Operadors del CECOIB, els ‘virtuosos’ del sistema elèctric balear

REE disposa d’un sofisticat Centre de Control a Palma per programar la cobertura, preveure la demanda i analitzar totes les variables que garanteixin el subministrament energètic

Després que a partir de les 5 del matí comencin a sonar els despertadors, la primera cosa que feim tots és obrir els llums. Anam al bany, a la cuina, i feim servir tot tipus d’aparells elèctrics. Arribam a la feina, a l’oficina, engegam els ordinadors, obrim botigues, si és el cas preparam la maquinaria necessària i, per suposat, a l’estiu posam en marxa l’aire condicionat. El consum d’energia elèctrica va augmentant així progressivament al llarg del matí fins a arribar a unes ‘puntes’ de màxima potencia d’entre 1.100 i 1.200 Mwh en el conjunt de les Illes Balears. Aquestes puntes s’han produït cada dia al voltant de les 13.30 hores, entre el 15 de juliol i el 15 d’agost, que és el període de màxim consum energètic de tot l’any. A l’horabaixa la despesa energètica retrocedeix un poc, però a les 21.30 torna a registrar-se una altre punta amb valors de consum molt semblants als de les 13.30 hores. Ara, a principi de setembre, aquest consum ha començat a davallar lleugerament, en part perquè les nits ja són un poc més llargues i també perquè el nombre de turistes comença a decaure.

El màxim consum històric de les Balears va tenir lloc el 3 d’agost de 2017. Aquell dia va haver-hi una punta, en un moment determinat de la jornada, que va arribar als 1.368 Mwh de potència. Enguany no s’ha superat aquest rècord al conjunt de les Illes Balears, però sí a Eivissa, on generalment a l’estiu es registren màximes de 200 Mwh. Que un dia determinat faci molta calor òbviament repercuteix en la demanda elèctrica dels consumidors, però en realitat el que més influeix són les temperatures altes sostingudes i les onades de calor persistents. Entre les 4 i les 5 de la matinada és quan menys consum energètic hi ha en tot el dia. Mentre que el consum mitjà elèctric a les Balears d’un dia d’estiu és de 1.100 o 1.150 Mwh de potència les hores punta, les hores anomenades “vall” (des de mitjanit fins a les 8 del matí) el consum cau molt, entre 600 i 650 Mwh. Les condicions climàtiques de l’hivern també tenen molta influència, amb puntes de màxim consum que, en aquest cas, es produeixen sempre just 5 minuts abans de les 8 del vespre.

Tres operaris de Red Eléctrica Española (REE) treballen al Centre de Control de Red Eléctrica Española a les Balears (CECOIB), ubicat a Palma, punt des del qual es vigila tot el sistema elèctric balear. Des d’aquí es programa la cobertura, s’analitzen totes les variables del sistema perquè tothom pugui tenir servei d’energia elèctrica i es tracta de garantir el subministrament sempre al mínim cost possible. Els tres operaris coneixen bé les preferències dels consumidors balears, els llocs, les hores i fins i tots el minuts en els quals cada dia hi ha més o menys despesa energètica.

El CECOIB es va inaugurar el 2004 i funciona les 24 del dia durant els 365 dies de l’any. Una persona s’ocupa de les operacions de generació; una altra de les de transport, seguretat, tensió i maniobres, i una altra fa tasques de suport el matins dels dies laborables, que és quan més feina hi ha per poder fer la programació del dia següent. El centre de control consta de molts panells i pantalles superposades unes al damunt de les altres. Sembla com si els operaris estiguessin teclejant, entre corbes de colors, unes ordres que necessàriament han de ser molt precises. Una de les parts més importants i espectaculars dels panells fa referència a les operacions de generació. Aquí es controla tota la cobertura del sistema i es preveu la demanda, tenint en compte possibles desequilibris entre la freqüència i la potència, que ha d’estar sempre en els 50 Hz (velocitat de gir de les màquines). Un cop feta aquesta previsió, després es va comprovant, en temps real, que la generació programada ha estat la correcte i que es pot dur a la pràctica. Si això no fos possible, sigui per canvis de la temperatura o per augments de la demanda, llavors l’operador hauria de corregir-la i programar una altra generació.

José Manuel de la Torre és el cap del departament d’operacions de REE a les Illes Balears i explica que “ara mateix no hi ha cap problema de subministrament a l’arxipèlag”, perquè la potència global instal·lada, que és de 2.250 Mwh, és superior a la demanda energètica. “No preveim inconvenients en el futur, a no ser que es produís una avaria massiva dels grups instal·lats. A totes les illes estam amb la potència necessària per poder cobrir qualsevol incidència de puntes de demanda o possibles avaries de generadors”, insisteix.

A les pantalles es poden veure tres grans corbes de tres colors: verd, vermell i groc. El verd representa la previsió de demanda que fa l’operador del sistema, d’un dia per a l’endemà, i es calcula en base a “l’històric” de demanda, tenint en compte, a més, la temperatura prevista, la laboralitat (el dia de la setmana) i l’època de l’any. La corba vermella és la generació programada per poder cobrir la previsió de demanda. Red Eléctrica cada dia fa un “despatx econòmic”, en què ordena els generadors de menor a major operativitat, i que entren en funcionament successivament fins que es cobreix la demanda. A cada generador (que són propietat d’Endesa) se li assigna un volum concret d’energia i REE li diu a Endesa quina és l’energia que té assignada cada hora del dia per cobrir els generadors i, en conseqüència, per satisfer la demanda de la línia verda. És per això que les dues línies, la verda i la vermella, estan una al damunt de l’altra. “Nosaltres som els operadors i tot el que passi al sistema ho hem de saber”, recalca De la Torre. Finalment, la tercera línia, la groga, és la que indica quin és el consum real.

Una altra pantalla dona informació dels generadors. Quan algun d’ells es desconnecta del sistema, els altres generadors poden respondre per ells mateixos. Si es consumeix més del que es produeix, llavors hi ha un desfasament i la freqüència cau. Quan és poca cosa no implica res, però quan hi ha desequilibris importants els motors podrien parar-se. Per això els operadors del sistema han de mantenir un equilibri des d’aquesta sala per evitar més mals. La major part dels cops, quan es produeix un desequilibri, són els mateixos generadors que responen automàticament gràcies a unes “reserves” del sistema. Es tracta de reserves regulades per la legislació vigent i es poden cobrir en temps real i de forma immediata.

ELS DARRERS TRES anys hi ha hagut un increment de consum mantingut del 3% anual en el conjunt de les Illes Balears. Segons les previsions de REE, a final de 2018 es tornarà a produir una altra pujada del 3%. De la Torre creu que és un increment que el sistema “pot absorbir” i que “pot ser proveït sense problemes” gràcies a la generació que hi ha a les Balears”. Totes les dades de consum s’actualitzen entre 4 i 12 segons com a màxim.

Al CECOIB encara hi ha més panells que recullen més dades, per exemple les que fan referència a tota la xarxa de transport de les illes, que és propietat de REE, que és l’empresa transportista. Així, les pantalles mostren l’activitat de les tres empreses productores que hi ha a les Balears: Endesa, que és el principal, Gas de Sóller, amb un àmbit d’operacions restringit a la vall de Sóller, i Sampol Energia, que proveeix el Parc Bit i la UIB. La xarxa de transport de les Balears també queda dibuixada en colors: el verd bàsicament per a Mallorca (220 kv); el blau per a Menorca (132 kv) i el magenta per a Eivissa (66kv) i Formentera (30 kv). Les línies vermelles són les de la península (400 kv), a més dels enllaços entre Santa Ponça (Mallorca) i Sagunt (Valencia) i també entre les illes de l’arxipèlag. Quan un valor excedeix el normal es posa a parpellejar i es dispara una alarma que obliga l’operador a corregir immediatament el problema i decidir maniobres de correcció de la xarxa, fent que l’energia vagi per un costat en lloc d’un altre. “El normal és que no hi hagi incidències perquè es fa un manteniment preventiu de la maquinaria molt important”, assegura el cap del departament d’operacions de REE a les Illes Balears.

Les energies renovables també tenen un apartat destacat al CECOIB. De nou una pantalla traça tres corbes: la de l’energia eòlica (la central del Milà, a Maó), la de la fotovoltaica (en funció del sol que faci cada dia, a l’estiu entre 40 i 45 MWh diaris) i una tercera de residus sòlids i de cogeneració (Tirme), uns 12 MWh. En tots aquests casos les dades també es recullen en temps real.

En el seu moment, REE va ser pionera en la creació d’un Centre de Control d’Energies Renovables, que va ubicar a la seu central de Madrid. Després d’aquest èxit es varen obrir altres centres de control com el de les Balears, que també inclou un apartat innovador d’anàlisi de la demanda i consum d’energia del vehicle elèctric a les nostres illes. Les dades es recullen segons les càrregues que efectuen aquest tipus de vehicles. REE confia que, en el futur, s’aprovi una normativa que obligui als propietaris del vehicles elèctrics a informar del lloc on fan la càrrega i de l’energia consumida, cosa que facilitaria la recepció de dades. De moment, l’operadora ha arribat a un acord amb distintes companyies que voluntàriament transmeten totes les dades dels seus punts de càrrega. Quant a la possibilitat de col·lapse del sistema, en uns anys, per culpa d’un augment del consum a causa de les càrregues, De la Torre creu que tot dependrà del volum de cotxes elèctrics que s’arribin a vendre. “Si es permet que el vehicle faci una recàrrega qualsevol hora del dia podria haver-hi problemes, si es fa a les hores de menor consum, llavors no hi haurà cap repercussió sobre la xarxa. Fer recàrregues a la nit seria optimitzar el sistema i no necessitaria més potència instal·lada de generació”, conclou sobre aquesta qüestió el directiu de REE a les Illes Balears.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF