MÚSICA URBANA

Pablo Hasel: “No m’aturaran, ni amb la presó ni amb amenaces de mort”

El raper de Lleida actuà anit passada a la diada Sí a la Cultura organitzada per l’OCB

El raper de Lleida actuà anit passada a la diada Sí a la Cultura organitzada per l’OCB. Aquesta setmana l’Audiència Nacional ha reduït de dos anys i un dia a nou mesos una de le condemnes que acumula.

Quina és la vostra situació actual amb la justícia?

M’han rebaixat a nou mesos l’última condemna per presumpte enaltiment del terrorisme, el que no m’han rebaixat és la condemna per injúries a la corona i als cossos de seguretat de l’Estat. Sumant aquestes condemnes més els dos anys d’antecedents que tenc per fer cançons, en total sumen més de quatre anys de presó. Ara estic esperant el recurs del Suprem de les últimes condemnes. Quan aquest és pronunciï, la sentència serà ferma, se sumarà als dos anys d’antecedents i entraré a la presó.

Com es viu amb aquesta incertesa?

Amb molta impotència. És una situació molt injusta i és una barreja de moltes emocions, d’angoixa, de tristesa, sobretot per veure patir els meus éssers estimats. Però, a la vegada, tenc sensacions d’orgull i de dignitat i em fan sentir amb molta força. Saber que no tenc per què demanar perdó em dona forces i moltes ganes de lluitar i em sent orgullós del que he fet, i això no m’ho podran treure.

Heu comentat que si us condemnen anireu a la presó, que no anireu a l’exili.

Jo he triat aquesta opció. Respect l’opció de l’exili, de fet m’ho vaig plantejar, però en el meu cas concret crec que es generarà més consciència i, per tant, més lluita i més solidaritat si em qued aquí. I no podem partir tots perquè no quedarà ningú que lluiti a l’Estat.

Com ha afectat tot això a la vostra carrera musical?

Moltes persones creuen que, com que he sortit a molts mitjans, soc famós i que això m’ha fet un favor, però no és així. En la música, avui dia, on pots guanyar doblers és en els concerts, i a mi se m’han tancat moltes portes per dir el que dic. Hi ha sales que no em volen deixar fer un concert pel meu contingut i d’altres que han estat amenaçades per la policia perquè no em permetin fer un concert. A la meva pròpia ciutat, Lleida, tot i ser un dels artistes més coneguts, no puc fer un concert perquè l’Ajuntament envia la Guàrdia Urbana a la sala a dir que no donen permís per fer el meu concert i que, si es fa, tanquen la sala.

Què opinau de l’escena de la música urbana?

Crec que hi falta molt de compromís i és un reflex de la societat capitalista, és una escena molt individualista en què la majoria dels artistes només parlen de drogues i de les seves històries. No parlen de la realitat que pots palpar al carrer, i això s’ha traduït que hi hagi molt poca solidaritat amb els que patim la repressió per fer rap.

Com veis el cas de Valtonyc?

Crec que pot fer un treball interessant per denunciar la situació a escala internacional, per donar-la a conèixer. I si finalment porten el recurs al Tribunal Europeu d’Estrasburg pot establir un precedent i beneficiar-nos a altres, tot i que en aquest sentit crec que s’ha de ser molt prudent. No podem tenir gaires esperances en Europa, primer de tot perquè es banyaran fins a un límit i, en segon lloc, perquè tot i que Europa doni alguns tocs a l’estat espanyol, després aquest s’ho pot passar per on li doni la gana. Un exemple clar és quan Europa ha condemnat en més d’una ocasió l’estat espanyol per les tortures, i a mi per dir que l’estat espanyol tortura, m’han condemnat a presó. Per dir el que diu la Unió Europea!

Quantes vegades us han jutjat i per què?

N’he perdut el compte. Per fer cançons, tres vegades i, després, he tingut molts judicis per anar a aturar desnonaments, per enganxar cartells al carrer, per anar a manifestacions... perquè la meva militància va més enllà de la música. He tingut més judicis per la militància de fora de la música que per la música.

Què pensau del que passa a Catalunya amb la qüestió nacional?

Crec que la independència debilitaria l’estat espanyol i això seria positiu per al moviment revolucionari de la resta de l’Estat. Llavors sí, jo m’he posicionat a favor de la república catalana i lluit per aquesta causa, però a la vegada soc conscient que, com a comunista, no aspir a una república semblant a l’estat espanyol quant a drets i llibertats. No vull una república capitalista, vull una república socialista. A més, s’ha vist com els partits independentistes representants de la burgesia, també la CUP, que és un tema a part, quan ha arribat la repressió, han retrocedit, i no crec que pugui arribar la independència mentre tinguem aquesta mena de lideratges.

Sou molt actiu a Twitter, on teniu milers d’usuaris que us amenacen de mort. Com duis aquest fet?

Hi ha una part de les amenaces que són ridícules, però n’hi ha d’altres de persones que diuen que formen part dels cossos policials i de l’exèrcit, a la qual cosa don plena credibilitat perquè estan plens de feixistes, i això ja són amenaces més serioses i tenen tota la impunitat per fer-les. És una part del camí i es viu com la repressió, amb impotència però, alhora, amb l’orgull de dir que no m’aturaran ni amb presó ni amb amenaces de mort”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF