Palma, una ciutat envaïda

La història de la ciutat ha estat marcada per la seva ubicació estratègica al Mediterrani occidental

E l títol no és únicament un joc de paraules i un gest de reconeixement al llibre de Màrius Verdaguer La Ciutat Esvaïda, sinó també l’expressió d’un convenciment. Palma ha crescut -sobretot- per la gran influència que han tingut les successives invasions de pobles i grups al llarg de la seva història i per determinats fenòmens polítics externs a la dinàmica pròpia de la ciutat.

La història de Palma ha estat marcada per la seva ubicació estratègica al Mediterrani occidental. Aquesta posició estratègica ha estat un pol d’atracció de molta gent que, arribada de fora, ha anat forjant la seva fisonomia i la societat actual. Després de la romanització de l’illa, de la qual queden poques restes, la ciutat va continuar tenint invasions d’altres pobles. La conquesta per part del califat de Còrdova l’any 902 i la conquesta catalana de 1229 són les que més impacte tindran sobre la forma i la societat que configuren Palma en l’actualitat. Fruit d’aquestes invasions i reconversions poblacionals, sorgeixen els diferents recintes emmurallats i els grans edificis emblemàtics de Palma, com la Seu, el Palau Episcopal, el palau de l’Almudaina, la Llotja i el castell de Bellver.

Al llarg de la seva història també hi ha hagut altres fets de gran calat que han deixat una forta empremta a la ciutat. Ens referim a fets històrics com la Guerra de Successió, que va deixar Ciutat fora de la Corona d’Aragó amb el Decret de Nova Planta el 1714; la Guerra de la Independència el 1808, i les diferents desamortitzacions des de 1836. Ja en el segle XX, Palma ha viscut diferents guerres contemporànies: les guerres colonials del 98, la Primera Guerra Mundial de 1914, la Guerra Civil de 1936 i la Segona Guerra Mundial de 1939. Totes tindran també un gran impacte sobre la ciutadania, especialment la Guerra Civil.

Introducció: de la ciutat romana a la moderna

En aquesta primera part de la biografia de Palma volem fer un ràpid recorregut per aquelles etapes per les quals ha passat la ciutat -des que la fundà el cònsol romà Quint Cecili Metel l’any 123 aC fins a arribar al segle XX-, i per aquells fets que han deixat una empremta rellevant que avui encara podem veure o constatar.

Després de la fundació de Palma pels romans, ens trobam alguns segles foscos sobre els quals hi ha poca informació. El que sí que sabem amb certesa és que Palma ja tenia en l’època musulmana una semblança molt fàcil de reconèixer avui. El principal llegat dels musulmans a la ciutat va ser el tramat dels seus carrers i places, que formen encara avui un dels principals atractius i encants de Palma. Ara bé, la gran obra que marcarà per sempre la ciutat la varen impulsar Jaume II i els seus successors, amb les grans construccions que constitueixen la seva imatge més internacional: el castell de Bellver, la Llotja, la Seu, el Palau Episcopal i l’Almudaina.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, trobam dues grans obres, tant per la seva funció com per la seva durada i l’impacte que tindrien sobre la ciutat: reconduir el llit de la Riera del centre a fora de la ciutat i construir la muralla renaixentista, obra que duraria més de 200 anys.

Tot i la revolució agermanada i les lluites intestines com les de Canamunt i Canavall, en aquesta època convulsa es van emprendre altres obres de gran importància. Entre les reformes que van canviar la ciutat, i que avui admiram, cal destacar les transformacions de les façanes i els patis de les grans cases, mostra de l’augment de la riquesa de la ciutat a causa de l’èxit en el comerç mediterrani.

Ja entrats en el segle XIX, comença a prendre força la modernització de la ciutat i, fruit de la revolució econòmica que suposen les desamortitzacions, tornam a veure com a la ciutat s’esbuquen molts edificis, s’obren carrers i es creen noves places que avui formen part d’un paisatge urbà molt conegut, com per exemple el carrer del Conqueridor i la plaça Major. El procés irreversible de modernitzar la ciutat s’intensificarà a la fi del segle XIX amb l’enderroc de la muralla davant la Llotja. Aquest seria un primer pas que conclouria a principis del XX amb l’enderrocament gairebé total de la muralla que tant va costar construir.

La majoria de vegades aquestes grans transformacions de la ciutat eren fruit de lluites entre diferents forces i interessos d’àmbit europeu o espanyol, que involucraven els ciutadans de Palma creant aliances i divisions. Molt poques vegades eren motivades únicament per les nostres pròpies necessitats locals. Això demostra que Palma sempre va estar connectada al seu entorn espanyol i internacional. Veurem totes aquestes transformacions i explicarem el context social i polític en què es van produir i quines eren les principals motivacions, els seus protagonistes i els guanys i pèrdues que van suposar per a Palma.

Extracte del primer volum de 'La ciutat envaïda', editat per Palma XXI 

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF