No es preveu el trilingüisme en el model lingüístic escolar

PalmaL’esborrany, quasi definitiu, del model lingüístic escolar de les Balears no preveu el trilingüisme. El document ha estat elaborat entre els sindicats i la Conselleria d’Educació i Universitat. Pel que fa a la presència d’una llengua estrangera en el sistema educatiu, els centres es basen en el Decret de llengües estrangeres, que exposa que el centre pot impartir, de manera no obligatòria, una assignatura no lingüística en una llengua estrangera, que generalment és l’anglès. Si se’n volen impartir dues, o més de dues, el centre ha de presentar un projecte pedagògic a la Conselleria. Es preveu que els projectes tinguin en compte que la implantació de les assignatures no lingüístiques s’ha de fer de manera progressiva, curs a curs.

La normativa que actualment s’aplica en matèria lingüística, és a dir, el Decret de mínims i el Decret de llengües estrangeres, està inclosa en el model lingüístic. “Tot el que s’hi vulgui incloure a partir d’ara s’hi haurà d’adaptar”, assenyala la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria Alorda.

Seguint la mateixa línia, l’esborrany del document es va elaborar a partir del Decret de mínims establert l’any 1997, en el qual s’acorda que, com a mínim, un 50% de les assignatures s’han d’impartir en català, i que aquesta llengua, que és l’oficial de les Illes Balears, ha de ser la llengua vehicular a les escoles de les Illes. L’objectiu és que tots els alumnes, en acabar l’escolarització obligatòria, siguin plenament competents en les dues llengües oficials, la catalana i la castellana, i en almenys una d’estrangera, que sol ser l’anglès. Però segons que recull l’esborrany de model lingüístic, “mitjançant l’escola s’ha de procurar donar la possibilitat d’optar per l’aprenentatge d’altres llengües”, i “la diversitat de procedència lingüística d’una part considerable de la població que resideix a Balears hauria de poder ser vista com un recurs per a l’extensió del poliglotisme”.

El model lingüístic escolar podria ser la base lingüística de la nova llei educativa de les Illes que la Conselleria d’Educació i Universitat té intenció de presentar molt aviat perquè pugui iniciar-se a principi del curs vinent. L’esborrany s’haurà de presentar al Consell Escolar de les Illes Balears per tal que sigui aprovat de manera definitiva.

Primer model lingüístic

El document ha estat elaborat gràcies al consens entre les organitzacions sindicals i la Conselleria d’Educació i Universitat, a partir del document que va formular la comissió d’experts, constituïda per la Mesa Sectorial d’Educació. L’objectiu és “aconseguir un consens dins la comunitat educativa de manera que tota la normativa que surti a partir d’ara sigui reforçada per un document amb el qual tothom està d’acord”, explica Alorda.

Cohesió social

El document estableix que s’ha d’evitar la separació de l’alumnat en escoles i, fins i tot, en diferents classes per raons d’idioma. Per tant, en aquest sentit, l’Administració ha de facilitar els mitjans necessaris per fer-ho possible. A més, els alumnes nouvinguts que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer cap de les dues llengües oficials, o almenys una, ha de rebre el suport específic necessari per tal que les pugui aprendre d’una manera eficaç.

Un altre dels punts inclosos en l’esborrany explica que no és adequat proposar un model escolar plurilingüe que estableixi que el tractament de les llengües que formen part del currículum escolar consisteixi a dedicar les mateixes hores a cada llengua. Actualment, segons que coincideixen tots els sindicats i la mateixa Conselleria, a les Balears, perquè els alumnes finalitzin l’ensenyament obligatori amb un nivell equitatiu de català i de castellà és necessari que es dediquin més hores al català que al castellà.

Orígens del model lingüístic

Per millorar el sistema educatiu i, així mateix, les condicions laborals, les organitzaions sindicals STEI i CCOO i la Conselleria d’Educació i Universitat, el setembre del 2015, signaren l’Acord marc. Un dels punts estableix que “la Conselleria d’Educació es compromet a consensuar un model lingüístic escolar a partir del Decret de mínims que consideri el català com a llengua vehicular amb l’objectiu que els alumnes puguin assolir les competències comunicatives en català i castellà.

Amb l’objectiu de dur-ho a terme es va constituir una mesa tècnica sindical i per a la normalització lingüística que va proposar la constitució d’una mesa d’experts, formada per persones de reconegut prestigi en l’àmbit educatiu. La comissió d’experts es va constituir el mes de maig del 2016 i durant el curs 2016-2017 va aportar els seus coneixements científics en diferents àmbits per poder assessorar en el debat del model lingüístic escolar.

A més, aquesta comissió d’experts fou l’encarregada de crear un document que servís de base per redactar l’esborrany del model lingüístic escolar de les Balears.e