Societat 16/12/2019

Cerveses de Nadal, una proposta que es consolida

Les marques fan edicions especials per acompanyar aquesta època de festa i àpats copiosos

Jordi Bes
5 min
Algunes de les cerveses especials d'hivern

BARCELONAEn els àpats de Nadal acostuma a haver-hi algun vi escollit per a l'ocasió i un cava per brindar. Així com el vi té molts números de ser un negre amb cert cos per aguantar un menjar copiós, també hi ha l'opció de provar-ho amb una cervesa que compleixi el mateix objectiu. Algunes cerveseres en fan algunes únicament per a aquests mesos freds de l'any, amb unes característiques que també les fan idònies per prendre-les quan ens entaulem per Nadal. En alguns casos a l'etiqueta hi ha algun element que ens recorda el seu caràcter nadalenc. D'altres fugen d'associar-la només a aquests dies i com a molt en algunes es pot reconèixer el seu caràcter hivernal perquè inclouen noms com Winter Ale. En el cas de les catalanes, tenen en comú que acostumen a ser de tirades molt limitades, i això fa que els productors aguditzin l'enginy i aprofitin per crear cerveses originals.

No hi ha un patró únic per a aquestes cerveses d'hivern, ideals per aixecar l'ànim quan fa fred, però la responsable de la cerveseria 2D2Dspuma de Barcelona, Susana Giner, explica que "en les tradicionals predomina la malta i són pujades d'alcohol perquè la tradició de cerveses de Nadal és belga".

La cervesa centrada en una època de l'any, que es pot anomenar estacional, ve de lluny. Els monjos belgues n'elaboraven quan disposaven de la matèria primera i les condicions per fer-la, recorda el sommelier Ferran Vila. Encara se'n produeixen d'estacionals, a vegades simplement per màrqueting, i així com hi ha les nadalenques i d'hivern, també hi ha les d'estiu. Si bé totes es podrien prendre durant tot l'any, cadascuna té el seu moment idoni de consum. Sovint les que són per suportar millor el fred poden tenir tocs d'espècies, a més de la presència notable de la malta (que les fa de textura densa), mentre que les que són per als mesos calorosos poden ser més llupolades (cosa que pot fer-les més amargues i refrescants) i tenir tocs de fruites tropicals, explica Vila.

"Per Nadal s'entén que has d'anar amb abric, bufanda i guants, i per tant són cerveses més pesants, més denses, amb 6 graus d'alcohol o més, amb un toc especiat, com ara de gingebre, i amb base maltejada", continua Vila, de manera que fins i tot poden casar perfectament amb la carn del dia de Nadal i els canelons de Sant Esteve.

En el cas de les catalanes, les cerveseres artesanes en fan lots de producció molt limitada, i això fa que es puguin permetre experimentar i que tinguin un toc "irreverent", detalla Giner, que recomana fixar-se en un detall abans d'endinsar-se en la cervesa hivernal: sovint caldrà fer una certa indagació per saber quines són les pròpiament nadalenques, ja que en les d'aquí es tendeix a evitar que duguin símbols típics d'aquesta època per una qüestió comercial. "El 10 de gener la gent no vol cerveses de Nadal", afirma Giner. I si no ho posa a l'etiqueta, segur que tenen més sortida perquè la venda s'allarga en el temps.

Per prendre-les davant la llar de foc

A Catalunya hi ha algunes cerveseries artesanes que n'elaboren. Per a aquest hivern la Hopsters de Besalú (Garrotxa) ha creat la Bonka Tonka en llauna, una Imperial Stout amb vainilla i tonca, i que té un 9% d'alcohol. És una negra amb un gust refinat que podria atreure també cervesers que són poc amants de les negres. "La gent potser no hi té costum, però seria una cervesa d'estar a casa, a la vora del foc reunits amb gent, i d'acompanyar amb postres i fins i tot amb carn", explica Ferran Ribas de Hopsters, que no amaga les seves ganes de fer "coses diferents". Segons ell, "a tot cerveser li agrada experimentar i provar coses noves", i en anys anteriors n'havien fet d'altres d'hivernals, com una Russian Imperial Stout que arribava al 12% d'alcohol i en què predominava especialment el clau, a més del coriandre i la canyella. També una Porter negra amb menys graduació i amb figa, i que havia estat envellida en una bota usada de garnatxa de l'Empordà.

Tant si som davant una llar de foc com si no, en podem tenir la sensació prenent la Moska Torrada que enguany ha reeditat la cervesera Moska de Sarrià de Ter (Gironès). És una smoked ale en ampolla, o sigui una cervesa fumada a la qual busquen donar-hi un estil lager. Està elaborada amb un alt percentatge de malta fumada amb fusta de faig, i hi predomina el gust del fum i el pebre vermell de La Vera que porta. La Tronada va néixer després que Girona es convertís en una de les localitzacions on es va rodar la sisena temporada de la sèrie Joc de Trons. Per a Josep Borrell, de Moska, en la cervesa artesana es busca molt la novetat, però ell prefereix "mantenir la gamma clàssica i anar millorant les receptes", i per això l'ha tornat a treure. Té un 5,6% d'alcohol i està convençut que té alguna cosa que enganxa. "Escalfa per dins", remarca. L'han ideat perquè pugui acompanyar menjars com ara carns a la brasa, calçots, fumats i fins i tot guisats. Un pop a la gallega també podria anar-hi bé.

Les cerveses de Nadal no són cosa només de les cerveseres artesanes més petites. Una de les que ja ha adquirit certa dimensió, Cervesa del Montseny, té la Hivernale en ampolla. L'empresa, de Sant Miquel de Balenyà (Osona), n'elabora quatre de temporada, una per estació. La d'hivern va ser la primera que van fer d'estacional. En aquest cas sí que hi ha alguna referència al Nadal: es tracta d'una Christmas Ale, i el seu disseny, amb una etiqueta vermella i la representació d'un floc de neu blanc, s'adequa a aquests dies. Té un 7% d'alcohol, i quan es tasta hi destaca primer un subtil gust d'anís estrellat, però un cop fet el glop apareix un regust dens propi d'aquestes cerveses. La recomanen per a les postres o per a un estofat. A Cervesa del Montseny saben que té el seu públic i que hi ha consumidors que cada any l'esperen. Només se'n pot trobar des de mitjans de tardor fins després de Reis.

Una cistella amb diverses cerveses de Nadal

Damm, la primera productora de cervesa a Catalunya, també en fa una de Nadal en ampolla, disponible entre finals de novembre i mitjans de gener. Té un 6,5% d'alcohol i és fàcil de beure, de manera que escau a qui està acostumat a prendre cervesa de grans marques i és poc amic d'innovar amb aquesta beguda. A la companyia concreten que el perfil del consumidor és una persona de més de 25 anys amant de la gastronomia i atreta per les tradicions. Tant Cervesa del Montseny com Damm subratllen que les nadalenques també són hereves d'una tradició que s'havia instal·lat a les fàbriques. En el cas de la Damm, indiquen que "evoca el record d'aquelles primeres cerveses que els mestres cervesers elaboraven especialment per regalar als seus col·laboradors i amics per Nadal a la dècada dels 50".

L'edició especial que Damm treu per Nadal

Les belgues sí que mostren el Nadal

Si obrim el focus fora de Catalunya, Giner, de la botiga 2D2Dspuma, recomana prendre nota de la Sour Reserve de la gallega Menduiña, en la qual el que s'accentua és l'acidesa i la fusta després d'haver passat per bota, i així marca també perfil propi dins de l'àmbit de les cerveses d'aquesta temporada. Els interessats en les d'altres països poden endinsar-se en les belgues, entre les quals n'hi ha un bon grapat amb dissenys llampants a l'etiqueta que no amaguen que s'han creat per a Nadal, com la de Delirium edició Christmas (10% d'alcohol), Gordon Xmas (més dolça), St Bernardus Christmas Ale (d'abadia) i la Gouden Carolus Christmas, tot i que també n'hi ha d'altres indrets, com una de ben forta i que està entre les de Nadal més conegudes del món, l'austríaca Schloss Eggenberg Samichlaus Classic (14% d'alcohol), a més de les de marques com Mikkeller, originària de Dinamarca, i de la qual hi ha un establiment a Barcelona.

A la cervesa li costa entaular-se

Malgrat que només de cerveses d'hivern hi ha un bon grapat d'opcions a l'abast, aquesta beguda es presta poc a colar-se a les taules nadalenques. Els comensals catalans són molt més propensos a acompanyar el menjar amb vi, cosa que també es nota en els restaurants que volen ser curosos amb tot el que envolta un àpat. Ferran Vila és el sommelier del restaurant Atempo de Sant Julià de Ramis (Gironès). Des que va obrir, l'agost del 2018, calcula que ha fet uns 1.500 maridatges d'àpats amb vi, mentre que amb cervesa només n'ha servit tres, i això que en té una carta de més de 25. Per a ell la clau és oferir l'opció cervesera al client. "Falta oferir-la perquè, si no, quedarem estancats", adverteix, i defensa que, com passa amb el vi, hi ha moltes cerveses a l'abast que poden arribar a enriquir un àpat.

stats