“No tindrem més fills fins que s’acabi l’emergència climàtica”

BarcelonaEra l’any 1969 i als països occidentals s’albiraven els primers moviments ecologistes. Idees com “ús massiu de recursos naturals”, “superpoblació” i “contaminació” començaven a sacsejar consciències, i la possibilitat que la Terra arribés al seu límit disparava totes les alarmes. Davant d’aquest escenari, l’activista Stephanie Mills va prometre’s que no tindria mai fills per responsabilitat amb el medi ambient: “Em posa terriblement trista saber que la decisió més humana que puc prendre és no concebre cap fill. Però les conseqüències es paguen tard o d’hora”.

Mig segle després, l’estat d’emergència climàtica és inqüestionable: la població ha consumit més recursos en aquest període que en tota la història de la humanitat, segons el grup de recerca independent Global Footprint Network, i la necessitat de canviar els hàbits i els models de producció i consum per mitigar aquesta tendència ha desenterrat i actualitzat el missatge que insta a deixar de procrear. “Som persones que, per raons ètiques, hem decidit no tenir fills fins que els governs facin els canvis necessaris, justos i urgents per salvar el nostre planeta i fer-lo més segur per a tothom”, denuncia el moviment BirthStrike (Vaga de Tenir Fills, en anglès), nascut al Regne Unit.

La fundadora d’aquesta plataforma, l’ecologista Blythe Pepino, explica a l’ARA que en cap cas pretenen jutjar aquells que tenen tres fills i felicitar els que no en tenen: l’objectiu -subratlla- és donar a conèixer als governs que hi ha persones amb por de portar nens al món. “No concebem la idea de ser pares en un món violent i arrasat, on hi ha espècies en perill d’extinció, contaminació i sequeres que obliguen persones a deixar els seus països i que perpetuen les desigualtats entre rics i pobres. No és un lloc segur per a cap infant”, lamenta, tot i matisar que no són antinatalistes -una teoria moral que advoca per l’extinció de la humanitat.

El debat sobre plantar-se en els dos fills, tenir-ne només un o, directament, no concebre’n cap per combatre l’escalfament global pren força, sobretot, entre les noves generacions, que se’n fan ressò a través de les xarxes socials. Una de les parelles més influents del món, els ducs de Sussex, defensen una reproducció limitada per fer més suportable la petjada ecològica a les futures generacions: el príncep Enric i Meghan Markle van anunciar recentment que només tindrien dos fills per així “deixar als ciutadans del futur un món millor del que hi ha ara”. També la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez entén que els joves -els considera els més conscients de l’escalfament global- puguin tenir “dubtes legítims” respecte a ser pares: “És normal que es preguntin si cal continuar tenint fills en el món en què vivim”.

No és un problema demogràfic

Al món hi viuen 7.000 milions de persones i l’Organització de les Nacions Unides (ONU) estima que la xifra arribarà als 9.800 milions i als 11.200 milions el 2050 i el 2100, respectivament. Amb aquestes previsions, la conveniència d’implementar un control de natalitat global per aturar la progressió de la catàstrofe climàtica ha motivat diversos estudis científics. Una recerca publicada el 2017 a la revista Environmental Research Letters calculava que per cada fill que no es té, es redueixen unes 60 tones d’emissions contaminants cada any, però realment no hi ha cap evidència científica que demostri que la imposició de les polítiques de fill únic arreu del món -com s’ha fet durant anys a la Xina- siguin útils per assolir aquesta fita ecològica.

“És inútil creure que deixar de tenir fills aturarà per si sol el canvi climàtic. La vaga de tenir fillsno és una lluita demogràfica, sinó una manera de pressionar les autoritats perquè actuïn davant l’amenaça de la contaminació”, puntualitza Pepino. Així,BirthStrike no reivindica una restricció de la natalitat per reduir el volum de població, sinó que fa pública una renúncia personal i voluntària a tenir fills per forçar els governs a actuar immediatament. Per exemple, descarbonitzant l’economia global i transformant-la en un model circular. “Arribar a la decisió de no ser mare és un procés molt dur. M’encantaria tenir fills, però em fa por el món, la preocupació pot amb el meu desig, i canalitzo la ràbia en l’activisme”, conclou la fundadora del moviment.

“Si les condicions mediambientals han empitjorat globalment és perquè l’índex de consum segueix a l’alça”, adverteix un altre estudi del 2018, que assegura que la reducció de la població no és una opció viable ni a curt ni a llarg termini per solucionar els problemes mediambientals. L’anàlisi, elaborat per investigadors de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, posa en relleu que la meitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle prové del 10% més ric de la població mundial. En bona part, de la Xina i dels Estats Units. Malgrat això, la reducció de la natalitat es fixa especialment en els països en vies de desenvolupament: per exemple, un dels països que més creixerà en el proper segle -segons l’ONU- és Nigèria, que només va emetre un 0,67% del diòxid de carboni (CO₂) l’any passat. En canvi, el 30% dels gasos contaminants provenien de la Xina, i el 15%, dels EUA.

L’any passat, l’organització Global Footprint Network va alertar que caldrien dues Terres perquè el consum de recursos i la generació de residus actuals poguessin ser sostenibles. “Fem tard per salvar el planeta, però hem de fixar-nos en els milers de milions de persones que habiten la Terra i intentar minimitzar els danys”, reflexiona Pepino, que confessa en una entrevista a aquest diari que si veiés que la societat i els governants fan canvis ferms per acabar amb l’emergència climàtica, “es desdiria de tot aquest discurs per poder ser mare”.