Mmantsetsa Marope: “Les universitats depenen massa de la classe magistral”

Entrevista a la directora de l’Oficina Internacional d’Educació de la Unesco

Des del 2014, Mmantsetsa Marope és la directora de la branca educativa de la UNESCO. Doctora en educació per la Universitat de Chicago, va visitar Barcelona fa algunes setmanes per reunir-se amb representants de diferents entitats i professionals de la comunitat educativa i traslladar-los un missatge clau: cal reformar urgentment el sistema educatiu (des de les escoles bressol fins a la universitat) per incorporar-hi l’aprenentatge per competències.

Què és l’aprenentatge per competències?

El que aprenem és important però a vegades no és eficient. El que realment és important és què podem fer amb el que hem après. I això és el que busquem treballant per competències. Jo puc dir que ets una periodista competent i estaré dient que fas bé la teva feina, però això no vol dir que sàpigues moltes teories sobre periodisme. Aplicar el que hem après és més important.

Ja ho fan moltes escoles.

En un enfocament competencial l’aprenentatge és de per vida, perquè mentre vius necessites aplicar els coneixements que has adquirit. Amb això vull dir que aquesta metodologia ha d’arribar també a la universitat, que és on s’estan formant els professionals que dirigiran el país. Les universitats s’han de reorientar per produir professionals que siguin locals i globals a la vegada, i sobretot que tinguin moltes ganes d’aprendre tota l’estona, perquè ara l’entorn canvia molt ràpidament. És perillós si un estudiant, quan acabava la universitat, diu: “Per fi, ja puc començar a treballar!”

Què han de canviar en concret?

Depenen massa de la conferència i de la classe magistral. Transmeten molta informació però no es fixen en si els estudiants saben aplicar aquest coneixement a la vida real.

Això comporta un canvi de paradigma que potser alguns professors no volen assumir.

Els mestres i professors necessiten ser ensenyats per transmetre el coneixement, i sobretot en els estudis per ser mestre. Si les universitats no canvien, continuaran injectant al sistema l’antic estil de professors. Segur que has tingut professors que en sabien molt però que no s’explicaven bé.

Com imagina les aules d’aquí deu anys?

Espero que en els pròxims cinc anys ja no vegi cap estudiant assegut davant una pissarra mirant el professor, sinó treballant amb problemes reals usant la tecnologia. Si mires un hospital ara i un del segle XIX hi veuràs diferències abismals. En canvi, ¿et descol·locaria igual veure una classe del segle XIX i una d’ara? Crec que no.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF