Societat 28/09/2019

Neix la ciutat nova

El model de ciutat que es va tenir en compte no va ser el de Barcelona, sinó el de París i el de Viena

Revisat Per Dolores Ladaria
3 min

La filosofia de la nova ciutat era aconseguir el desenvolupament industrial modern, que estava amenaçat per la construcció de fàbriques que no podien créixer més dins Ciutat i s’havien de localitzar massa lluny del centre. Els tràmits per tirar endavant el projecte d’una nova ciutat són anteriors al llibre d’Eusebi Estada. L’any 1878 ja es va crear un concurs per adjudicar l’avantprojecte per a la redacció del projecte de l’eixample, si bé fins al 1901 no es va aprovar, precisament perquè per poder esbucar les murades calia el desenvolupament d’una llei que no es va promulgar fins l’any 1895.

La intervenció a Madrid dels mallorquins Valeriano Weyler (aleshores ministre de la Guerra) i d’Antoni Maura va ser definitiva per a la promulgació de la llei. Com a record d’aquesta intervenció, l’any següent es va dedicar una estàtua a Maura a la plaça del Mercat.

Segons la Llei d’eixamples de 1861 aprovada per l’Estat, calia convocar un concurs de projectes. En el cas de Palma, es va fer una comissió a l’Ajuntament presidida per Bernat Calvet per redactar les bases del concurs. Al concurs s’hi varen presentar dos projectes: Salus Populi, enviat des de Cartagena i actualment atribuït a García Faria, molt influït pel de Cerdà de Barcelona, va ser defensat per l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia per la seva orientació general que es basava en el clima; això no obstant, l’altre projecte, anomenat Felix qui potuit cognoscere causas, de Bernat Calvet, fou finalment el guanyador del concurs.

El model de ciutat que es va tenir en compte no va ser el de Barcelona, sinó el de París i el de Viena, on s’havia urbanitzat entorn de l’espai ocupat per les antigues murades amb bulevards, creant un plànol radioconcèntric entorn de la ciutat antiga.

Al text de les bases del concurs hi podem llegir: “El ensanche comprenderá un espacio anular (situado) en la parte interior por las calles que limitan el casco antiguo”, mentre que a la part exterior es demanava “enlazar Palma con Santa Catalina y el Camp d’en Serralta y estas dos últimas barriadas con Son Españolet y la Punta; unir Palma con el Hostalet y la Soledad, llevando el ensanche hasta las desembocadura del torrente de Bárbera en el Portitxol”. En qualsevol cas, des del 1901 fins al 1930 es va tirar endavant l’aplicació del projecte guanyador, tot i que als anys 50 hi havia encara molts carrers sense asfaltar i l‘eixample estava molt poc poblat. L’aplicació del Pla Calvet amb l’enderrocament de les murades de la part de terra de Palma comença el 18 d’agost de 1902, segons les directrius de la llei de 1895 que va autoritzar l’enderrocament de les murades de la part de terra, i es va dur endavant durant el primer terç del segle XX. La festa ciutadana multitudinària durà tres dies, i mostrà un alt consens ciutadà entorn de l’operació. A l’inici de l’enderrocament de la primera pedra, unes 10.000 persones varen assistir a l’acte de demolició. A la casa consistorial, entre domassos i flors al balcó central, es va instal·lar un gran rètol format per milers de llumetes de gas que deia “Visca la Palma del porvenir ”, juntament amb els retrats de Weyler i Maura.

Amb el desenvolupament del Pla Calvet es varen posar al mercat 69.687,72 m² de sòl públic, dels quals es varen vendre 62.541,72 m², cosa que va suposar un 40% dels ingressos del pressupost de l’Eixample i un traspàs de sòl públic al privat de gran importància. A Barcelona, per poder tirar endavant el seu eixample, es va emetre deute públic en forma de préstec hipotecari garantit pels valors potencials dels solars edificables. A Palma, però, es va finançar l’obra amb els impostos damunt els propietaris dels solars a l’Eixample, els ingressos per llicències d’obres i els beneficis obtinguts de les vendes dels solars procedents dels enderrocaments de les murades adquirits per burgesos i terratinents locals.

El 1905, Font i Montero, metge i destacat higienista, esdevingué batle de Ciutat. Bernat Calvet, l’enginyer municipal redactor del pla, ho seria l’any següent. L’arquitecte responsable de gestionar el pla de l’Eixample fou Gaspar Bennàssar, que des del 1901 fou arquitecte municipal de Palma. El seu nomenament va ser molt polèmic, atès que fou designat a dit a proposta del regidor Sr. Planas (tal vegada per la influència d’Eusebi Estada), amb l’oposició de regidor Sr. Pou, que va denunciar que per a la designació de Bennàssar “se atendiese al compadrazgo y no al mérito demostrado por medio de los ejercicios de una oposición”.

Aquest inici polèmic no va minvar la capacitat de Bennàssar per endegar una obra extraordinària que durà més de 30 anys i, al mateix temps, a emprendre una quantitat enorme d’obra privada que deixà a Palma un gran nombre d’edificis importants i singulars, la qual cosa l’assenyala com l’arquitecte més important del segle XX a Ciutat.

stats