Nutrició “de precisió” per garantir la salut dels consumidors

Actualment a Europa s’estan consolidant uns nous marcs de desenvolupament i innovació en alimentació i nutrició sobre la base de considerar els problemes i els beneficis que per a la població pot tenir la nutrició, estudiats cada cop de manera més personalitzada en funció de les característiques de cada individu. Dins aquests nous marcs jurídics vinculats a la nutrició, hi destaquen els Reglaments de novel foods (nous aliments), en vigència des de principi de 2018, i les Health Claims (les declaracions de salut nutricionals i de propietats saludables), aprovades successivament. Així mateix, en els darrers anys han emergit noves eines per atendre la demanda dels consumidors, preocupats de manera creixent per promoure un major ‘reequilibri’ entre el medi ambient i la recerca de noves fonts d’aliments saludables més sostenibles i eficaces, per exemple amb noves fonts de proteïnes, inclosos insectes, cultius in vitro, etc. En definitiva, aquests nous reglaments i eines estan canviant absolutament la visió del consumidor en relació amb la seguretat alimentària, la salut i la sostenibilitat.

Ho ha explicat aquesta setmana Andreu Palou, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular i director del Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia a la UIB (LBNB), en el marc del X Seminari sobre alimentació i estils de vida saludables, duit a terme al Centre de Cultura de Palma, organitzat pel grup de recerca en Nutrició i Obesitat del LBNB i adreçat a professionals de la nutrició, biologia, bioquímica, farmàcia i ciències de la salut, com també a estudiants avançats de grau i màster. L’eix central d’aquesta edició, que ha tingut el repte d’apropar-se un poc més a les necessitats dels consumidors, ha estat el desenvolupament de la nutrigenòmica i la nutrició personalitzada. Les ponències s’han completat amb la participació de diversos experts en l’àmbit de l’alimentació i la salut, i dels joves investigadors dels grups de recerca que formen part del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CiberOBN).

En la ponència inaugural del seminari, Palou destacà una sèrie de reptes a “reavaluar” després d’una dècada d’implementació del marc jurídic comunitari en matèria de seguretat alimentària. Entre aquests reptes enumerà el cas dels perfils nutricionals i considerà que “ara que està vigent l’obligatorietat de l’etiquetatge nutricional té més sentit la seva flexibilització en una futura modificació del reglament”. Un altre repte és el naixement del que ell anomena la nutrició i alimentació “de precisió”, per analogia amb la medicina de precisió, a partir de l’aplicació de les noves tecnologies òmiques i la biologia de sistemes. Palou considera que més que una simple resposta estadística del conjunt de la població, el més important és que a cada consumidor individual, ara mateix, li interessa el coneixement de possibles interaccions entre el seu organisme “individualment considerat” respecte dels aliments, els seus components i les conseqüències per a la seva salut i benestar. Això està obrint noves expectatives i enfocaments per optimitzar l’alimentació d’acord amb les característiques individuals, determinades genèticament, o a causa de les adaptacions (epigenètiques i d’una altra classe) que tindrà cada individu al llarg de la seva vida, amb canvis de paradigmes i l’aparició de nous models de nutrició.

El problema de l’obesitat

Però mentre els canvis tecnològics van cap a una direcció, l’obesitat i altres problemes de salut van a la inversa. A dia d’avui al món hi ha més de 1.900 milions d’adults amb sobrepès, molts d’ells amb complicacions de salut associades, mentre que hi ha 650 milions de persones obeses. Tot i així, els científics han arribat a la conclusió que l’obesitat es pot prevenir i les tecnologies poden aportar noves estratègies. “Les dietes són saludables en la mesura que poden ser aplicades de manera personalitzada, no globalment o estadísticament”, hi insistí Palou en la conferència inaugural del seminari.

Respecte de la relació entre nutrigenòmica i obesitat, recordà que avui dia coneixem un elevat nombre de gens vinculats a l’obesitat, ja que s’han descrit SNP (variacions de la seqüència de l’ADN d’aquests gens) amb diferents pautes d’alimentació i estils de vida. “Actualment, l’anàlisi genètica individualitzada suposa una eina addicional en el control de l’obesitat. La complexitat de l’entramat genètic metabòlic determina que perquè l’estudi nutrigenètic sigui útil, els SNP han de ser seleccionats, amb un nombre elevat, ponderant les implicacions cas per cas”, argumentà el director del LBNB, puntualitzant, però, que “el genotip és important, però no és l’únic determinant de la individualitat bioquímica”.

Les plataformes òmiques constitueixen una eina molt valuosa per als professionals per poder ajudar els pacients, per exemple amb la genòmica (per saber què pot passar), la transcriptòmica (per al que s’està preparant), la proteòmica (que fa que les coses succeeixin) o la metabolòmica (per estudiar part del passat i del present). Tot això interacciona entre si i sorgeix el concepte de l’interactoma (la xarxa d’interaccions funcionals entre proteïnes), que determina les característiques del fenotip i les interaccions entre molècules. “Si consideram les seqüències genòmiques i òmiques com a fotogrames d’una pel·lícula, el projector seria el sistema biològic interaccionant amb l’ambient”, explicà Palou respecte d’aquesta qüestió.

La farmacogenòmica té en compte les característiques individuals de cada persona, amb els determinants del nostre genotip combinat amb l’estil de vida i les tecnologies òmiques, que ens donaran cada cop més informació al nostre abast. “Tot plegat, arribam a la conclusió que ens fan falta més eines matemàtiques per poder fer realitat el somni dels que ens dedicam a la nutrigenòmica: conèixer tot el sistema i poder explicar-lo d’una manera reproduïble i amb teràpies més eficaces”, explicà Palou dirigint-se als seus col·legues presents a l’auditori del Centre de Cultura de Palma, ubicat al carrer de la Concepció.

Actualitzant conceptes des de 2002

Aquest seminari es desenvolupa des de 2002 amb l’objectiu bàsic d’actualització de la investigació, les aplicacions i les perspectives de futur en el camp de les relacions amb la salut dels nous aliments, estils de vida i l’alimentació funcional. En cada edició, el seminari parteix d’un tema o eix central, suggerit pel grup de recerca en Nutrigenòmica i Obesitat del LBNB, que forma part del CiberOBN. El seminari té un enfocament multidisciplinari per donar a conèixer les actuacions d’R+D+I en aquest camp, cercant la col·laboració dels millors experts de la medicina, la indústria i altres sectors econòmics i socials. Es tracta, doncs, de propiciar una reflexió interaccionant amb un grup de participants qualificats en diferents experiències professionals que s’inscriuen en el seminari amb ànim d’aprendre, tots junts, comptant sempre amb l’estructura organitzativa de Alimentómica, una empresa de base tecnològica derivada de la UIB.

En aquesta edició s’han tractat els avanços més recents en nutrigenòmica i nutrició personalitzada o de precisió òmica i també s’han donat a conèixer les principals novetats en alimentació i estils de vida saludables, incloent-hi les implicacions en el marc europeu en dos àmbits de regulació: el de les declaracions de salut en aliments ( health claims ) i el dels nous aliments i ingredients alimentaris ( novel foods ), ambdós interconnectats mitjançant iniciatives empresarials vinculades a la promoció d’estils de vida més saludables i des d’un enfocament personalitzat.

En concloure la intervenció, Palou recalcà que “les promeses” de la medicina personalitzada de precisió òmica són, bàsicament, aconseguir millors diagnòstics i un desenvolupament més eficient dels fàrmacs i de les teràpies. “Els reptes”, en canvi, són la propietat intel·lectual, un marc legal de regulació i un retorn o compensació econòmica d’aquest esforç.

DIETA MEDITERRÀNIA I PREVENCIÓ DE MALALTIES

La dieta mediterrània abasta una sèrie de patrons d’alimentació heterogenis però amb característiques comunes: es consumien a la conca del Mediterrani abans de la industrialització i la globalització de les societats; es caracteritzava per la seva frugalitat i senzillesa en els plats i contenia majoritàriament aliments d’origen vegetal (oli d’oliva, fruita, verdura, cereals, llegums, fruits secs). No obstant això, a dia d’avui, la prevalença d’obesitat als països de la Mediterrània és de les més altes d’Europa i es va arribar a especular que l’elevat contingut de greix de la dieta mediterrània podria ser responsable d’aquesta epidèmia.

Dora Romaguera, cap del grup de Fisiopatologia Cardiovascular i Epidemiologia Nutricional de l’IdiSBa, explicà en el seminari duit a terme al Centre de Cultura de Palma que l’evidència científica actual no dona suport a aquesta teoria i sembla que altres canvis en els estils de vida (pèrdua del patró d’alimentació tradicional i augment en el sedentarisme) són els responsables de l’epidèmia d’obesitat. En els darrers 10 anys, nombrosos estudis epidemiològics, tant observacionals com d’intervencions, han demostrat que la dieta mediterrània tradicional prevé l’aparició de l’obesitat i especialment l’obesitat abdominal en persones amb normopès i pot ser usada com una opció per al tractament de l’obesitat.

Aquest patró d’alimentació podria afectar la salut metabòlica mitjançant mecanismes més enllà de la balança energètica, afectant la microbiota, control de la gana o millorant la resposta insulínica. En l’assaig de camp del projecte PREDIMED-PLUS, els científics pretenen indagar en els possibles mecanismes d’acció pels quals la dieta mediterrània podria influir en els fenotips d’obesitat i millorar la salut metabòlica. Romaguera és la investigadora principal del projecte PREDIMED-PLUS, dedicat a estudiar els efectes d’una dieta mediterrània hipocalòrica i promoció de l’activitat física en la prevenció de la diabetis tipus 2 en persones amb síndrome metabòlica.