Inundacions devastadores deixen cinc morts i 3.500 desallotjats

València“Impotència total i brutal i una gran sensació de paràlisi. A mesura que vas pujant les escales, et vas sentint cada cop més atordit pel que deixes enrere i perquè a dalt només hi ha la teulada i no

tens escapatòria. Et sents com un animal acorralat. És una experiència que no li desitjaria a ningú”. Així narrava divendres Pedro Braco, un veí de 54 anys del barri de Cantereria d’Ontinyent, l’episodi que dijous va viure quan a les set del matí el riu Clariano es va desbordar i vainundar el seu habitatge, que no va poder abandonar fins quatre hores més tard, quan les aigües van baixar.

És només un dels milers d’afectats per les inundacions que la gota freda ha provocat els darrers dos dies al sud-est de la Península, sobretot al sud del País Valencià i amb especial virulència també divendres a Múrcia i Almeria, deixant un fatídic balanç de cinc víctimes mortals i de fins a 3.500 desallotjats.

Aquesta tragèdia s’ha produït gairebé un any després de la torrentada que assolà el Llevant de Mallorca, la qual provocà 13 víctimes mortals. Les destrosses materials també han sigut importants, i moltes només podran quantificar-se quan baixi l’aigua que encara negava divendres habitatges, carrers i moltes carreteres, fruit del desbordament de diversos rius. A les dues primeres morts de dijous al municipi manxec de Cabdet, al límit amb el País Valencià, s’hi van sumar divendres tres víctimes dels aiguats més. A Almeria, un home va quedar atrapat dins d’un túnel, mentre que un home va ser localitzat sense vida en un cotxe submergit a Jámula, a Granada. I a última hora de la tarda es va localitzar el cos d’un home a Oriola, a Alacant, un dels municipis més castigats pel temporal. Els registres de pluja parlen per si sols: en algunes localitats, com Beniarrés o la mateixa Oriola, hi van arribar a caure més de 500 litres per metre quadrat en menys de dos dies. Aquesta xifra és gairebé tot el que plou a Barcelona en un any.

Els efectes de la gota freda a les Balears no han estat tan dramàtics. A Mallorca i Menorca es varen produir més de 150 incidents des de dimecres, tots sense danys personals de gran consideració:

embarcacions a la deriva, arbres caiguts i habitatges i locals negats varen ser algunes de les incidències ateses pels serveis d’emergències. L’espai aeri també es va veure afectat i alguns vols cap als aeroports de Mallorca i Menorca varen haver de ser desviats. Les Pitiüses varen patir el pas de la gota freda divendres. L’Aemet va registrar ratxes de vent de 70 quilòmetres per hora i un total de 500 llamps. A més, alguns vols amb destí a Eivissa varen haver de ser desviats a l’aeroport de Son Sant Joan.

Tensió i pànic per moments

L’efecte dels aiguats ha sigut devastador al sud-est peninsular. A la comarca alacantina del Baix Segura més de 200 persones van ser desallotjades pel desbordament del riu Segura, 70 a Elx, al Baix Vinalopó. De fet, tres dones embarassades que es van posar de part van haver de ser

traslladades fins a un centre sanitari en helicòpter, ja que l’aigua que ho inundava tot impedia fer-ho per carretera. La tensió acumulada i, en alguns moments, la por van fer que circulés informació distorsionada o fins i tot falsa sobre el que passava. Per exemple, es va parlar d’un trencament al pantà de Santomera quan aquest embassament, ple d’aigua, va començar a desembassar a

primera hora de la tarda. La propagació del rumor va obligar la Confederació Hidrogràfica del Segura a emetre un comunicat desmentint el desastre.

No obstant això, dues hores després, Denis Allso, un veí de 28 anys de la pedania oriolana de Desamparados repetia convençut a l’ARA que el trencament era cert i el desastre imminent: “Ho comenten tots els veïns”, insistia. Amb aquest equívoc, Allso es resignava a l’infortuni que casa seva fos inundada. “Què pots fer si un agent de la Guàrdia Civil et diu que no s’hi pot fer res? Als camps que envolten el poble l’aigua ja arriba a les copes dels arbres i està entrant als carrers de fora del poble. Jo visc en un dúplex de tres pisos, crec que em podré salvar”, es consolava. En el moment de tancament d’aquesta edició, ja més preocupat, avisava que l’aigua no deixava d’acostar-se al seu habitatge. Tot i que menys, també van resultar afectades zones de platja com les de la Dehesa de Campoamor, al terme d’Oriola, on divendres es va traslladar per fugir dels aiguats Moisés Soriano, economista de 35 anys. Amb tot, no es va estalviar el neguit de veure, durant la nit de dijous, com a l’apartament familiar “la tromba d’aigua era tan gran que els dos desguassos del pati interior no eren capaços d’empassar-se tota l’aigua”.

Divendres mirava incrèdul al seu voltant: “La platja ha desaparegut, i la rambla, que mai porta aigua, ara és un riu que es confon amb la mar”. Com a mínim, Soriano va evitar veure com el bloc on resideix a la cèntrica avinguda d’Espanya d’Oriola es trobava totalment envoltat de més de tres pams d’aigua. “Els veïns m’envien fotos, i el riu no para de créixerperquè rep les aigües de la pluja de més amunt”, va dir. Per intentar evitar el desastre, 3.000 efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat es van traslladar divendres a les zones afectades per mitigar el caos generat per 74 carreteres tallades –34 al País Valencià–, serveis ferroviaris cancel·lats, el tancament d’un aeroport i innombrables danys en les infraestructures. Unes destrosses que el govern espanyol es va comprometre a compensar, almenys en part. Així ho va dir la portaveu en funcions de l’executiu de Pedro Sánchez, Isabel Celaá, que va avançar que oferiran on correspongui “la declaració de zones greument afectades per emergències de protecció civil”.

La confiança de Pedro Braco en les promeses d’ajudes públiques era més aviat baixa: “Sort que tinc la casa assegurada”, es lamentava. “El meu objectiu és arreglar la casa, perquè és la nostra vida. Jo vull quedar-me al barri, però no depèn de mi, sinó de si l’Ajuntament i la Confederació Hidrogràfica

del Xúquer actuen al llit del riu. Quan érem menuts, el llit del riu estava un metre i mig més baix, però amb les contínues inundacions s’ha anat omplint de terra i pedres”. I descrivia: “Fa 32

anys que visc en aquesta casa i fins ara la vegada que més aigua havia entrat va ser fa dos anys, quan es van acumular 40 centímetres. Abans de divendres van ser dos metres”.