Palma, ciutat conventual

REVISAT PER JAUME LLABRÉS MULET

La construcció i la reforma d’edificis religiosos va ser molt important des de la conquesta de Mallorca (1229) fins al segle XIX, pràcticament. Ja en el segle XIV es consolidaren alguns dels monestirs més monumentals, com Santa Clara, Santa Margalida, Sant Francesc i Sant Domingo, aquest darrer desaparegut del tot. A l’època moderna se’n reformaren alguns i se n’aixecaren d’altres de nova planta: de clausura femenina, Santa Magdalena, Santa Elisabet d’Hongria (jerònimes), la Concepció, Santa Teresa de Jesús, les Caputxines, Santa Catalina de Sena. Pel que fa als ordes masculins, en podem destacar els Caputxins (només en queda l’església), el Socors dels pares agustins, el col·legi de Monti-sion o la Casa de la Missió, entre d’altres. Hem de dir que en aquest darrer bloc s’hi concentra el nombre més gran d’esglésies barroques de Palma i llurs continguts artístics.

El principal objectiu dels ordes que practicaven la clausura, tant femenins com masculins, era dur una vida austera consagrada a Déu i a l’oració, per això s’aïllaven del món exterior. Aquesta actitud es feia des de la vocació i la renúncia pròpies. Tots els grans fundadors i fundadores d’ordes monàstics així ho tenen reflectit a les seves regles. Amb el pas del temps es relaxaren els costums i per poder dur a terme obres costoses en la construcció dels monestirs i el seu abillament van fer que les comunitats entrassin en contacte amb els estaments de poder, començant per les cases reials, la noblesa, els mercaders o els jerarques de la mateixa Església Catòlica.

La vida interior dels convents era, per descomptat, una vida tranquil·la, però que tenia els seus problemes interns de govern i de convivència, com totes les institucions humanes. Les monges de clausura es dedicaven i s’especialitzaven en diversos oficis que els donaven uns ingressos dels quals sempre estaven necessitades, sobretot aquelles comunitats que tenien una economia més precària. En el cas de les Caputxines, hi havia els anomenats “ hermanos limosneros”, que anaven a captar en nom del convent, on el vot de pobresa es duia fins a l’extrem que les monges en ingressar no tenien obligació d’aportar cap dot. Per altra banda, una activitat molt pròpia dels convents femenins va ser l’elaboració i venda de dolços, que eren molt apreciats per la ciutadania. Les monges, en moltes de les seves necessitats eren autosuficients, ja que tenien un hort bastant gran que els donava fruites i verdures, així com animals domèstics i, més concretament, gallines per a la producció d’ous. També solien engreixar un parell de porcs donats per qualque benefactor, la qual cosa explica per què s’han conservat solls en alguns convents. En qualsevol cas, les monges duien una dieta molt austera i el consum de carn era mínim.

Si deixam de banda les esglésies, la creació d’altres espais monumentals queda reservada als claustres i, en alguns casos, a les sales capitulars. Destacam, doncs, la sala capitular de Santa Clara i el claustre de Sant Francesc, vertaderes joies de l’arquitectura gòtica. Claustres representatius del segle XVI són els de Santa Magdalena i la Concepció a Palma, també l’antic cistercenc de la Real, acabat el segle XVII. Exemples representatius de l’època barroca són els de Santa Teresa de Jesús i el del col·legi de Monti-sion, i també d’altres vinculats a institucions religioses com la Sapiència i l’antic hospital de Sant Antoni Abat.

Les dependències monacals són, en general, d’una austeritat absoluta, especialment les cel·les. Una altra cosa són els altars interiors, la sala capitular, el refectori, les sagristies, etc. que poden estar enriquits amb obres d’art, peces d’argenteria, petits retaules, mobiliari sumptuós destinat al culte, etc. Tot depèn dels bons benefactors que hagi pogut tenir cada convent, sobretot quan hi entraven religioses pertanyents a alts estaments, per exemple, de la noblesa. En el cas de Mallorca, destaca més, però, l’austeritat, si comparam els nostres monestirs amb alguns famosos de Madrid, Castella o Andalusia.

Dedicar una pàgina als convents de ciutat es justifica no únicament per la importància històrica i social que tingueren en el passat, sinó per la seva importància actual no tan sols com a edificis monumentals sinó també per la varietat i riquesa dels patrimonis que contenen: pintura, escultura, argenteria, brodat artístic, ceràmica, mobiliari, materials etnogràfics, arxius documentals, etc.

Malauradament, la majoria estan amenaçats de mort a causa de molts factors, com ha passat recentment amb el convent de les Jerònimes, el tancament del qual ha estat molt polèmic per la manera en què s’ha fet i perquè no és prou clara la seva finalitat. Com s’ha vist en aquest cas, les dificultats econòmiques i vocacionals, així com nous interessos econòmics sobre aquests magnífics edificis, poden liquidar aquestes institucions i perdre’s, així, el patrimoni.

Un dels exemples del fet que la col·laboració pública i privada i l’interès ciutadà poden mantenir i millorar aquests institucions i donar-los un altre paper és la feina que s’ha fet des de fa més de 20 anys al convent de les Caputxines (avui de franciscanes) que ha pogut rescatar de l’oblit un dels patrimonis etnològics més importants de Mallorca.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF