Neix una plataforma perquè els veïns puguin acollir refugiats a les Balears

La iniciativa Refugees Welcome començà a Alemanya l’any 2016 i ara aterra a les Illes

La plataforma Refugees Welcome, que es va crear a Alemanya l’any 2016, ja s’ha posat en marxa a les Illes Balears per tal de trobar famílies d’acollida que puguin oferir un espai de casa seva a refugiats. Carlos Martín (coordinador), Patricia Picazo (Comunicació), Fernando Oliver i Matilde Merino (Vincles Locals), i Lucía Miriam Muñoz (web) formen l’equip que gestiona els contactes entre aquells que volen acollir i aquells que cerquen un habitatge. A més, aquesta iniciativa s’ha integrat a Balears Volem Acollir, que ja inclou 27 associacions.

Carlos Martín, que també treballa a Amnistia Internacional i va coordinar la campanya ‘Jo acull’, considera del tot necessària “la implicació i l’organització ciutadana” per fer front a les polítiques de la Unió Europea. “Europa ens ha fallat i s’estan aplicant mesures del tot alarmants. Per sort, hi ha una ciutadania que vol prendre mesures”. Per a Martín, el cas de Sóller amb els refugiats bosnians és tot “un referent” de com poden funcionar les coses quan la societat es mobilitza.

“El que està passant és vergonyós i les institucions no poden continuar endavant amb el nostre silenci”, continua Martín. “Hem de posar alternatives sobre la taula perquè no es digui que la ciutadania no es mou”. Al continent s’ha fomentat “una cultura de la por, però hi ha alternatives que desmunten aquest discurs, amb experiències i arguments que van en la línia contrària”.

Els centres d’acollida

El Govern disposa de dos centres d’acollida a Mallorca que són gestionats per la Creu Roja de les Illes Balears. Un està a l’Arenal (entre 52 i 54 places) i l’altre a Son Rapinya (amb un màxim de 22 places). “Aquests centres han acollit des del 2016 un total de 246 persones, i a hores d’ara, estan plens”, explica Fina Santiago, consellera de Serveis Socials i Cooperació.

“Hi ha refugiats de moltes nacionalitats als centres”, diu Santiago. També poden accedir a les places aquelles persones que gaudeixen de protecció subsidiària. Mentre que un refugiat pateix persecució al seu país per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o orientació sexual, les persones amb protecció subsidiària fugen de països en conflicte, on s’aplica la tortura o la pena de mort.

Les institucions autonòmiques no tenen gaire marge d’actuació, perquè el marc legislatiu que s’aplica és d’àmbit estatal.“Europa està fallant estrepitosament i no respon a les necessitats històriques del moment actual”, assenyala Santiago. “Els acords internacionals que es varen signar després de la Segona Guerra Mundial havien de servir per quan hi hagués situacions massives. És ara quan hem de demostrar que estam a l’altura”, afegeix. “Estam davant un dels problemes més importants del segle”.

Luis Ciges, advocat de la Creu Roja de les Illes Balears, comenta que l’Estat incompleix de manera sistemàtica els terminis fixats per llei. “Els sol·licitants d’asil han de tenir la seva resposta com a màxim en sis mesos, però moltes vegades han estat prop de tres anys esperant”, explica.

Si la resposta és positiva i aconsegueixen l’estatus de refugiats, ja no podran ser expulsats mai i podran aconseguir la nacionalitat espanyola després de deu anys. “Alguns sol·licitants queden en uns llimbs legals perquè venen de països en què hi ha conflicte i aquí esperen que s’arreglin les coses perquè se’n vagin”.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF