Txaiànov i l’economia pagesa
Va aconseguir descriure la relació entre terra, capital, treball i família
Possiblement no molta gent a les Balears deu saber qui va ser Aleksandr Txaiànov, perquè en aquesta terra de cada cop sabem més poques coses. Duim camí que l’amnèsia sigui total. Txaiànov, com a economista agrari, va aconseguir descriure el funcionament de la unitat econòmica pagesa, és a dir, la relació entre terra, capital, treball i família. Va explicar que la primera característica de l’economia pagesa consisteix en el fet que és una economia familiar i que això determina una lògica pròpia, diferent de la capitalista. A més, Txaiànov va ser poeta, narrador i organitzador de la recerca científica a Rússia. Potser per això va ser una de tantes víctimes del terror estalinista. Però la descripció del món pagès feta entre els anys 1910 i 1937 continua sent imprescindible per entendre la capacitat de resistència i adaptació als canvis del món pagès.
Estratègies pageses
La pagesia balear ha arribat, a hores d’ara en situació agònica, fins a l’actualitat
Una de les tesis de Txaiànov és que per atendre les demandes del món exterior i per atendre el consum de la seva casa els pagesos posen en pràctica dues estratègies distintes: augmentar la producció i reduir el consum. La unitat econòmica pagesa és capaç de sobreviure i adaptar-se, a través d’aquesta doble acció. Per un cantó, pot incrementar l’explotació del treball i, per l’altre, pot reduir el consum, limitant les compres a l’exterior a l’essencial. Ha estat per això que la pagesia balear ha aconseguit arribar, a hores d’ara ja en situació agònica, fins a l’actualitat, encara que en moltes activitats els marges econòmics siguin inexistents i a vegades negatius i tot.
Sobreviure fins no poder pus
Els fills no volen continuar una activitat que no té compensació econòmica
Si no existís aquesta lògica de supervivència inherent a l’explotació familiar agrària avui ja no quedaria cap pagès en aquestes illes, perquè cap altre sector podria sobreviure, ni que fos de manera extremadament precària, quan la seva activitat no aporta rendiments econòmics positius. Tan sols, com deia Txaiànov, intensificant el treball i limitant les despeses fora de l’explotació al màxim es pot aguantar una situació que converteix els pagesos en marginats econòmics i discriminats socials. Aquesta i no cap altra és la raó per la qual quan els darrers supervivents (per família, per tradició, perquè no saben fer altra cosa o perquè estimen el seu ofici) se’n van, i és gairebé impossible trobar successió. Els fills no volen continuar una activitat que no té compensació econòmica i els externs sovint no disposen de les terres, les eines i els coneixements per envestir.
Un sector arruïnat
El paquet d’ajudes comunitari contribueix a atenuar la desfeta, però no l’atura
En aquestes condicions, el camp no és atractiu. És cert que el paquet d’ajudes comunitari contribueix a atenuar la desfeta, però no l’atura, tan sols l’apedaça. També hi ha certs sectors productius que mantenen, per un motiu o un altre, un major dinamisme, però, fins i tot en aquests, els joves no hi abunden. Quan es parla del paper de la dona en el món rural, o dels joves, s’ha de tenir sempre en compte que un sector arruïnat no té capacitat d’integrar ningú, sols d’escopir cap a fora els seus propis efectius. Tan sols conferint rendibilitat a les explotacions agràries, a través de polítiques públiques consistents, es pot aturar un procés que està avançat. I els marcs comunitari i estatal són bàsics per fer front a problemes que no es poden abordar tan sols en clau autonòmica, perquè tenen l’origen en polítiques generals estatals i europees.
L’optimisme no basta
Cal preservar el territori agrari enfront d’altres activitats
L’optimisme i la bona voluntat són necessaris, però no basten per fer front a uns problemes que necessiten solucions urgents. Avui dia, el sector primari balear en el seu conjunt es troba a l’UCI. És ver que els mals tenen diagnòstic i hi ha remeis: capgirar el model alimentari basat en els productes duits de fora per centrar-lo en les produccions pageses de les Illes; preservar el territori agrari enfront d’altres activitats; aconseguir una nova política agrària europea referida a les Illes, i en concret a les Balears, per compensar de manera justa els costos de la insularitat. Aquest tercer element és cabdal, ja que sense ell no és possible aconseguir els altres. Sense dubte, tan sols un Règim Especial Agrari podria permetre, amb certes possibilitats d’èxit, recuperar el sector primari i impulsar un potent sector agroalimentari.
