Societat 28/05/2020

"Ens demanen: M'he de quedar a ca meva i no em fareu la PCR?"

Llúcia Moreno, una de les primeres infermeres rastrejadores, explica com investiguen i vigilen i com és la seva relació amb els contactes estrets dels casos positius de covid-19 per detectar-ne qualsevol brot al més aviat possible

M. Fuster
5 min
Llúcia Moreno, infermera encarregada de fer el seguiment i l'estudi de contacte de positius de coronavirus

PalmaLlúcia Moreno és una de les primeres infermeres rastrejadores que fan els estudis de contactes estrets dels casos positius de covid-19. Ara són deu i a partir de dia 1 de juny seran 150. Explica que és una feina intensa que requereix empatia, ja que s'informa la gent que pot ser que s'hagi contagiat de la malaltia i que ha d'estar 14 dies en quarantena. També comenta que les circumstàncies de les persones són diverses, però que la immensa majoria col·labora i que malgrat que han estat a punt d'enviar la Policia Local a aclarir algun cas, al final no ha estat necessari.

Com és la feina de cada dia?

El que feim a la central de covid-19 des de fa dies és que, amb cada cas nou que entra, iniciam un estudi de contactes. Telefonam de nou a aquesta persona a qui li acaben de dir que és positiva i li deim que necessitam la seva col·laboració. Primer ens ha de dir amb qui viu, amb els noms i els llinatges, i facilitar-nos-en les dates de naixement, els telèfons actualitzats, els DNI...

I després?

La persona ha de pensar amb qui ha estat dos dies abans de tenir símptomes o dos dies abans de saber que és positiu en covid-19 si no és simptomàtic. Això requereix temps. Així, li dius que, mentre registres els noms que t'ha donat abans, agafi paper i boli i comenci a escriure amb qui més ha estat: si ha anat a fer feina, si ha fet un dinar o sopar... i al cap d'una estona els tornes a telefonar i et passen aquests contactes estrets amb qui no conviuen, que poden ser companys de feina, amics... En prenem nota i els cridam.

Algú s'ha negat a donar aquestes dades?

Fins ara no hem trobat ningú que s'hi hagi negat, i en aquest cas hauríem d'insistir-hi dient: "Jo t'entenc, però la salut de més persones està en risc a part de la teva, ja que es prioritza la salut pública".

Com són les converses?

Són telefonades delicades, nosaltres fa dos mesos que tenim aquest entrenament. Ha de ser una entrevista delicada, amb molta empatia, respectuosa. Sempre has de començar demanant al pacient com es troba. Li acaben de donar una mala notícia. Justament cal parlar al més familiar possible.

Com us organitzau les dades?

En una base Share Point que ens permet relacionar casos i contactes. És una plataforma que va més enllà del sistema informàtic que empram.

Com van la detecció i la vigilància de contactes i casos?

En 15 dies, tenim 115 casos nous positius de Primària i d'hospitals de la pública i 23 de la privada i, 416 contactes sota vigilància.

Quantes rastrejadores sou?

Ara n'hi ha deu, cinc de matí i cinc d'horabaixa. Les 140 que han de venir s'estan formant a Son Llàtzer i dia 1 de juny començaran en equips petits, d'entre dues i quatre persones, en els seus respectius centres de salut.

Com és la vigilància activa?

És una telefonada diària. A principi els dius que anirem parlant cada dia i que han de restar a casa durant 14 dies i també que s'han de mirar la temperatura de matí i capvespre de 8 a 10 h. Si noten símptomes, poden contactar amb el centre de salut per demanar una PCR, perquè passarien a ser un cas sospitós. L'objectiu és detectar brots de coronavirus.

Dels contactats, n'hi ha que hagin desenvolupat símptomes?

Tenim contactes dels 376 asimptomàtics i 38 amb símptomes, dels quals un 18%, 7, han passat a ser casos positius. I com que ja han passat més de 14 dies, ja hem començat a donar altes. Per sort, no hem trobat cap rebrot.

Quants contactes estrets trobau?

Per a cada cas tenim una mitjana de tres contactes. Això explica que ens hem relacionat sobretot amb el nostre nucli familiar, però això comença a obrir-se.

Fins quan estarà operatiu el rastreig?

Ens diuen d'esperar i a partir d'octubre o novembre podrem veure si el podrem desmantellar o no, però ningú ha dit res de dates, de moment. Fa quinze dies vèiem com baixava la feina, perquè hem passat de 700 trucades diàries a final de març, durant la fase crítica, a tenir 35 pacients en seguiment. En aquests dos mesos hem donat 994 altes i quan vàrem veure que la cosa baixava, vàrem pensar que podríem tornar a la nostra activitat d'abans. La meva era la del pacient actiu, i quan ens varen dir que començava l'estudi de contactes va ser una pujada de trucades.

Teniu una formació per fer les entrevistes?

Específica, no, però si ens faltava empatia, n'hem après a marxes forçades. També cal tenir en compte que som un perfil de professional amb recorregut assistencial. Fa falta que tinguis un esperit solidari i col·laboratiu. De fet, ha vingut gent que s'hi ha apuntat de manera voluntària. La gent més inexperta pot ser més exigent al telèfon, però amb el rodatge veus que el fet que no t'agafin el telèfon no vol dir que passin de tu. Hi ha moltes circumstàncies. Hi ha qui té persones ingressades, o dependents, o està amb un ERTO i no sap si tornarà a fer feina. Hi ha gent que es queixa que facin la prova als futbolistes, i si pots fer feedback, en fas, i si no, dius: "Jo us entenc, però heu de restar a ca vostra".

Com us afecta la feina?

Hi ha casos que t'endús a ca teva. És de molta intensitat, la feina. Fas moltes hores més enllà del teu horari.

Quines reaccions trobau?

Ens demanen: He d'estar a ca meva i no em fareu la PCR? Hi ha qui necessita sortir a fer feina. Si diguessis: "no et faré la PCR, però tindràs un sou Nescafé de 14 dies", s'estimarien més estar a ca seva.

La gent fa cas i no surt de ca seva?

Sí, majoritàriament sí, però hi ha que gent que passa. És un percentatge molt petit, inferior al 10%. També hem trobat casos en què no ens agafaven el telèfon perquè el teníem mal apuntat. No hem d'interpretar de seguida que passen de nosaltres, la majoria de gent no és així; si grates un poc, fins i tot qui es queixa dels futbolistes l'endemà et parla diferent.

I si no us fan cas?

Hem d'avisar la Direcció de Salut Pública, a vigilància epidemiològica, perquè prenguin mesures, que poden ser enviar-hi la Policia Local. No ho hem hagut de fer, tot i que hem estat a punt d'enviar la policia per aclarir algun cas. Simplement els deim que haurem de prendre les mesures legals adients.

Quins casos complicats heu trobat?

Els casos de tipus socials, un Pere Garau, que no es pot aïllar. Encara per a segons què no tenim resposta, però no és per deixadessa, sinó que és construir una casa mentre hi vius, és complicat. També record el cas d'una nina d'uns nou anys que va ser asimptomàtica i va anar tot bé, però et quedes amb la preocupació constant de veure com evoluciona.

Quin consell donaríeu a la gent, ara a punt d'entrar a la fase 3?

Hem de creure que encara no hem sortit d'això i ser-ne conscients; cal que la gent mantingui la distància social, que es posi mascareta quan toca, que es renti les mans 40 vegades cada dia, perquè si tots ens ho començam a botar, ara que ve l'estiu, època de relaxament, què passarà per octubre o novembre quan baixin les temperatures? I quan arribi la grip normal? És que se'ns obliden els dos mesos que hem passat.

stats