HABITABILITAT
Societat 16/03/2019

Palma és una ciutat per a tothom? El veredicte de l’urbanisme integrador

La plaça de Cort i la plaça del Tub són la cara i la creu entre els espais públics de la capital

Maria Fuster
3 min
La plaça de Cort té moltes mancances com a espai urbà integrador, segons el col·lectiu Arquitectives.  Fotografia d’arxiu de la plaça del Tub de Palma.

Palma“La plaça de Cort no és que sigui el pitjor espai de tot Palma, però sí que representa mancances significatives”, explica Cristina Llorente, cofundadora del col·lectiu Arquitectives i coordinadora de projectes d’urbanisme participatiu i espai públic. “És l’àgora de la ciutat, el lloc de presentació, i el que hi ha davant és la casa del poble”, afegeix per remarcar-ne la importància. Ella i el seu col·lectiu han estudiat la ciutat i, començant per la plaça que n’és més representativa, n’analitzen alguns espais des del punt de vista de l’urbanisme integrador.

Llorente enumera el que des del seu punt de vista no hauria d’haver-hi a l’emblemàtica plaça. “Cada vegada hi ha més espai ocupat per les terrasses. A més, tenen uns tancaments terrorífics i cadascú posa el mobiliari que li dona la gana”. Alhora en critica el paviment: “És zero accessible, si hi passes amb una cadira de rodes o en bicicleta”. I també les jardineres, que diu que “s’hi han posat per separar el trànsit, però s’ha hagut de pintar una línia groga perquè no s’entén gaire bé que per allà hi circulin cotxes”.

L’arquitecta també parla del que falta a Cort: “No hi ha ni un banc públic, només el Sinofós a la façana de l’Ajuntament. Però no hi ha llocs per seure a la mateixa plaça”. Comenta que hi ha altres elements que seria convenient trobar en una plaça i que no hi són, com una font o un espai adient d’ombra. “L’olivera és preciosa, però no és un arbre per fer ombra, és merament ornamental”.

Canvis poc oportuns

Una intervenció urbanística que segons el col·lectiu Arquitectives va perdre el sentit és la que es va fer a l’accés per la part de baix de la plaça de Cort. Un accés que abans no existia, segons explica Pablo Amor, arquitecte i cofundador d’aquest col·lectiu d’arquitectura integradora. “La vista era diferent. Hi havia un edifici que tancava la plaça i es va esbucar per millorar la perspectiva i donar dignitat a la visió de la façana de l’Ajuntament. I és justament l’espai on hi havia aquell edifici el que ocupen ara les terrasses”.

Terra i paviment

Segons el col·lectiu Arquitectives, ha d’haver-hi parts dures i parts blanes. “La ciutat dura no és bona ni estèticament ni ambientalment”, assegura Cristina Llorente. Són necessàries parts permeables perquè els arbres alleugen la calor. “Un carrer amb arbres o un carrer sense arbres poden tenir una variació de temperatura de sis graus, no només per l’ombra, sinó també per la renovació de l’aire”. Així mateix, destaca que l’absorció d’aigua és molt important, sobretot a Mallorca. “Aquí és fonamental l’aigua dels aqüífers. Quan pavimentes, impermeabilitzes el territori... Si no aprofitam aquesta aigua de pluja, no anam en el sentit que seria desitjable”. Caldria, d’acord amb la visió d’un urbanisme i una arquitectura més respectuosos amb l’entorn, integrar la ciutat tant com sigui possible en els cicles naturals, tal com es fa, per exemple, a Amsterdam.

A parer d’aquest col·lectiu, en funció de les activitats que es vulguin propiciar des del Consistori, els espais tindran un tipus d’usuari o un altre. “Per exemple, la percepció de seguretat d’una dona és més alta quan hi ha més dones que també utilitzen aquell espai. Per això cal tenir en compte que depenent del que es projecta es pot atreure un tipus de gent, malgrat que l’ideal és que es pugui atreure gent gran, gent jove, infants, de tot”, explica Llorente. Pablo Amor hi hestà d’acord: “Hauríem de tornar al tipus de ciutat d’abans, la ciutat tradicional, on hi havia molta diversitat i hi havia llocs i espais de trobada. Malauradament, es tendeix just al contrari, a diferenciar els espais i separar”.

Un bon exemple

Un espai públic que funciona perquè té moltes de les coses desitjables a fi que sigui agradable per a les persones que en fan ús és, segons aquests arquitectes, la coneguda com a plaça del Tub. Un dels elements diferencials és que té un banc semicircular: “Els joves sempre utilitzen els bancs de manera que poden parlar entre ells, no tenen cap problema a seure en terra”, assenyala Llorente. També és significatiu que hi hagi “un element representatiu, com és el tub”, que li ha donat un nom popular, comenta Amor. Pràcticament ningú li diu la plaça de l’Institut balear, és una manera que els veïns es facin l’espai més seu.

Aquesta plaça, on es concentren joves de l’institut, també és un lloc on fan skate. Des d’Arquitectives s’aposta per readaptar aquest indret, que ha estat colonitzat de manera espontània, i introduir-hi millores perquè es pugui fer aquest ús que han triat els usuaris lliurement, amb una adaptació a les necessitats que s’han creat per protegir el mobiliari i promoure el gaudi.

stats