Publicitat
Publicitat

TURISME

Molts municipis continuen encadenats al model de sol i platja

Un estudi d'Esade revela que la major part del litoral no ha dissenyat noves estratègies

Ampliar l'oferta per seduir els turistes que busquen alguna cosa més que estirar-se al sol en una platja bonica i idear iniciatives per convertir-se en un destí atractiu també més enllà dels mesos de calor. Són dues de les recomanacions per a les poblacions costaneres que es desprenen de l'estudi d'Esade Governança de les platges espanyoles, que alerta que el 67% d'aquestes poblacions -s'ha treballat amb una mostra de 150 localitats de tot l'Estat- no tenen un pla estratègic específic per a la gestió de les platges, tot i reconèixer la importància que tenen per al municipi (si els quedessin inutilitzades, més de la meitat d'aquestes poblacions viurien un autèntic desastre econòmic).

Malgrat aquesta indefinició, els municipis veuen les platges com l'eix de desenvolupament econòmic del municipi. I, de fet, el 61% asseguren que tampoc tenen plans de creació de nous productes turístics que permetin fer un pas més enllà de l'enquistat model de sol i platja. A més, dins del reduït grup que sí que ha dissenyat una planificació, en prop de la meitat dels casos no s'ha fet amb un horitzó fixat a més d'un any vista, cosa que, com apunten a Esade, els resta visió estratègica.

"Aquests municipis haurien de buscar un tipus de turista actiu que estaria disposat a gastar més diners en una oferta més àmplia d'activitats, que no es reduís a sol i platja", resumia ahir en la presentació de l'estudi el seu director, el catedràtic de màrqueting Josep Francesc Valls. L'informe, que s'ha realitzat amb la col·laboració de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, posa de manifest, segons Valls, una contradicció: la gran majoria d'aquests municipis (el 84%) es declaren satisfets amb les prestacions de les seves platges (dutxes, papereres o passarel·les), però tenen, en canvi, un llarg camí per recórrer en àmbits com la millora de la gestió econòmica, l'oferta i la innovació turística, la planificació estratègica i la qualitat ambiental.

Pel que fa a aquest últim punt, l'estudi apunta que la majoria d'aquestes poblacions continuen oferint les seves platges al màxim nombre de turistes possible sense marcar un sostre que garanteixi que s'està preservant l'espai natural. I això es tradueix en el fet que prop del 60% de les platges ofereixen menys de cinc metres quadrats per banyista. Una dada que s'inscriu, òbviament, en els mesos d'estiu, quan s'arriba a extrems de saturació.

Una oferta més àmplia

Vista aquesta dinàmica, amb caigudes en picat de l'ocupació a l'hivern, els responsables de l'estudi remarquen un altre repte: rebaixar l'estacionalitat lligada a les platges. És a dir, convertir-les en un atractiu, també, fora dels mesos de calor. Per això tenen clar que, amb l'horitzó del 2020, s'han de potenciar reclams lligats a l'oferta de platja, com ara l'oferta cultural i patrimonial, la gastronòmica o la d'organització d'esdeveniments. En la línia, com remarca Valls, del que ja es fa a la Costa Brava amb un seguit de propostes culturals i gastronòmiques que contribueixen a plantar cara a l'estacionalitat del turisme a les localitats costaneres. I amb especialitzacions com la del submarinisme a l'Estartit.

Vacances més curtes

L'estudi dibuixa una altra tendència, que és la de les vacances més curtes com a conseqüència de la crisi, i remarca la importància que els municipis s'hi adaptin. Un aspecte que, segons Esade, faria necessària una planificació estratègica que els municipis, en la seva majoria, no estan fent. També s'apunta com a assignatura a millorar la coordinació entre administracions i les relacions amb el sector privat. Malgrat la situació econòmica, només un 15% dels municipis són partidaris de coordinar-se amb agents privats per a la gestió de les platges.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF