SALUT
Societat 23/03/2019

Només les adolescents demanen ajuda per prevenir conductes suïcides

Les joves que fan consultes per pensaments d’autolesió als instituts de Mallorca tenen 13 anys de mitjana

Kike Oñate
3 min
Al voltant de 1.420 alumnes de 71 instituts de Balears podrien participar en l'ampliació del PAE.

PalmaEl servei Consulta Jove, al qual l’alumnat pot expressar amb confidencialitat dubtes sobre drogues i sexualitat amb un professional sanitari al seu mateix centre educatiu, ha registrat que nou nines han demanat sobre conductes suïcides als instituts de Mallorca que ofereixen aquest servei. Concretament, cinc d’aquestes adolescents ho varen fer el curs 2015-2016 i les altres quatre, el de 2017-2018, segons dades de la Conselleria de Salut. L’edat mitjana de les joves era de 13 anys.

Les sessions associades amb autolesions només varen representar 30 consultes d’un total de 10.009 realitzades des de 2004 a Mallorca, on s’han atès 23.787 joves. “Serveixen per detectar aquests greus problemes abans que els centres sanitaris, perquè explicar-ho a l’institut on estudien els permet expressar millor els seus sentiments”, diu la infermera del Gabinet Tècnic de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca, Clara Vidal Thomàs. El 78% dels ingressos a l’Institut Balear de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència (IBSMIA) per intent de suïcidi els protagonitzen dones, la major part de vegades els han comès ingerint fàrmacs o altres drogues, d’acord amb dades d’aquest organisme. A més, les al·lotes intenten suïcidar-se cinc vegades més que els homes, els quals representen el 22% dels ingressos.

A Mallorca, el servei Consulta Jove, que depèn de Salut, es va posar en funcionament el 2005. Pretén que els més joves puguin accedir a un espai d’informació, especialment quan passen de l’escola a l’institut, un moment molt important en la vida d’un estudiant, segons el coordinador del programa Policia Tutor, Rafael Covas Femenia.

Les reunions amb un infermer, que prèviament ha rebut la formació adequada, es poden fer individualment o en grup. El 34% dels adolescents trien la primera opció, mentre que el 66% prefereix fer-ho en sessió grupal. “Entre amics i amigues, els alumnes poden enfrontar-se amb més comoditat als problemes que volen consultar”, apunta Vidal, que afegeix que “quan venen tots sols, és per parlar de temes més complicats”.

Els motius més recurrents de les consultes es refereixen a aspectes de la sexualitat, drogues i addiccions, insomni, afrontar el dol i tractar problemes relacionats amb l’afectivitat. De fet, les consultes vinculades amb l’afectivitat han passat de representar només el 3,9% del total, el curs 2005-2006, a un 33,8%, el curs 2017-2018, segons fonts de la Conselleria. Quant als assumptes tractats, la majoria de nins i nines demanen sobre problemes familiars, d’amistat, d’autoestima, de pors i d’ansietat. “Les drogues i la sexualitat comencen a no ser un tema tabú, cosa que encara no succeeix amb les temptacions suïcides”, recorda la infermera Vidal, que va participar en les primeres Jornades sobre Conducta Suïcida entre adolescents, duites a terme dijous passat al Trui Teatre.

Educació sanitària i comunal

Els instituts illencs que ofereixen el servei de Consulta Jove representen un 33% a Mallorca, un 21% a Eivissa i un 50% a Menorca. “L’objectiu és aconseguir arribar a tots els alumnes de Secundària i també s’hauria de començar a fer feina amb els de Primària”, explica la tècnica, que es mostra optimista per l’eficàcia del servei.

La psicòloga sanitària general i membre del Grup de treball d’investigació, intervenció i assistència de la conducta suïcida del Col·legi Oficial de Psicòlegs, Patricia García Pazo, assegura que hi ha un estigma molt gran envers el suïcidi. L’entitat treballa des de 2016 per informar, sensibilitzar i educar sobre la prevenció d’aquesta xacra social que, només el 2018, a les Illes va significar el suïcidi de tres menors. La seva tasca s’ha enfocat en persones que pertanyen a col·lectius vulnerables, però també en la formació del professorat perquè pugui reaccionar adequadament a aquestes situacions.

Des de l’IES Manacor, Maria Miquela Garau considera que la implicació de la comunitat és un factor clau per a la prevenció. “Hem de prevenir que els joves tinguin inseguretats, sobretot durant els primers anys de la Secundària”, explica aquesta orientadora. Fomentar un bon clima de grup i cohesió contribueix que hi hagi una bona interacció i participació. Al seu institut, fan teatre social entre alumnes, pares, mares i mestres. També han impulsat la figura de l’acompanyant, que s’ocupa que els nouvinguts no es trobin sols. Altres mesures similars s’han pres al CEIP Gabriel Vallseca, amb 39 nacionalitats . “Prioritzam conèixer què sent cada estudiant diàriament abans de començar les classes”, explica Asunción Gallardo, directora del centre. “Els mateixos alumnes són els responsables de la convivència, a través dels mediadors”, conclou.

stats