PalmaDes de començament del segle X, Mallorca ja depèn de l’emirat omeia de Còrdova, que l’any 929 es converteix en el califat de Còrdova, cosa que dona lloc a un important procés d’islamització de les Illes.
La ciutat islàmica es va fundar al solar que havia ocupat l’antiga Palma romana. Els musulmans troben, probablement, la ciutat tancada per la murada romana inicial i per la seva hipotètica posterior ampliació, que havien estat reforçades amb tota probabilitat pels bizantins. Aquest recinte preexistent formava el que va ser denominat almudaina antiga (ciutat antiga o vella, medina vella, 'urbs vetus'). Com a residència del poder polític i administratiu, Palma va assolir la categoria de 'madina' i es coneixia com a Madina Mayurqa, la ciutat de Mallorca.
Com moltes ciutats islàmiques, es va dissenyar amb una xarxa viària radial amb carrers transversals i carrerons sense sortida. Aquell traçat viari s’ha mantingut fins a l’actualitat, a excepció dels llocs que varen patir grans reformes urbanes com el carrer de Jaume III, el carrer de la Constitució i la plaça de l’Olivar. Tot i això, cal tenir present que moltes de les zones urbanes eren horts en època islàmica, com és el cas del barri de la Gerreria, la Calatrava i el Puig de Sant Pere, que foren urbanitzats posteriorment.
Durant el segle X, els musulmans varen construir la fortalesa del valí, anomenada 'suda' (palau reial) amb quatre torres (la torre de l’Àngel i la seva simètrica són posteriors) i el recinte que el protegia, anomenat 'qassar' (almudaina reial). Pot ser que mitjançant la construcció de noves tanques, s’incorporassin a la ciutat alguns assentaments crescuts extramurs al costat dels camins d’accés a la ciutat (raval), a conseqüència de l’augment de població.
Després de la conquesta feudal es va produir una destrucció sistemàtica dels edificis de la ciutat. Actualment sols es conserven els banys àrabs del carrer de Can Serra, una part de l’arquitectura del palau de l’Almudaina i les portes de la murada del Temple i del carrer de la Mar. Sols el subsol, analitzat amb metodologia arqueològica, permet un coneixement precís d’aquells temps de la ciutat.
En la base del sistema viari es trobava el de distribució d’aigües. El pas de les séquies, que estaven condicionades pel relleu, determinaren la ubicació dels carrers i, en conseqüència, de les cases. El sistema hidràulic es va mantenir en ús fins a principi del segle XX.
Extracte del primer volum de la biografia de Palma editada per Palma XXI.
