DRETS SOCIALS

Només 8 denúncies en 2 anys de llei LGTBI

De totes les presentades, tan sols una ha finalitzat amb un expedient sancionador de 736 euros

El Govern enllestí la Llei 8/2016 fa més de dos anys amb l’objectiu de garantir els drets de la comunitat LGTBI. Aquesta llei va incloure un servei de prevenció i actuació en casos de LGTBI fòbia gràcies als quals es podien efectuar denúncies davant l’administració autonòmica. Des de llavors, només s’han presentat un total de vuit denúncies, quatre de les quals han estat arxivades. Una ha finalitzat en un expedient sancionador de 736 euros, mentre que una altra el té en tràmit. Quant a les dues renúncies restants, una es va retirar i l’altra es va tramitar a través d’un altre organisme. El servei de prevenció i actuació en casos de LGTBI fòbia va estar dotat l’any passat amb 30.000 euros. Aquesta xifra ha ascendit a 33.000 euros enguany, i es preveu que siguin 35.000 euros el 2019.

Com és possible que hi hagi tan poques denúncies en dos anys? Qui pensi que cada vegada hi ha menys LGTBI fòbia s’equivoca. “La discriminació és a l’ordre del dia”, assenyala Víctor Robles, president de Ben Amics. “La gent no denuncia per molts factors. Hi ha persones que encara són dins l’armari, i d’altres tenen por o pensen que no serveix de res perquè no coneixen les possibilitats de la llei”. Les diferents associacions treballen perquè “la gent s’animi a denunciar”.

Els fets denunciables no només fan referència a les agressions, sinó que abasten qualsevol tipus de situació d’odi. “Les sancions administratives recollides a la llei contemplen multes elevades, encara que hi ha gent que actua pensant que té impunitat”. De fet, Víctor Robles presentà una denúncia després de ser insultat per una parella de vianants. “Penjava una bandera de l’arc de Sant Martí amb un company en un balcó i una parella amb estètica nazi ens va increpar. Quan varen veure que cridàvem la policia la seva actitud es va tornar encara més desafiant”.

Gràcies a un conveni amb IBDona, el Govern també ha habilitat un telèfon d’atenció 24 hores (971177157) per realitzar assessoraments i tractar qüestions urgents. Qualsevol persona que pateixi discriminació o violència a causa de la seva orientació sexual pot rebre ajuda mitjançant aquesta via. Les associacions també es poden presentar com a part interessada i poden denunciar en nom de la persona afectada i actuar en la seva representació.

El nombre de denúncies augmenta en gran mesura quan es poden realitzar anònimament. “Hi ha situacions, sobretot en l’àmbit del treball, que són dures”, comenta Robles. “La discriminació en l’àmbit laboral es dona moltes vegades en el cas de les persones transsexuals. Quan exterioritzes la teva identitat de gènere i això provoca canvis, la resposta de l’entorn pot no ser agradable”.

Les associacions atenen els afectats d’una manera informal, i després remeten els casos als serveis pertinents, inclòs el del Govern. “Intentam que la gent doni una passa endavant i denunciï, perquè, si no, no es pot visibilitzar el problema. La xifra de les vuit denúncies no és ni tan sols la punta de l’iceberg. Qualsevol persona ho pot veure al seu entorn”, diu el president de Ben Amics.

I tot això malgrat que les Illes Balears i l’Estat espanyol no són territoris endarrerits en matèria de drets LGTBI. “Dins la societat encara hi ha casos de LGTBI fòbia brutals que tenen conseqüències irreversibles, com un suïcidi”, apunta. Però la moneda també té una cara positiva. “La gent també dona resposta a situacions com la de l’autobús d’Hazte Oír”, que atacava directament els infants transsexuals. “L’educació és el gran camp de batalla. S’han d’implicar les famílies i el personal docent per assolir una educació en igualtat”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF