Els mostradors buits
El coronavirus ens està duent a situacions insospitades fa pocs dies
De bell nou veim els mostradors dels supermercats buits, però ara no és que no hi arribi menjar per causa del temporal, és que molta gent arreplega menjar per por del que es pugui esdevenir. El coronavirus ens està duent a situacions insospitades fa pocs dies. I ens fa entreveure també la importància del tema alimentari, una realitat de la qual no sempre som conscients. En un altre sentit, també crida l’atenció el tractament que en un primer moment fan certs ajuntaments dels seus mercats municipals, tractant-los com a simples aglomeracions de gent i sense considerar la funció essencial que fan en el subministrament alimentari de les famílies. Sembla encertada la demanda de diferenciar les vendes d’aliments frescos i de proximitat, que no es poden prohibir, de les vendes de productes no imprescindibles per a les persones.
Les estadístiques
En la pagesia, les xifres quadren amb tot llevat de la realitat
Les estadístiques són importants i serveixen per prendre decisions si estan ben fetes. El problema el podem tenir, si de cas, quan no tenim estadística o quan la que tenim és errada. I això és el que passa, en general, en el coneixement de les realitats econòmiques no turístiques a les Illes Balears i, d’una manera especial, en el coneixement de la realitat agrària. Les coses es veuen a simple vista. Ningú no pot discutir el que està passant a la pagesia, davant una agonia llarga i feixuga, perquè els fets són perceptibles i evidents. Però a l’hora de descriure estadísticament i científicament la realitat pagesa es troben molts de problemes. Durant anys, per exemple, les superfícies dels distints conreus es mantenen inalterables i les xifres quadren amb tot llevat de la realitat. I això és un obstacle per saber on som.
Missió impossible
La renda agrària per unitat de treball i any arriba al 54% del valor peninsular
La Conselleria d’Agricultura ha fet públic el treball L’agricultura i la ramaderia, en un punt d’inflexió. Informe pel reconeixement de la insularitat dins la futura PAC, en el qual l’element central és veure quina és la rendibilitat de les explotacions agràries balears i veure si hi ha diferències en relació amb les explotacions agràries peninsulars i, en general, amb les d’Europa. I les dades són aclaridores: la renda agrària per unitat de treball i any sols arriba al 54% del valor peninsular. És una dada molt preocupant, que, certament, col·loca els pagesos illencs en la digna condició d’herois, com va dir la consellera Mae de la Concha, ja que sobreviuen en unes explotacions agràries gens rendibles. Algun mitjà de comunicació ha qualificat la permanència dels agricultors a les seves explotacions de missió impossible.
Uns elevats sobrecostos
Els pinsos compostos són un 64,6% més cars a les Balears que a la Península
D’on prové aquesta acusada manca de rendibilitat? És que els nostres pagesos són incompetents i ineficients en el terreny comercial? No, la principal causa del problema són les diferències de costos entre les Illes i la Península: els pinsos compostos són un 64,6% més cars a les Balears que a la Península; els costos dels fertilitzants són un 17,4% majors aquí i el cost del gasoil agrícola és un 8,8% més car. En concret, conrar una hectàrea d’ametlers de secà costa a les Balears 139 € més; el cost de les olives per fer oli en regadiu és 341 € per hectàrea més car a les Balears i el porc d’engreix representa un sobrecost de 153 € per animal. En el cas de les vaques de llet, el sobrecost és de 1.133 € per vaca. El sobrecost anual de la insularitat per al sector primari és de 38 milions d’euros a l’any, sense comptar els menors ingressos, perquè els costos són elevats, però els preus també són més baixos.
La política agrària europea
Les subvencions europees també ens discriminen
Podríem pensar que les polítiques agràries haurien de corregir aquests problemes, però no és així. Les subvencions europees també ens discriminen. Els imports percebuts per pagament bàsic pels agricultors balears són un 40% menors a la mitjana espanyola. Els imports rebuts per hectàrea són un 20 % inferiors i el valor mitjà d’un dret a les Balears és de 117,58 € i a l’Estat, de 144,52 €. A això hi hem d’afegir que el 75% dels perceptors balears no arriben als 4.000 € d’ingressos de la PAC, quan a la Península són el 66% els que no hi arriben. Aquesta realitat és la que es pretén moure, compensant els sobrecostos de la insularitat, i sabent que això no basta per salvar el camp, però que és una condició necessària per intentar-ho.
