'Open' Arms denuncia un mercant i la guarda costanera de Líbia

Els acusa d’homicidi imprudent i omissió de socorr i confia que l’Audiència Nacional obri una investigació

Proactiva Open Arms denuncià a Palma al capità del vaixell mercant Triades per haver abandonat una embarcació en perill, així com al responsable de la guarda costanera de Líbia per homicidi imprudent i omissió de socorr. 

Proactiva Open Arms denuncià a Palma al capità del vaixell mercant Triades per haver abandonat una embarcació en perill, així com al responsable de la guarda costanera de Líbia per homicidi imprudent i omissió de socorr.  “Hem sol·licitat a la fiscalia de Balears que protegeixi Josepa, l’única supervivent dels hipotèticament tres abandonats a la mar, que bé podrien haver estat cinc o deu”, va declarar el fundador i president de l’ong que actua en el rescat de persones a la Mediterrània. Óscar Camps es referia així a les repercussions de l’omissió de socorrs per part de la guarda costanera de Líbia “que deixa persones vives a les seves operacions de rescat”.

El vaixell de l’Open Arms va atracar ahir dematí en el dic de l’oest de Palma on d’una banda es va procedir als aixecaments dels dos cadàvers que s’havien rescatar dimarts passat a 80 milles de la costa de Líbia; i de l’altra, es va traslladar a l’hospital a Josepa, la supervivent de 40 anys que els serveis de costa es varen oblidar a la mar. “Està en xoc sever, ha passat dos dies i vespres dins una barca amuntegada, sense aigua. A més d’haver estat abandonada a la mar quan fugia de la violència. Esperam que es recuperi”, va assegurar Camps.

La denúncia de l’Open Arms la va posar, a títol personal, precisament el president i fundador de l’ong, Óscar Camps, qui va explicar que tota la tripulació s’hi havia afegit. D’altra banda també va assegurar que la intenció de la dona rescatada és, en trobar-se bé, explicar la seva història, i possiblement també fer una denúncia. És per aquest motiu que “revelar qualsevol cosa de la seva vida privada no l’afavoreix”, va dir Camps, qui sí confirmà que Josepa “és víctima de la violència i la prostitució”.

A la trobada amb els mitjans també hi havia la cap de la missió 47, Anabel Montes, qui explicà que el vaixell va sortir de Barcelona el passat 30 de juny fins arribar al lloc on solen operar. “Interceptarem converses entre un vaixell mercant i un guardacostes. Forem testimonis auditius de com un equip de salvament deixà soles persones d’una pastera en situació d’emergència”, va contar.

Sis hores després de sentir la conversa, a les 07,20 del matí del 17 de juliol, varen albirar tres cossos dins la mar i “un braç que es movia”. La tripulació de l’Open Arms va treure de la mar Josepa, originària de Camerun, amb vida, i un nin i una dona morts. “Itàlia i Malta ens negaren deixar els cadàvers a terra. Només es feien càrreg de la dona viva. Per això ens hem vist obligats a desembarcar a Mallorca, després de gairebé quatre dies de navegació”, va denunciar Montes.

Qui també va presenciar el rescat fou el jugador de bàsquet de l’NBA, Marc Gasol, qui va intentar descriure “de forma breu i dura” la situació de quan l’Open Arms va veure les restes del naufragi. “Pensàvem que eren dos cossos sense vida i en vàrem veure tres, la tercera persona s’aguantava amb el colze i seguia viva”, es va emocionar durant el relat. “L’aigua estava plena de cossos morts i de benzina. Els salvavides es tiraren sense pensar-ho”, va prosseguir tot indicant que presencià una imatge “indescriptible” com és el cadàver “d’un nin petit, amb mig cos sortint de l’aigua, que pareixia que estava dormint”.

Gasol va contar com els pujaren al vaixell i els metges els varen atendre. “En aquell moment un es demana com pot ser que hi hagi una persona viva dins la mar i que l’hagin deixat enrera. O a un nin, que havia mort feia poques hores, com el podien deixar allà? Necessit que, com a persona, com esser humà, me contestin com es pot fer això. Vull pensar que hi ha persones bones en el món incapaces de fer-ho. Volem saber exactament què ha passat”, va conclure, visiblement emocionat. Per a Marc Gasol aquesta era la primera missió de les 47 que ja porten Open Arms. L’ong ha salvat 60 mil persones. “Si ells no són allà, això és com si no passàs. No es veu i no se sap”. va afegir Gasol. “Per voluntat, per saber què passa, tenc la responsabilitat de fer-me ressó del seu missatge, del que he vist i he viscut”.

La tripulació de l’Open Arms es va mostrar indignada amb les polítiques de la Mediterrània Central. “Són increíbles les dificultats que hem tengut per salvar una sola vida. Hi ha països com Itàlia que ens titllen de grups criminals, de traficants, amb l’únic objectiu d’elimar-nos de la Mediterrània perquè som els únics testimonis”, va prosseguir Óscar Camps qui a més ha denunciat que a Itàlia es fan devolucions en calent. “Allò que passa a la Mediterrània central és indescriptible, amb el silenci còmplice d’Europa que suposa finançar milicies organitzades en el que es coneix com la guarda costanera líbia”. Camps va continuar dient que “com a ciutadà de la Unió Europea m’entristeix que ens invenstiguin per salvar vides i esper la mateixa resposta de l’Audiència Nacional que es pugui fer càrrec del cas i investigui als guardacostes libis i italians”

Per la seva banda, el diputat italià Erasmo Palazzotto, del partit Liberi e Uguali, que també anava amb la tripulació donà les gràcies al Govern espanyol per entendre la tasca de l’organització, “un govern que va a contracorrent i obre els ports, en contra d’Europa” . I va demanar al seu país que faci públiques les circumstàncies del rescat per comprovar fins on arriba la responsabilitat d’Itàlia.  “El meu país pagarà un preu molt alt, a la història i davant la justícia”. La tripulació de l’Open Arms -“tenim l’honor de ser l’associació més perseguida de les que hi ha actualment”- que abans feia campanyes de 15 dies i ara ja s’embarca per 30, partirà de Mallorca per continuar amb la seva activitat de seguida que pugui, probablement, senyalen, aquest mateix diumenge. 

Itàlia respon

El Minsteri de l’Interio d’Itàlia contestà a l’avís de demanda acusant l’ong d’“instrumentalitzar a una víoctima amb finalitats polítiques.  “No mereixen respostes les ong que insinuen, escapen, amenacen amb denúncies però després no desvetllen amb transparències qui financia les seves activitats”, afegiren des del ministeri de l’ultradretà Matteo Salvini. “Si  prefiriren rebutjar l’atac a Itàlia per escapar, és el seu problema”.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF