MALTRACTAMENT
Societat 24/08/2018

Nou estiu crític per als animals abandonats a les gàbies de Son Reus

Malgrat que la tendència general és positiva, la canera municipal de Palma ha vist augmentar sobre manera el nombre de cans durant el juliol i l’agost

Maria Llull
3 min
Eddie va ser abandonat a 11 anys i ha hagut d’esperar 60 dies per ser adoptat.

PalmaSon Reus acull a les seves instal·lacions milers d’animals cada any. Molts troben una sortida, altres es perden pel camí. Però cada estiu es repeteix la mateixa situació: abandonaments i renúncies de persones que no consideren que els seus companys peluts siguin importants a les seves vides. “Hem viscut unes setmanes crítiques entre el juliol i l’agost. Han estat a punt de sacrificar animals per fer espai, però li vàrem demanar al director que esperàs perquè havien de sortir uns quants cans adoptats”, explica Linda Commons, de Peluditos de Son Reus, una associació que viu el dia a dia de la canera municipal i que treballa de valent perquè la majoria dels animals trobi una família. A les 50 renúncies de cans per part de propietaris s’hi varen afegir 17 cans perduts. En aquest darrer cas, si els propietaris es desentenen d’ells, els animals han d’esperar 60 dies per poder trobar una nova família.

L’any passat es varen abandonar 506 cans i 11 moixos. A aquestes xifres cal afegir-hi els 451 cans i 88 moixos als quals hom va renunciar. D’altra banda, només es varen adoptar 833 cans i 395 moixos. Malgrat que les xifres són millors que altres anys, els comptes no acaben de sortir. “És cert que hi ha menys adopcions, però els percentatges són millors perquè cada vegada s’abandonen menys animals. A més, molts cans que es perden porten microxip i els seus propietaris els poden recuperar”, assenyala Pedro Morell, director de Son Reus.

A Palma és gairebé impossible assolir el sacrifici zero, a causa de l’elevat nombre d’animals que hi entra cada any. N’hi ha que han de restar en gàbies ocultes i que són inadoptables perquè tenen mal caràcter per la duresa de les seves vides. “De les gàbies obertes, amb animals adoptables, enguany només se n’ha sacrificat un ca”, apunta Linda Commons.

El cas de la canera de Calvià és diferent. El sacrifici zero és una realitat allà, en bona part gràcies a la col·laboració de l’associació SOS Animal, que s’emporta una part dels animals a les seves instal·lacions. Les úniques morts d’animals de la canera en aquest municipi són les que es deuen a causes naturals.

El Centre de Protecció Animal de Sa Coma, a Eivissa, també ha lluitat molt per arribar al sacrifici zero. En aquest cas, la col·laboració de diverses associacions animalistes, com Care4Cats, AGA i Moixos Abandonats d’Eivissa, també ha estat una de les claus per millorar la situació. La taxa d’adopcions en aquest centre supera el 75%.

Conscienciar

El Centre de Protecció Animal de Sa Coma també desenvolupa la important tasca de conscienciar els infants sobre la tinença responsable d’animals. Des de fa dos anys han visitat diversos centres escolars per fer xerrades i tallers amb els alumnes de Primària.

Una de les tasques més importants que s’ha fet a l’illa Pitiüsa amb els moixos consisteix en l’alliberament d’exemplars esterilitzats a les colònies i comunitats de veïns.

En el cas de Son Reus, el treball amb els moixos està orientat a tenir colònies controlades a Ciutat. “Hem autoritzat unes 140 colònies urbanes, prop de 70 de les quals estan actives”, assenyala Pedro Morell. “El fet que siguin colònies autoritzades implica que es permet a determinats grups de persones alimentar els moixos, que han d’estar esterilitzats”.

Potser la situació de l’estiu fa perdre l’optimisme, però Morell considera important no perdre el context. “S’han de mirar les coses d’una manera objectiva i clara. Hi ha més de 100.000 cans censats a Palma i el percentatge d’abandonament millora any rere any. És evident que encara resta molta feina de conscienciació, però no hem de perdre els nervis per uns mesos dolents”, continua. “Ningú no vol sacrificar els animals, però a vegades hem de prendre decisions”.

En certes ocasions, el ball de xifres dificulta l’acostament a la realitat de l’abandonament d’animals a les Illes Balears. Hi ha municipis tan importants com Manacor que encara no disposen de serveis municipals de protecció d’animals. D’altres, com Inca, els tenen privatitzats. La Fundació Natura Parc gestiona el Centre de Protecció d’Animals Domèstics i, malgrat els requeriments d’aquest diari, no ha volgut facilitar les dades d’abandonament, adopció i sacrifici. En el cas de Menorca, els canvis de gestors i l’externalització han provocat un laberint burocràtic en el qual es perden les memòries de les caneres de Ciutadella i Maó. Queda molta feina per fer.

stats