estat de salut. Però allò cert és que la manca de personal i de voluntaris dificulta aquesta tasca. Treballen en col·laboració amb el Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal de Son Reus, on només hi ha dos veterinaris que fan prop de mil esterilitzacions cada any. Així, la feina més feixuga és a càrrec dels voluntaris de les colònies, responsables d’alimentar-los i controlar-los perquè no hi hagi cap moix sense castrar.

Els límits els marca també l’Ajuntament, que ha establert un màxim d’entre deu i dotze moixos per colònia. Però què passa amb la resta de moixos no censats i que viuen sense l’empara de les colònies? Com es controla que les poblacions felines de ciutat no augmentin exponencialment, tenint en compte que aquests animals urbanites es reprodueixen fins a tres vegades més que els moixos de foravila? Pere Morey, director de Son Reus, dona una resposta apaivagadora. Els darrers quatre anys, les entrades de moixos malalts, atropellats o morts que arriben al centre es mantenen estables i ronden els 2.500. Tot i això, si comparam aquestes dades amb les de 2011, veim que n’ha augmentat la xifra amb gairebé mil moixos. Segons Morey, això és degut al fet que, entre aquests, ara també s’hi inclouen els moixos que arriben a través dels voluntaris de les colònies, i és que l’experiència de les colònies reglades i controlades existeix des de 2012.

Actualment, les zones detectades amb major problemàtica de control de població són al voltant de la via de cintura i al districte Nord. Sigui com sigui, el fet que actualment hi hagi un control d’aquestes colònies i una feina contínua d’esterilitzacions garanteix que la població felina no es dispari.

Les regles de la colònia

Una de les condicions prioritàries per legalitzar una colònia felina és que tota la comunitat veïnal hi estigui d’acord. L’associació de veïns, per tant, hi ha de donar el vistiplau. D’altra banda, s’estableix un nombre màxim d’entre 10 i 12 moixos per colònia o punt d’alimentació, xifra que es considera que no provoca molèsties ni perjudica la convivència entre residents i moixos.

Cort no autoritza mai colònies felines en domicilis particulars ni en indrets pròxims a escoletes, col·legis, centres de salut, vies amb molt de trànsit o llocs pròxims a parcs naturals. A més, hi ha d’haver almanco tres persones responsables de cada colònia, que disposaran d’una targeta indentificativa i que s’hauran de fer càrrec d’alimentar i mantenir l’àrea de la colònia neta i en condicions. Els voluntaris també són responsables de tenir un control sobre els moixos de la seva colònia i de capturar-los perquè els esterilitzin. Així doncs, si n’ingressa un de nou a la colònia, els voluntaris estaran obligats a dur-lo a Son Reus perquè el castrin. “Si el nombre de moixos disminueix i n’apareixen de nous, nosaltres deixam que es pugui completar la colònia fins al nombre màxim que s’hagi establert”, explica Pere Morey. D’altra banda, totes les despeses de pinsos i de veterinaris són igualment a càrrec dels voluntaris.

El centre municipal de Son Reus es responsabilitza de les despeses d’esterilització i de fer els tests de leucèmia felina i del virus de la immunodeficiència felina. Finalment, l’Ajuntament atorga una autorització d’un màxim de dos anys per cada colònia, amb possibilitats de renovació. En el cas que es vulgui renovar la colònia, però, tots els moixos hauran d’estar esterilitzats. De les 150 colònies felines que s’han arribat a crear, només 63 han renovat les autoritzacions.

Construcció d’iglús

En ciutats com Nova York, París, Roma, Madrid i Barcelona tenen programes de colònies molt similars al de Palma. I cada vegada hi ha més iniciatives per donar refugi a aquests felins de carrer. L’any 2017 es varen instal·lar dos iglús a Palma que poden arribar a acollir fins a catorze moixos i, amb vista a 2019, ja s’ha aprovat el projecte -a través dels pressupostos participatius- per instal·lar-ne cinc més al centre de Ciutat. Josep Maria Rigo assegura que aquestes instal·lacions estan encara en fase d’experimentació, però que cada barri requereix solucions diferents. “De moment la recepció per part dels veïns de Canamunt és molt positiva. Ens diuen que en fan ús i que ha estat molt ben acceptat al barri”, declara.

També Pere Morey es mostra partidari de les casetes per a moixos. “És millor tenir-los controlats i donar-los refugi que no tenir la ciutat plena de moixos desnodrits, malalts i sense esterilitzar”, afirma Morey. Segons el director de Son Reus, es tracta de cercar les millors alternatives i trobar un equilibri per millorar la convivència de moixos i humans. Reitera, però, que els manca personal, ja que la població felina creix de manera evident i des de 2009 demanen un veterinari més per al seu centre. La resposta és de les més recurrents: no hi ha prou pressupost.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF