Números macos, matemàtiques i supersticions
Els propietaris d'una administració de loteria expliquen quines són les manies dels clients que volen comprar un dècim
Barcelona-Doni'm un número.
-Aquest, va bé?
-Ui no, que lleig…
No és cap conversa a l’atzar. És la cantarella que molts venedors de loteria senten (sentim) amb freqüència quan algun client ve a comprar un dècim. Quin tocarà? Ni idea. O sigui que on no hi ha respostes comencen les supersticions. I n’hi ha per a tots els gustos.
No és la majoria. En general, els clients vénen a comprar un dècim i demanen que els donis el primer que trobis. L'agafen, se'l guarden i llestos. D'altres, fins i tot, no volen ni mirar-lo. "Dóna-me'l cap per avall, que no el vull veure!". I sí, amb meticulositat el fiquen a la cartera sense saber si s’han endut un quatre, un set o un nou. Però una bona part prefereixen prendre-s’ho amb calma i rumien força estona fins que veuen un número que els fa el pes. "Aquest, aquest; que segur que toca".
Quin dècim agafar? Costa decidir-se. Tant pot entrar per la vista com es pot escollir a partir d’una lògica matemàtica desconeguda consistent a comptar els números i mirar el resultat. El primer cas és el més freqüent. No em demaneu per què, però els números imparells sempre tenen més sortida que els parells. Almenys a casa meva. Les terminacions preferides dels clients sempre han estat el cinc i el set. Després, el tres i el nou. I finalment l’u. Els números parells no agraden tant, i si acaben en zero, encara menys.
Llavors és important que no sigui ni molt alt ni molt baix. Que estigui pel mig. Els noranta mil costen de vendre. En canvi, els trenta mil , quaranta mil o cinquanta mil surten que volen. Si comencen amb zero, també anem malament. I si tenen números repetits, encara pitjor. Per alguna raó que desconec, el 35.697 té més sortida que el 08.502. I això que tots dos són al bombo i tenen exactament la mateixa probabilitat de tocar. Un secret. Si aneu a una administració i demaneu "el que vostè vulgui" i veiu que és un número 'lleig', és perquè l’administrador sap que els 'macos' es venen sols.
Sumar els números
Fem matemàtiques: comencem pel 01.570. Teòricament, és lleig com un pecat i no li agrada a ningú. Però si sumem tots els dígits el resultat és 13. Tretze! Teòricament és un número nefast, el de la mala sort. Però ideal per a alguns –de fet, la terminació 13 és la més demanada a tots els sortejos–. Per tant, aquest 01.570 segur que s’acabarà ràpid.
Més sumes: el 90.904. També és horrorós, però resulta que els números sumen 22. Vint-i-dos, com el dia de la Loteria! Per tant, ja no és horrorós, sinó magnífic. Aquest també es vendrà. I així, anar fent. En canvi, el 35.697, que és preciós, suma 30. Però no passa res, segur que quan es compra és el dia 30 de mes, o el 30 és el dia de l’aniversari del client, de la parella, del fill o de qui sigui. Així que també serveix. Qui no es conforma és perquè no vol.
Llavors hi ha les dates concretes. Per exemple, el dia de les eleccions a la Generalitat, el 27.915. O el del casament del fill, que posem per cas va ser el 10 d’agost (10.815). Aquest any, el 15 també ha estat de les terminacions de més demanda. I si no la tenen a l’administració del costat de casa, es busca per internet –a la web de loteries s’indica on estan consignats tots els números–, s’agafa el telèfon i es busca on toqui. És habitual que un 'lotero' de Catalunya rebi una trucada de Tenerife, Galícia o Extremadura per demanar-li si els queda algun dècim d’aquell número concret que volen. Perquè és una data específica i en necessiten un parell de dècims o un número que juguen cada any i en reserven un parell de sèries.
Més coses. Suposem que som un grup i fem un pot comú de 200 euros. Ens dóna per comprar 10 dècims. Què fem? ¿Un de cada terminació i així ens toca, com a mínim, el reintegrament? ¿O ho apostem tot a un mateix número? La gran majoria dels clients prefereixen repartir i agafar una 'desena'. És a dir, del zero al nou. Allò que algú va definir com una 'desena boja'.
I després de tot, la pregunta es repeteix. Quin tocarà? Ni idea. Potser un de ben maco. O un de lleig. Això sí, si toca el 00000 –que també hi és– segur que aleshores tothom coincidirà en una cosa: que és preciós!
