SALUT
Societat 26/10/2018

Objectiu: Contenció mecànica zero

Es posa en marxa un registre d’immobilitzacions que mai no havia existit i ja es treballa en la formació de professionals

Sabrina Vidal
3 min
Objectiu: Contenció mecànica zero

Palma“Sempre hi ha hagut molt poc control de les contencions mecàniques, sabem que es feien o que es fan, sobretot als hospitals, però no en tenim ni números ni indicacions ni dades concretes”. Oriol Lafau, coordinador autonòmic de Salut Mental de les Illes Balears, explica que fer un registre per tenir aquestes dades és el punt de partida del pla estratègic sobre la contenció mecànica zero en les persones que pateixen algun trastorn de salut mental.

La contenció mecànica implica la immobilització d’una part o del total del cos d’un pacient en contra de la seva voluntat. És un procediment molt utilitzat per les infermeres en l’àmbit hospitalari, sobretot a les unitats de salut mental. Però, és necessari l’ús de mesures coercitives que poden anar contra la dignitat de les persones? Com es pot evitar una situació que pot posar en perill la integritat de l’equip mèdic i, fins i tot, la del pacient?

Un grup de treball professional elabora un protocol per evitar la contenció mecànica. La intenció és salvaguardar la dignitat de les persones i reduir al mínim l’aplicació de mesures coercitives. “Volem humanitzar l’atenció als pacients”, explica Lafau.

Ja s’ha posat el fill a l’agulla a l’hora de fer registres de quan, com, qui i per què s’estan fent. De moment, són a escala hospitalària, tot i que la intenció és crear un registre unificat. “Fins ara no sabem què passava però ja m’han dit que hi ha la sensació que s’han reduït les contencions de manera considerable amb l’ús del registre”.

El grup de treball específic per reduir les immobilitzacions es va constituir fa un any i mig amb el Pla estratègic de salut mental. De llavors ençà, manca finalitzar el protocol que intenta homogeneïtzar aquesta pràctica. “El problema és que s’ha utilitzat malament històricament, com un càstig o com a mesura coercitiva, i això ha d’acabar”, afirma el responsable del pla.

La intenció és arribar a la contenció mecànica zero i de moment es vol reduir al màxim aquesta pràctica. A més del registre i del protocol d’actuació, també es treballa en la formació específica per als professionals de salut mental que estan en contacte amb persones que es puguin agitar. José Miguel Ortiz , que és infermer especialista en desescalada, ja ha fet els primers cursets per formar en tècniques que ajudin a reduir la tensió verbalment, cosa que es fa en altres indrets.

“Ara que ja hi ha professionals formats, la intenció és que un responsable de cada gerència faci cursos intensius a Barcelona per tal que es converteixin en experts i puguem dur a terme una formació contínua des d’aquí”.

D’altra banda, també es volen posar en marxa les habitacions de les escalades, que són espais físics per poder tranquilitzar o disminuir l’angoixa dels pacients sense que calgui una immobilització. “La primera serà per a pacients infantils, perquè són els casos més complicats i més durs”, afegeix Oriol Lafau.

El coordinador autonòmic assegura que ja hi ha veus en l’àmbit estatal que demanen prohibir la contenció d’arrel: “Potser jo no soc tan radical però m’agrada que ja se sentin”. De fet, cada vegada hi ha més professionals de la salut, associacions de familiars i pacients o mitjans de comunicació que s’hi oposen.

Els protocols internacionals assenyalen que abans de practicar una immobilització s’ha d’abordar el pacient de manera verbal i farmacològica. A Salut Mental es considera que ha de ser el darrer recurs que s’utilitzi, només si tots els anteriors han fallat.

Els professionals adverteixen que en un procés de contenció mecànica sempre hi ha el risc de patir mal físic, tant per part del pacient com per part dels professionals. A més, es pot donar el cas que la persona que rep la intervenció la interpreti com una agressió o una vulneració de la seva llibertat. Els danys, a més, poden deixar seqüeles importants i per a tota la vida.

La formació serà un dels pilars del protocol que s’està elaborant. Però també n’hi ha d’altres. Per a la infermera Carme Gonzalo “és necessari fer feina en hospitalització, començant per elaborar una cartera bàsica per a totes les unitats que passi per l’eliminació de la contenció mecànica”.

Amb la reducció de la contenció mecànica, amb la posada en marxa del pla ja se celebren altres èxits, com ara l’Observatori del Suïcidi o l’Oficina de Salut Mental.

stats