Míriam Cano: “En moments de gran barbàrie cal molta humanitat”

L'Escriptora i traductora parla de traducció del llibre 'Cartes a un amic alemany'

En coneixia el text i, pocs dies abans de l’1-O, va pensar que el català el necessitava. Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) participa aquests dies en la Setmana del Llibre en Català de Palma i ho fa amb la seva darrera traducció davall el braç. Cartes a un amic alemany, publicat per Lleonard Muntaner Editor, no és dels llibres més coneguts d’Albert Camus, però avui esdevé un text, una lectura essencial. Així ho va veure la poeta, escriptora, articulista, crítica de cinema i de música, i no es va poder estar de traduir-lo. Sí, precisament en aquest moment.

La iniciativa de dur al català les cartes que Camus va escriure a un amic alemany fictici va sorgir de vós. Què us hi va dur?

Just el 20 de setembre del 2017, jo tornava a casa després de defensar la seu de la CUP. Estava molt trasbalsada per tot el que vivíem a Catalunya aquells dies. Encara no ens havien pegat per anar a votar, però faltava poc. En els moments d’inquietud, solc cercar un llibre que m’acompanyi, que m’ajudi a entendre o a pair allò que passa. Vaig anar directa al prestatge on tinc Lettres a un ami allemand de Camus, perquè és un text molt humà i entusiasta. A la coberta de l’edició que tinc hi ha una esvàstica, símbol de tanta barbàrie, immobilitzada per la força de les paraules. Vaig pensar: ara ens cal un text així.

I ho vàreu proposar a Maria Muntaner, editora del segell Lleonard Muntaner.

Vaig pensar-hi de seguida, és sensible i entusiasta. Li vaig escriure i no van passar ni cinc minuts i ja m’havia respost el correu: “M’acabes de compondre el dia”, em va dir. Llavors la Maria Muntaner i jo vam fer una carta als Reis, en què demanàvem el pròleg i l’epíleg a Xavier Antich i a David Fernández, que s’hi van implicar de seguida amb uns paratextos del tot aclaridors i acompanyant-me en un procés realment bonic.

El mateix Camus ho explica: “Contraposo dues actituds, no dues nacions, fins i tot si, en un moment de la història, aquestes dues nacions han pogut representar dues actituds enemigues”. És l’actitud que creis necessària traslladar a l’actualitat del país?

Jo pensava que en moments de gran barbàrie cal molta humanitat, i això és precisament el que ens transmet Camus a les Cartes. Les escriu quan París és a punt de ser alliberat. El que ha vist és pura barbàrie, un sense sentit. I així i tot, als escrits hi professa aquest humanisme i intent de comprensió tan necessari. Cal posar-se a l’altura d’un adversari al qual no es comprèn gaire. Per això Camus es pregunta per què hem arribat fins aquí, com sou vosaltres, com som nosaltres, quina idea tenim, els uns i els altres, d’Europa. I hi transporta una idea d’Europa humanista que en bona mesura s’ha perdut. En tot cas, sí, en aquelles cartes hi ha una actitud, un principi de mirar l’altre que ens cal.

Com a cartes contra el totalitarisme però també com a al·legats a la no-violència, hi trobau paral·lelismes amb el que es viu a Catalunya amb el Procés?

Camus s’adreça a un amic alemany fictici, però deixa clar que quan diu “vosaltres” no vol dir “vosaltres, els alemanys”, sinó “vosaltres, els nazis”. Quan diu “nosaltres”, no sempre sempre es refereix als “francesos”, sinó als “europeus lliures”, i així ho explica. Des d’aquest posicionament, s’adreça a l’amic alemany per preguntar-li “com heu estat capaços”. I li fa saber que, tot i que s’han vist forçats a combatre’ls, ho faran des de l’amor. “Fins i tot ara que som a punt de destruir-vos sense pietat, no us odiem”, li diu. Com li diu que si els nazis han volgut sotmetre l’home, allò que ells volen és alliberar-lo. És molt significatiu i il·lustrador quan escriu: “Hi hem après que, en contra del que pensàvem, el seny no hi pot res, contra l’espasa, però si el seny s’uneix a l’espasa, la venç eternament quan es branda tota sola”. El seu és un humanisme de construcció ideològica molt pertinent. Camus contraposa les ideologies, no les persones ni els territoris.

Com vàreu afrontar aquest text, com a traductora?

Quan has llegit molt un text, te n’has fet una traducció al cap, però posar-s’hi a traduir-lo és una altra cosa. Jo no només volia dur les paraules de la manera més exacta possible, sinó també traduir-ne les emocions. Volia que arribés de la manera més fidel, però també més nítida, perquè no només és la traducció d’algú gran i admirat que va escriure aquestes cartes a raig, amb tot un seguit de frases memorables, sinó que és un text que sabia que entendre’l ens aniria molt bé.

Heu dit sovint que voler entendre el món és el que us va portar a les humanitats.

Sí, i qualsevol obra de Camus és bàsica per entendre el món. Es tracta d’intentar entendre l’home, per què els homes s’odien, per què s’estimen, per què fan el que fan o pensen allò que pensen, això és el que ens mou a totes les persones que estimem les humanitats. Escric i, sobretot, llegeixo perquè la condició humana em sembla fascinant. Intento trobar resposta en els altres. Cerco i trobo consol en els llibres, no en una pizza.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF