Societat 02/11/2018

Mor Pere A. Serra, l'editor que sempre es va sentir periodista

El president d'honor del Grup Serra va fer una immensa tasca de promoció de la cultura del país

Cristina Ros
5 min
Pere Serra, en una imatge d'arxiu

Palma“No es fa de periodista, s’és periodista”, va repetir Pere A. Serra en nombroses ocasions al llarg de la seva vida. Ell es considerava periodista, “per damunt de tot”, i així ho deia. Aquest divendres, Pere Antoni Serra Bauzà ha mort a Palma, als 90 anys. Editor i president d’honor del Grup Serra, ha estat tot un referent de la premsa a les Illes Balears, com a fundador de l’empresa editora dels diaris Última Hora, Diari de Balears, Majorca Daily Bulletin (en anglès, des de la seva fundació, el 1961), del setmanaris Mallorca Magazin (en alemany) i Sóller, entre d’altres, a més d’empreses de ràdio i televisió. Serra va donar suport al naixement de l’ARA Balears, del qual el Grup Serra és accionista. Al front del grup que fundà, hi ha ara els seus tres fills: Carme Serra, presidenta del Grup Serra, Miquel Serra, que està al front de les publicacions, i Paula Serra, al capdavant dels mitjans audiovisuals. L’editor sempre va potenciar el caràcter familiar de l’empresa.

Es definia com a periodista, però també com a col·leccionista d’art. Un dels vessants més destacats de Serra ha estat lligat al món de la cultura de les Balears, com a mecenes de nombrosos artistes i impulsor de múltiples iniciatives artístiques, literàries, de recuperació de la història de les Illes Balears, i d’enfortiment de la llengua catalana.

Emprenedor des dels inicis

Nascut a Sóller, el 18 d’agost de 1928, Pere A. Serra es va traslladar a Palma a fer el servei militar i va ser en aquell temps quan, mentre també conduïa un taxi, començà a escriure al Baleares (resultat de la fusió d’El Día i Falange), una capçalera que compraria el 1984 i que transformaria l’any 1996 en el Diari de Balears, d’ideologia progressista i primer diari en català de les Illes. El 2013, en una entrevista amb el director del diari ARA, Carles Capdevila, l’editor es declarava nacionalista “per necessitat i voluntat”. I afegia: “El meu pare em deia: ‘Si ens conquereixen els francesos o els russos o els àrabs, potser tu algun dia deixaràs de ser espanyol. Però mai deixaràs de ser mallorquí’”.

Emprenedor des de ben jove –no tenia cap problema a reconèixer haver practicat l’estraperlo i el contraban de tabac–, amb només 25 anys va fundar l’editorial Atlante, el 1953, adquirí la maquinària que quedava de Gráficas Mallorca i es convertí en el primer impressor dels premis Ciutat de Palma, creats el 1955. Amb Atlante, va editar Bearn, de Llorenç Villalonga –el 1956, un fet que, com ell sempre recordava, havia permès provar que l’escriptor mallorquí no havia plagiat El guepard, de Lampedusa–, La família de Pascual Duarte, de Camilo José Cela, La posada de la núvia, de Llorenç Moyà, i S’ha venut un home, de Josep Maria Palau i Camps, entre molts d’altres títols.

Convençut de la necessitat de divulgar la cultura del país, Pere A. Serra també fou l’editor de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, la Gran enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears, de la traducció al català de Die Balearen (Les Balears descrites per la paraula i la imatge), de Lluís Salvador d’Àustria, entre d’altres.

L’obsessió per l’art

Al mateix temps que desenvolupava la seva professió de periodista i editor, va créixer en Pere A. Serra el que ell mateix considerava “una obsessió per l’art”. De nin, sobretot a través del padrí patern i també del seu pare, havia conegut les obres dels pintors que sovintejaven Sóller i la serra de Tramuntana: Rusiñol, Joaquim Mir, Sorolla, Anglada Camarasa i un llarg etcètera que, amb el temps, incorporaria a la pròpia col·lecció i que aniria complementant amb artistes de la seva generació i molt més joves, tot dibuixant un dels relats més complets de l’art fet a les balears el darrer segle.

Considerat un dels mecenes més destacats de l’art i la cultura a Mallorca, a l’esmentada entrevista, l’editor confessava a Carles Capdevila: “Quan ho ets [col·leccionista], la part de mecenes ve sola, coneixes pintors joves i els ajudes. Soc i he estat amic de grans artistes”.

En aquest sentit, s’ha de destacar l’amistat que, des d’època primerenca, va establir amb Joan Miró. De fet, Pere A. Serra va ser un dels primers a les Illes a creure en la importància de l’obra de artista català afincat a Palma. De Miró, edità El vol de l’alosa, va escriure Miró i Mallorca, va promoure l’exposició antològica de Miró a la Llonja de Palma amb motiu del 85è aniversari del pintor i va aconseguir que l’artista fes nombrosos logotips per a la promoció turística i cultural de l’illa.

El seu fons d’art, reunit a la Fundació d’Art Serra, inclou obres dels artistes més destacats del segle XX, i fou el bessó artístic per a la creació del museu Es Baluard de Palma, que Serra impulsà i del patronat del qual tenia el títol de president fundador. L’editor podia presumir –demanant “perdó per la immodèstia”– d’haver fundat tres museus: a més d’Es Baluard, promogué la restauració del casal modernista Can Prunera, de Sóller, i la seva conversió en museu, i el de Valldemossa.

Sobre el periodisme i el poder

Per a Pere A. Serra, un diari és cosa de “sang i nervi. La novetat és la sang del periodisme, i l’originalitat, el nervi”, com declarava al llibre de converses amb Francesc Bujosa, editat per Lleonard Muntaner. Deia que tenia clar que “el que fa vendre diaris són fonamentalment els esports i els succeïts” i recordava amb una certa nostàlgia les redaccions de fa dècades: “A mi m’agradaven aquelles redaccions on els periodistes s’engataven de vi barat i després eren capaços de tirar-se les màquines pel cap. Tot per defensar la seva opinió front a la des altres. Crec que aquelles discussions eren la millor escola de periodisme que s’ha inventat mai. Ens absorbien totalment… Ara tot és més asèptic, més educat”.

Personatge excessiu, sovint políticament incorrecte i amb moltes i estretes relacions amb els successius poders de tots els colors polítics, sobre molts dels quals exercí una innegable influència; persona amb tants amics com detractors, Serra, el 2013, negava l’abast del seu poder: “De poder, res. Els diaris tenen avui en dia molt menys poder que en temps de Franco, per exemple.

Avui en dia no som el quart poder. Abans publicaves una notícia sobre un batle que havia cobrat una comissió i l’endemà el feien dimitir des de Madrid. Ara publiques això i ho passa pitjor qui ho ha publicat”. Per a ell, el periodisme s’assemblava a “agafar una llimona i esprémer-la mentre quedi una gota de suc. El periodista, com el pintor, neix, no es fa. Ha de tenir inquietud, ser molt valent i un poquet insensat”. Ell, que sempre va apostar per la premsa regional, considerava que no es troba amenaçada: “sempre tindrà un motiu de ser”, deia.

Reconeixements

Des que es conegué la mort de l’editor, divendres se succeïren les mostres de condol i de reconeixement. Pere A. Serra era acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià i corresponent de la de San Fernando, doctor honoris causa pel Dowling College, d’Oakdale, fill il·lustre de Sóller i fill adoptiu de Fornalutx. Dels nombrosos reconeixements de què fou objecte destaquen la creu de Sant Jordi i les medalles d’or de les Illes Balears i de l’Ajuntament de Palma i la d’honor del Consell de Mallorca.

La vetlla de Pere A. Serra serà aquest dissabte, de les 11 a les 14 h i de les 17 a les 21 h al Bon Sosec i el funeral tindrà lloc a la parròquia de SantBartomeu, de Sóller, dilluns, 5 de novembre, a les 20.30 h.

stats