Societat 11/06/2013

Pep Truyol: "Si només s'ofereix cine d'entreteniment anirem malament"

Va dirigir els cinemes Chaplin fins que varen tancar l'any 2002

Ander Zurimendi
3 min

Exhaureix un tassonet d'herbes i torna la memòria enrere. Concretament, a l'any 1988, quan s'engegà un projecte que ha perdurat fins als nostres dies: el Cinema a la Fresca del parc de la Mar de Palma.

Com és que us agafà per projectar cinema al carrer?

Teníem un projector de 16 mil·límetres amb una potència lumínica molt gran i la vàrem voler aprofitar al màxim. Primer férem cinema de carrer per les barriades i l'any següent l'Ajuntament ja ens proposà fer un cicle oficial.

Recordau la primera nit?

Sí! Ens estrenàrem amb Blade Runner i King Kong . Va ser fabulós. Però ens vàrem menjar els moscards! Així que vàrem acabar traslladant-nos a l'espai de les Voltes (davall la Catedral de Palma). Però era un desastre, perquè teníem la Policia emprenyada pel risc que la gent caigués de la murada. Finalment, tornàrem al llac del parc de la Mar, amb la plataforma damunt l'aigua.

Quina ha estat la nit de més glòria?

El gran èxit fou Titanic . Segons la Policia Local, s'hi ajuntaren 11.000 persones! Érem tants que, evidentment, el 70% no tenia visibilitat ni va arribar a veure la pel·lícula. Com a molt, la varen sentir pels altaveus!

I la crisi, també us ha afectat?

Sí, s'ha retallat el pressupost, però almanco s'ha mantingut.

Pensau que una activitat tan col·lectiva i popular es mantindrà en el segle XXI?

Jo crec que sí! Si a la societat li ofereixes una cosa bona, la gent hi respon. I si poses a l'abast del públic un servei gratuït, encara més.

Per tant, mirau al futur?

Clar! De fet, en breu celebrarem el 25è aniversari de les projeccions al parc de la Mar i volem fer festa amb un festival.

Però l'assistència als cines té mala ferida, a Palma. Després que tancassin els Renoir ja no hi ha sales comercials que projectin cinema d'autor.

Però també han sorgit projectes inesperats, com el CineCiutat, que manté la versió original. Als mallorquins sempre ens diuen que som uns morts i que no feim res... I no és ver que ho siguem. El CineCiutat demostren que no és així. Que més de 1.500 ciutadans hagin posat doblers de la seva butxaca per a un cine cooperatiu és un miracle.

Què passà amb la cadena Renoir? Hem de ser conscients que González Macho [propietari de l'empresa] va aguantar quatre anys seguits de pèrdues, amb l'esperança de remuntar el vol... Però no fou així.

I per què la gent ha deixat d'anar al cinema?

Vivim un canvi d'època de la imatge pel tema d'internet i també per la pirateria del top manta .

I la pirateria més refinada, la de cadascú a ca seva?

És una pirateria 'malentesa', ja que segons quines descàrregues d'internet em pareixen molt bé, com ara per cercar coses males de trobar, rareses impossibles d'aconseguir.

És dolent, aquest canvi en el món de la imatge?

Ha donat altres vies d'accés a la cultura, i més barates. I també noves maneres de relacionar-se, perquè cinc al·lots queden per veure la darrera estrena a casa d'un d'ells dissabte vespre.

Potser els cines de centres comercials han matat els cines de barri?

Potser sí, però els funciona. Fan una sessió d' Avatar en 3D en una sala gegant i els funciona. L'omplen. En tot cas, la taquilla ja no és la via d'ingrés més important d'una pel·lícula. Ara el primer és la venda de DVD; llavors, que el film es pugui transformar en un videojoc; el marxandatge... El que guanyen per les entrades ha davallat, fins i tot, a la quarta posició.

Pareix que la cultura del cinema ha partit del centre de Palma per anar a parar devora la via de cintura.

Sí... I ens han copiat la idea de les multisales. Però en comptes de moltes sales petites, ells ho fan en pla bèstia! Moltes sales i totes grans! I a més a més, la vida d'una pel·lícula és ínfima, en dues o tres setmanes ja la lleven. I abans, en els cines Chaplin, podíem tenir un film dos o tres mesos... Vaja, o fins i tot mig any!

I els cines d'abans, de què vivien?

No només de la venda d'entrades, sinó del bar, que era una forma de compensació. Jo he vist entrar gent a una sala dels Chaplin amb un plat d'espagueti! Clar que a l'espectador silenciós, que es vol concentrar dins la sala, li agafaria alguna cosa!

I l'administració pública, us ajudà d'alguna manera a subsistir?

No ha ajudat mai.

Tenia vies per fer-ho?

Home, l'art sempre ha necessitat l'ajuda de l'administració! Si no, l'evolució del pensament humà no podria avançar!

I com podem salvar les sales? Donant-los usos nous, com els Metropolitan i els microteatres?

Idò sí! Fent temples de la cultura, amb arts multidisciplinàries. I donant alternatives als joves, perquè si només s'ofereix cine d'entreteniment, o directament brutícia, anam malament.

stats