HÀBITATS NATURALS

Noces de sang al cementeri de Llucmajor

Ara, a l’Andalusia on va viure i va morir Lorca, a la mateixa Andalusia sobre la qual va escriure versos i pàgines, acaba de formar-se un govern amb la dreta extrema

En un poble qualsevol de Mallorca, als inicis de la Guerra Civil, dos feixistes bravejaven a la plaça, davant de qui els volgués escoltar, de com s’enduien els rojos a matar. Els agradava donar detalls sobre com els fermaven, com els humiliaven, com els apallissaven i, finalment, com els disparaven un tret, o més d’un, i els deixaven estesos. Reien mentre ho explicaven i feien espants per explicar com els reus de mort, de vegades, intentaven debades lluitar contra ells o fugir. De fet, va admetre un dels sicaris, a ell n’hi havien arribat a fugir un parell, d’aquells putes. Una dona que escoltava sense dir res, en sentir això va mirar el feixista, que encara reia, i va dir molt seriosa:

-El que heu de fer és trencar-los les cames. Així no fugiran.

A Sebastià Vidal Vidal, un guàrdia civil de Santanyí, de 53 anys i retirat; a Macià Salvà Moll, un picador de gravera de 32 anys del Coll d’en Rabassa; a Miquel Martorell, un pagès de 35 anys natural de Bunyola (o possiblement d’Orient), i a Toni Oliver Jordà, d’entre 35 i 40 anys i de família pollencina, no sabem si els varen rompre les cames, però sí que sabem que varen ser assassinats pels feixistes entre finals d’octubre i començaments de desembre de 1936, ara fa poc més de vuitanta-dos anys. Després varen ser enterrats en una fossa comuna al cementeri de Llucmajor. Tots els llucmajorers hem sentit a parlar sempre del pou de s’Àguila, una gran finca del terme municipal, com de l’indret on tiraven les víctimes dels feixistes, morts o moribunds, però la majoria desconeixien -desconeixíem- que també existís una fossa comuna al mateix cementeri del poble. Aquesta és la fossa que va ser oberta dimarts d’aquesta setmana, amb el propòsit de trobar les restes de Sebastià Vidal, Macià Salvà, Miquel Martorell i Toni Oliver. Després, els treballs d’excavació i exhumació -que realitza la Sociedad de Ciencias Aranzadi, especialitzada en treballs de memòria històrica- continuaran al pou de s’Àguila. Es van acomplint així les previsions establertes pel pla d’exhumació de fosses impulsat pel Govern de les Illes Balears (que ha creat específicament una comissió de fosses i persones desaparegudes) i l’associació Memòria de Mallorca, que fa feina per la restitució de la dignitat de les víctimes del feixisme i dels seus familiars. Fins ara, a més de Llucmajor, s’han realitzat treballs a Montuïri, Porreres, Sencelles, Calvià, Marratxí, Eivissa, Alaró, Santa Maria i Deià. Per a la setmana vinent està prevista la reobertura de la fossa d’Alaró, i un poc més endavant, la segona fase de l’excavació de la gran fossa de Porreres (on algú, durant el franquisme, va construir un gran bloc de nínxols just al damunt de l’àrea on es troben els cossos).

L’historiador Tomeu Garí, que va elaborar l’informe sobre la fossa de Llucmajor, ens explica els fets: “A Macià Salvà i Sebastià Vidal els varen assassinar a trets a la carretera de s’Aranjassa, la que és ara la carretera vella entre Llucmajor i Palma, a l’altura del quilòmetre 20, a prop de l’indret anomenat na Bòtila, el 29 d’octubre de 1936. Miquel Martorell va ser executat el 9 de desembre, i Toni Oliver el 20, molt a prop del mateix lloc”. Les datacions i les localitzacions són molt precises gràcies a la informació que els historiadors extreuen dels documents judicials, que ara estan digitalitzats. Es tractava de judicis sumaríssims, dels que ara en diríem judicis exprés o judicis farsa; el tipus de judici que solen realitzar els feixistes per donar una mínima aparença de legalitat a un abús de poder. A un assassinat, per exemple. O a molts.

Tret de Toni Oliver Jordà, tots els desapareguts que se cerquen a Llucmajor varen deixar fills i esposes. Però això era habitual. Hi ha altres punts a destacar en relació amb aquestes víctimes. Tomeu Garí subratlla el fet que Miquel Martorell va ser detingut el 3 de setembre i empresonat al castell de Bellver l’endemà mateix, el 4, i que consta que va ser excarcerat el 6 de novembre, tot i que curiosament el mataren al cap de poc més d’un mes. Consta també que el dia 2 de desembre hi havia una manta al castell de Bellver que pertanyia a Miquel Martorell. “Hi ha, per tant, una treta de presó”, assenyala Tomeu Garí. “Sempre havíem pensat que de Bellver o de Can Mir els duien a Porreres per ser executats: de vegades també a altres llocs, com Manacor, però quasi sempre a Porreres. Però aquestes quatre persones són duites a s’Aranjassa”. Un altre punt important és l’estat en què es troben els cossos després de l’execució. “Quan l’autoritat judicial acudeix per procedir a l’aixecament dels cossos, constata que tenen senyals d’haver estat fermats. Això ens permet saber que els varen dur fermats fins al lloc de l’execució i que després els devien fer caminar i els disparaven quan caminaven. Dona una idea prou clara de com era la repressió i com es duia a terme”.

En efecte: podem reconstruir, sense por d’equivocar-nos, com va ser una repressió salvatge i acarnissada, duita a terme amb la sang freda pròpia dels fanàtics i dels imbècils. Els responsables de la carnisseria tenien noms i cognoms: “Francisco Barrado Zorrilla”, indica Tomeu Garí, “era el cap de policia, nomenat després del desembarcament, com el governador Tomeu Torres Bestard i el comandant militar Trinidad Benjumeda del Río. Tots tres varen ser nomenats a primers d’octubre del 36 i tots tres són claus per a la planificació i el desenvolupament de la repressió. Se’ls havia designat per fer això”.

El nom del poeta espanyol més conegut internacionalment és Federico García Lorca. Era natural de Fuente Vaqueros, un poble de Granada, i també va ser assassinat pels feixistes al camí que va entre unes altres dues poblacions granadines, Viznar i Alfacar, el 18 d’agost de 1936, a 39 anys. Una mica abans que Macià Salvà, Sebastià Vidal, Miquel Martorell i Toni Oliver. Malgrat la seva importància per a la cultura espanyola contemporània, cap govern de la democràcia ha fet res per recuperar les restes de Lorca, i ara, a l’Andalusia on va viure i va morir, a la mateixa Andalusia sobre la qual va escriure versos i pàgines, acaba de formar-se un govern amb la dreta extrema de Ciutadans, l’extrema dreta del PP i la ultradreta de Vox: les formacions que es neguen a condemnar, o que directament reivindiquen i enalteixen, les execucions perpetrades pels feixistes del 36. La consellera de Cultura, Fanny Tur, ha declarat, amb motiu de l’exhumació de Llucmajor, que amb aquest acord sí que veu perillar la Llei de fosses de les Balears, que en el seu moment va ser aprovada per unanimitat de tots els partits amb representació al Parlament. Els aires han canviat a pitjor -a molt pitjor- dins el panorama de la política espanyola, i un eventual govern com el d’Andalusia a les Balears sens dubte aboliria tota acció de govern encaminada a la recuperació de la memòria històrica. Si no ho diu la consellera ho direm nosaltres: en les eleccions de maig, és imprescindible que ens mobilitzem tots els votants que rebutjam ser governats per aquells que enalteixen el feixisme. No es tracta de rebaixar l’esperit crític contra aquells que han governat en aquesta legislatura: es tracta d’exercir de tallafoc democràtic dels que es proclamen hereus de la barbàrie o d’aquells que hi consenten per tal d’arribar al poder.

Lorca va escriure el text dramàtic Bodas de sangre, una abstracció sobre la violència en què sobresurt el personatge de la Mare, que refusa l’ús de les armes i qualsevol tipus d’imposició a la força de la voluntat dels uns damunt dels altres. Encara avui es representa Bodas de sangre en escenaris de mig món, i sembla com si quan la va escriure, el 1931, Lorca pressentís alguna cosa del que succeiria a Espanya i a Europa pocs anys més tard.

Al quart dia de feina, ahir divendres, l’equip de la Sociedad de Ciencias Aranzadi anuncià que ha trobat dos cossos. L’arqueòloga Almudena García-Rubio Ruiz, que dirigeix les tasques, ens explica que, d’acord amb les dades extretes a les actes judicials, podria tractar-se dels cossos de Macià Salvà i Toni Oliver. Coincideix el fet que tenen oberts el crani i la caixa toràcica (perquè se’ls havia practicat autòpsia, segons constaten les actes). I crida l’atenció el fet que un d’ells està enterrat de bocaterrosa, com solien fer els feixistes amb les seves víctimes, per a més escarni. Tot apunta que són ells, però s’han d’acabar de verificar les identitats. “Els especialistes han de ser cautelosos -observa Tomeu Garí- perquè és una feina molt delicada. Veurem què passa al pou de s’Àguila: els pous són complicats, tot i que aquest està ben localitzat”.

A més de la violència, Bodas de sangre és un drama que tracta sobre l’amor i el desig, protagonitzat per un triangle format per una dona i els dos homes que la volen. A l’acte d’aixecament del seu cadàver, l’autoritat judicial també va constatar que Toni Oliver Jordà tenia un tatuatge al braç: hi duia un cor i un nom: Jerònia Pomar. Era el nom de la seva exdona; s’havien divorciat cinc anys abans.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF