TOCAR TERRA

Nadal de sobirania alimentària

Primeres olives de Mallorca

La campanya d’enguany creix una mica respecte de la de l’any passat

Aquesta setmana es va presentar la primera oliva de taula de la Denominació d’Origen Oliva de Mallorca, a l’Eroski de Son Moix. Darrere aquesta primera oliva, la trencada, seguiran les altres dues presentacions tradicionals de l’oliva de Mallorca: la verda sencera i la negra. El president de la denominació, Miquel Arbona, va indicar que les dades de producció d’oliva de taula mallorquina estaran a l’entorn de 34 tones, amb un significatiu creixement en relació amb la campanya passada. A hores d’ara la denominació d’origen integra 89 productors amb més de 76.000 oliveres de la varietat mallorquina, ubicades a la serra de Tramuntana. La producció d’oliva en terrenys en pendent i en conreus de marges té forts condicionants de rendibilitat per als pagesos, però és una contribució substancial al manteniment del paisatge de la Serra.

Tomeu Torres

Se li ha reconegut la seva tasca per recuperar el porc negre

El mercat de Sineu va viure la tradicional Fireta de la Porcella. Enguany els criadors de porc negre varen reconèixer els mèrits de Tomeu Torres, persona clau en la recuperació i potenciació del porc negre, al llarg d’una trajectòria ramadera de tota la vida i més de trenta anys treballant dins l’associació de criadors en la difusió de la raça. L’acte va ser emotiu i va ser una sorpresa per a l’homenatjat, que va rebre el guardó del batle de Sineu. Jaume Jaume, secretari de l’associació, va recordar els anys difícils de la recuperació d’una raça que pràcticament havia desaparegut i que tan sols un parell de pagesos mantenien, com es varen posar en contacte els ramaders per recuperar la producció i la importància que ha tingut la sobrassada de Mallorca de porc negre per sostenir el progressiu creixement de la cabana ramadera.

Les porcelles de porc negre

Per Nadal, n’ha pujat la demanda i se subministra a domicili

Ha estat motiu de comentari aquests darrers dies l’increment del preu pagat als ramaders per les porcelles, però el cas sorprenent és que es manté un notable diferencial de preu a la baixa en relació amb el preu de Península. El ramader mallorquí viu dins l’absurd d’uns majors costos i un menor preu, per això es fa difícil mantenir l’activitat. De tota manera, gràcies a empreses de restauració com el Rancho Grande i Tiberi, que subministren a domicili la porcella negra rostida elaborada a la manera tradicional, davant aquest Nadal l’estirada de la demanda en el sector del porc negre és considerable. Les expectatives són bones i la feina feta per persones com Tomeu Torres comença a donar resultats.

L’ametla de Mallorca

Es coneix per la forma del bessó i, sobretot, pel gust

Els darrers anys l’ametla de Mallorca no ha estat present en el mercat a través de la Indicació Geogràfica Protegida Ametla de Mallorca. Problemes relacionats amb l’aplicació dels reglaments comunitaris han travat una identificació que ha de ser important per valoritzar l’ametla del país. No tan sols això, sinó que l’existència de la identificació ha impedit que els elaboradors puguin emprar el nom de Mallorca per denominar l’ametla que utilitzen. Ara sembla que s’ha entrat en un camí de resolució del problema i aquest Nadal hi començarà a haver Ametla de Mallorca en el mercat. Tot i això, empreses i entitats com la cooperativa d’Artà, el Camp Mallorquí, Fruits Secs Capó, Espècies Crespí, els torrons Gelabert i altres elaboradors fan ús de l’ametla de Mallorca, que es coneix per la forma del bessó i, sobretot, pel sabor.

Els pagesos adoctrinats

El concepte de sobirania alimentària ha d’anar més enllà d’ideologies

En el debat parlamentari sobre els pressupostos de la Comunitat s’ha recuperat un debat sobre política agrària, en part per l’existència de bell nou d’una Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Entre les intervencions, n’hi va haver que associaren el concepte de sobirania alimentària al castrisme, a la revolució mundial i a l’adoctrinament dels pagesos. Segons aquestes interpretacions, la defensa de la sobirania alimentària i l’existència d’una direcció general de sobirania alimentària no seria altra cosa que un intent ‘d’adoctrinar’ els pagesos en perverses i malentranyades ideologies. El concepte de sobirania alimentària, és cert, va néixer vinculat a moviments pagesos com Via Campesina, però la defensa de la producció local d’aliments vinculada a fets d’economia, de justícia social, de cultura i de medi ambient és una aspiració de sentit comú que transcendeix ideologies.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF