Neix el primer Sindicat de Llogaters d’Eivissa per fer front a l’especulació
L’organització reclama l’aplicació immediata del decret d’emergència d’habitatge i l’expropiació de pisos buits si els grans tenidors no els cedeixen
EivissaLes Illes Balears són la quarta comunitat més cara de l’Estat per llogar un habitatge. El maig es va registrar un increment interanual del preu del lloguer del 2,8%, segons el portal immobiliari Fotocasa, amb un preu de 10,27 euros per metre quadrat, un 20,2% per sobre de la mitjana espanyola. Malgrat que el problema de l’accés al lloguer és generalitzat a les Balears, a les Pitiüses és encara més preocupant: Vila és el municipi de l’Estat on més havia augmentat el preu de l’arrendament a principis d’any, amb un increment interanual del 6,5% el gener. Per tal de fer front a l’especulació, s’ha constituït el primer Sindicat de Llogaters d’Eivissa i Formentera.
El creixement de la bombolla del lloguer s’ha produït pràcticament a la totalitat de l’estat espanyol, emparada en la flexibilització de les diferents normatives, com la Llei del desnonament exprés, publicada el juny de l’any passat i signada per Pedro Sánchez -malgrat que quan el Congrés va aprovar aquesta proposició de llei, el PSOE la va rebutjar al costat de Podem i Compromís-, i la darrera reforma de la Llei d’arrendaments urbans.
Mesures per regular el preu del lloguer
No obstant això, i malgrat la gravetat de la situació, durant la darrera campanya electoral, a excepció d’Ara Eivissa, els partits no proposaren obertament cap mesura en els seus programes per regular el preu del lloguer, una demanda que sí que fa ara el Sindicat de Llogaters. A més, aquesta nova organització exigeix el lloguer social dels immobles que estan a la venda en règim de protecció social, l’augment del cos d’inspectors, la reducció de les fiances i el retorn de l’article 31 del Conveni d’hostaleria, que obliga els empresaris a oferir allotjament als treballadors. Tot això per intentar convertir-se en un lobby de pressió capaç de començar a trobar, gràcies a la unió ciutadana, solucions a una problemàtica que afecta la majoria dels residents de les Pitiüses abans que aquestes illes es buidin de la gent que realment hi viu.
“Els treballadors d’aquesta illa, els qui la tiram endavant i generam ingressos per a tota aquesta colla de rics, especuladors i mafiosos que només pensen en el seu sucós marge de benefici, ens reunim per crear el Sindicat de Llogaters d’Eivissa i Formentera”, assegurava l’organització en el seu primer manifest, en què també anunciaven les principals exigències. Entre d’altres, hi ha l’aplicació immediata del decret d’emergència d’habitatge i la cessió de “tots els pisos buits en mans de grans tenidors i l’expropiació, en cas de no convèncer els fons voltors”. D’aquesta manera, el sindicat avança algunes de les seves línies d’acció.
Diversificació immobiliària
A les causes estructurals i legals que han beneficiat l’augment del preu del lloguer, se n’hi han sumades d’altres de tipus conjuntural, relacionades amb la diversificació immobiliària que va venir després de la caiguda de la venda d’immobles provocada per la crisi de 2008. La rendibilitat del lloguer i l’especulació -gràcies, en part, a la proliferació de lloguers turístics- han perjudicat el dret a l’habitatge en llocs com Eivissa i Formentera.
Per això, és estrany que no hagi estat fins fa uns dies que s’hagi constituït el primer Sindicat de Llogaters d’Eivissa i Formentera, seguint el que s’ha fet en altres indrets com Palma, Madrid, Barcelona i les Canàries, on des del 2017 diferents associacions treballen en una mateixa direcció: la defensa dels drets dels llogaters. Aquest nou col·lectiu apareix ara en un lloc com les Pitiüses, on el problema d’accés a l’habitatge, tal com assenyala Càritas en la memòria del 2018, és el més preocupant.
La idea estesa que els problemes del lloguer es limiten a una simple qüestió d’oferta i demanda ha generalitzat la percepció entre els residents d’Eivissa i Formentera que els preus continuaran pujant de manera indefinida i, per tant, els llogaters continuaran pagant cada vegada més, fins que sigui impossible continuar arrendant.
Una diferència important a les Pitiüses respecte de la resta de les Balears i d’altres comunitats de l’Estat és que ni a Eivissa ni a Formentera no hi ha cap lloc on els preus siguin assumibles. A les Pitiüses no hi ha perifèria on es puguin pagar lloguers assequibles: l’única opció que queda als qui no poden continuar pagant lloguers abusius és anar-se’n d’aquestes illes.
Així, tal com assenyalen des del sindicat, molts residents de llarga durada acaben abandonant Eivissa i Formentera per una qüestió d’habitatge any rere any. Perquè hipotecar-se en la compra d’un habitatge a Eivissa tampoc no és una opció per a les persones treballadores amb sous mitjans. El preu mensual d’un habitatge a la pitiüsa major suposa un 82% del sou mitjà, segons assegura el diagnòstic previ a la revisió del Pla Territorial Insular (PTI) encarregat pel Consell d’Eivissa per conèixer les dificultats en qüestió d’habitatge a l’illa -malgrat que no s’ha fet públic, el Diario de Ibiza hi ha tingut accés-.
“L’accés a l’habitatge a Eivissa és avui dia un luxe cada vegada més inassolible per als seus habitants, amb la consegüent deterioració de la qualitat de vida”, assenyala el diagnòstic elaborat per l’empresa Cotesa, amb referència tant al preu del lloguer com a les hipoteques. Eivissa és, de fet, la tercera ciutat de l’Estat amb el preu de venda d’habitatge més alt. Des de l’Associació de Propietaris Immobiliaris (Apibiza) també han assegurat que arrendar un pis de dues habitacions a l’illa en període estival costa 2.500 euros de mitjana, mentre que les habitacions en pis compartit costen de mitjana uns 700 euros durant els mesos d’estiu.
“A Eivissa i Formentera s’està normalitzant el pis pastera”, diu Dani, un dels membres del sindicat. “Els treballadors venen sis mesos a l’any a guanyar el màxim de doblers. Això fa que molts estiguin disposats a compartir habitació amb tres o quatre desconeguts”, afegeix. Segons Dani, aquest “model de negoci, el qual genera ingents beneficis, s’ha posat de moda i ha provocat que l’amo, en comptes de posar el preu en funció de la ubicació, estat o metres quadrats del pis, el posi per nombre d’habitacions; al voltant de 600 euros l’habitació, com a mínim”.
Però des del Sindicat de Llogaters d’Eivissa i Formentera insisteixen que, malgrat l’evidència que l’oferta il·legal de lloguer vacacional a les Pitiüses és un dels principals motius de l’elevat preu dels arrendaments, no n’és l’únic. També a Eivissa la falta de parc públic d’habitatge i l’entrada dels fons d’inversió en el negoci del lloguer són especialment greus.
