Nostàlgia i èxit dels jocs que ens van marcar

BarcelonaVint-i-cinc anys després. Tornar a la Planura del Donut del Super Mario World. Tornar a viatjar de l’Índia al Japó, de l’URSS a la Xina, per rebre i clavar mastegots gràcies a l’ Street Fighter II. Tornar a canviar de món -del de la llum al de la foscor- per rescatar la princesa de The Legend of Zelda. Vint-i-cinc anys que es vaporitzen en un instant. La Super Nintendo ha tornat. En una versió en miniatura però exactament amb la mateixa forma que l’original. Amb els mateixos comandaments -aquests a mida real- i amb 20 jocs incorporats al seu interior: a més dels ja esmentats hi trobem altres clàssics com el Super Mario Kart, F-Zero, Star Fox, Super Ghouls’n Ghosts, Donkey Kong Country i Mega Man X. Els jocs són 100% vintage, o sigui, amb la resolució de tota la vida, amb els píxels ben a la vista. El canvi més substancial és que els cartutxos d’antany, emblemàtics i aparatosos, han passat a millor vida. Bé, a millor vida no del tot, perquè com molts altres joguets antics gaudeixen de segona, tercera, quarta i enèsima vida gràcies a la febre vintage que vivim i que ha provocat no només la resurrecció de la Super Nintendo, sinó que gràcies a internet un pot endur-se a casa els jocs favorits de la infància o bé regalar-los als infants i joves d’ara amb l’esperança que els apreciïn tant o més.

Marc Pastor, escriptor que fa un any va publicar la novel·la Farishta, és un fanàtic dels videojocs dels anys 90 i celebra la reedició de la Super Nintendo: “Era força evident que, en l’onada de nostàlgia consumista que ens arrossega els últims anys, als videojocs també els havia de tocar el torn. No tot podia quedar en el cine, la tele i la música”. I de seguida afegeix: “L’estratègia de Nintendo d’exhumar els videojocs clàssics en un format portàtil i còmode és intel·ligent. Tecnològicament, argumentalment i visualment aquells jocs han quedat molt desfasats, però mantenen una jugabilitat altíssima, són divertits i demanen un requisit que la nova fornada de videojocs no exigeix: imaginació”. Per la seva banda, l’expert en videojocs José Viruete valora també la reaparició: “És un producte ben dissenyat. Els jocs sempre han estat aquí per usar-los en emuladors, però aquesta consola en qüestió és bonica i et permet jugar a la tele gran d’una manera còmoda i sense complicacions. Hi ha altres dispositius que fan el mateix i més, però són una mica més complicats d’usar i no són tan macos”.

El món de les consoles de videojocs és com un pou sense fons que tant acumula referents i necessitats del passat com del futur. N’hi ha prou amb visitar les parades dominicals del Mercat de Sant Antoni en què es venen tant les últimes novetats del mercat com les relíquies més preuades. I encara més si ens endinsem en el pou sense fons per antonomàsia: internet. En multitud de portals de col·leccionisme (tant de venda com particulars) els joguets originals dels anys 70, 80 i 90 hi resideixen de manera molt activa. Segons Catawiki, el portal de subastes online d’articles singulars i de col·lecció, la recerca i compra de joguets antics pot arribar a incrementar-se fins a un 20% amb l’arribada de les dates nadalenques i de Reis.

En aquest tipus de pàgines -Todocoleccion.net és una de les més populars- són habituals les compres de productes tan mítics com el Telesketch, aquella televisió amb dues rodetes que amb molta traça i paciència permet fer dibuixos, més abstractes que realistes, tot s’ha de dir. Una altra de les reines són les nines, amb la Nancy -les subhastes de les primeres edicions poden assolir preus molt elevats- i la Barbie encapçalant el rànquing de preferències. Gusiluz, Cinexin, Tente, Lego, les figures de PVC dels barrufets, Scalextric, tota mena de trens elèctrics, els cotxets de Guisval i Majorette, tota mena de marxandatge relacionat amb Mazinger Z i Bola de Drac. La llista seria interminable, però mereix fer-se especial menció de les conegudes com a “figures d’acció”.

Hi ha dues col·leccions amb pedigrí especial. Els Madelman, esclar, nascuts a finals dels 60 i mantinguts a la cresta de l’onada fins al 1983. Encara avui de tant en tant apareixen exemplars nous de trinca dins del seu embolcall original que han dormit durant més de 40 anys als fons del magatzem d’una botiga de joguets o que han estat en mans d’un col·leccionista fetitxista. Les sumes que assoleixen a les subhastes són senzillament astronòmiques. L’altra col·lecció són elsde Másters del Universo, creació de Mattel d’èxit mundial de meitat dels anys 80, amb He-Man, Skeletor i les forces del bé i el mal enfrontades pel control del planeta Eternia. Uns i altres han tingut reedicions més modernes, però l’encant dels originals no passa desapercebut i són els més valorats al mercat, esclar.

David Cubero, expert en figures d’acció i toy photographer al seu compte d’Instagram @suppaduppa666, destaca: “El mercat de col·leccionisme és molt difícil i la demanda ha crescut molt. Els que ara en tenen quaranta volen aquestes joguines que no van poder tenir de joves o que en créixer les mares van empaquetar i regalar a la parròquia. Això ha fet que en els últims anys hagin pujat demanda i preus, en alguns casos a nivells absurds”. I apunta altres col·leccions d’èxit de figures d’acció: Geyper Man, Action Man i sobretot les creacions de l’artista Kenner amb els ninots de Star Wars, molt influents en dissenys posteriors.