Nacho: “La meva vida era aconseguir doblers per comprar droga i consumir”

PalmaMentre ens atén per a aquesta entrevista, a Nacho li sona el telèfon. El citen l’endemà per a una entrevista de feina. És, en certa manera, el millor colofó per a una història de superació personal després de molts d’anys de sentir-se perdut, fins i tot d’ell mateix.

Tenia 12 anys quan fumà el primer porro a la barriada. “Veia com ho feien els grans i vaig voler experimentar-ho”, explica. En el seu cas, va ser “la pitjor decisió que ha pres mai”, perquè el consum de drogues, segons Nacho, “és com pujar una escala: a poc a poc arribes a les altres, les més fortes”.

Ara té 30 anys i per primera vegada veu que pot tenir una vida normal, com la dels altres. “Enguany ha estat un punt d’inflexió”, diu. Ara s’expressa amb paraules com autestima, esperança, feina, família, vida… “Ja no recordava el que era la il·lusió”.

El primer contacte que Nacho va tenir amb l’heroïna fou mentre vivia a Barcelona. “Freqüentava una plaça de Gràcia, ja prenia altres droges i és possible que cercàs un efecte més explosiu”, conta. En aquella època, vivia una situació emocionalment dura i, de sobte, se li sumà la mort recent de la seva mare. “Estava fluix, em sentia perdut”. I així va ser com, a través d’una amics italians que consumien heroïna, ell també hi va arribar. “En veia els efectes plaents i no m’ho vaig pensar”. A partir d’aquí, a poc a poc, en va prendre cada vegada més sovint, fins a arribar a “una addicció brutal”.

Quan això passà, Nacho tenia 20 anys, llavors -i també ara- era molt “fàcil aconseguir heroïna”.

Per la seva banda, la família sempre ha tingut constància que consumia diferents tipus de drogues, “però mai no els vaig contar res sobre l’heroïna”.

El primer punt d’inflexió arribà poc després. “Quan vivia a Barcelona, em vaig veure perdut. Duia un ritme de vida estrambòtic i vaig decidir tornar a Palma per allunyar-me d’aquell món. Vaig deixar l’heroïna durant dos anys, però continuava consumint altres drogues”. Una vegada a Palma, passat un temps, tornà a caure en l’addicció i “va ser pitjor”.

Nacho explica que un dia s’aixecà i va veure que estava tot sol, “m’havia allunyat de tota la meva gent”, assegura. “La meva vida era

trobar doblers per comprar droga i per tornar a consumir, i així de manera successiva; no feia res més”.

Aquella època la va passar dormint al carrer i a cases ocupades “amb molts problemes”. Sense família, sense amics. “Em sentia com un titella perquè el consum em manejava”.

Una amiga li parlava de tant en tant de Projecte Home. I el dia definitiu va arribar.

Al principi explica que el seu entorn no se’l va agafar seriosament. “És normal, he estat consumidor de droga durant més de mitja vida; els va costar confiar en mi”. Però el temps i la voluntat de canvi li han donat la raó.

Va començar amb tres mesos de desintoxicació en el programa Andada i tot seguit ha fet deu mesos a Casa Oberta. Nacho confessa que la teràpia “és dura”. “Treus tots els moments de la teva vida per cercar el problema inicial que et va dur a acudir a les drogues”. Però no només es mira el passat, també es posen en alerta sobre les situacions que poden fer recaure-hi de nou.

I quan està a punt de començar una nova vida, ara tot són records. “Per desgràcia, per allà on vagi tenc històries negatives referides al consum”. L’estratègia davant d’aquestes situacions, assenyala, és “canviar el xip i fer la volta a la situació”.

Davant una addicció s’hi amaga molt de patiment, no només de qui ho viu, també de la seva família. “Jo som un privilegiat, m’han donat suport total”, afegeix.

Quan s’ha complit un any des que inicià la teràpia, mira enrere i reconeix que “ha estat molt dur”, però ha aconseguit allunyar-se d’una rutina “que he tingut tota la vida”.